El Vector (vector de conceptualització sociotècnica)
Espai de pensament crític entorn de les cultures, societats i polítiques digitals.
Canvis a "Economia i Tecnologia IV: Treball Mutant"
Descripció (Català)
-
-
8è Sessió del Vector de Conceptualització Sociotècnica
La feina és un element clau dels processos productius i reproductius de la societat i de la vida. Afecta (i és afectat per) les formes d'organització social, les relacions de producció de valor econòmic i la configuració de grups i classes socials, en múltiples escales. Per això, com a darrera sessió de l'eix d'Economia i Tecnologia (després del tecnofeudalisme (Link extern), el vectorialisme (Link extern) i diverses formes tecnoeconòmiques emergents, de les criptomonedes al cooperativisme de plataforma (Link extern)) ens centrarem a abordar les mutacions del treball, aprofundint i aprofundint en la relació específica amb les tecnologies i plataformes digitals.
Un dels debats sobre l'impacte de les tecnologies digitals en la reconfiguració del treball se centra en la possibilitat que l'automatització substitueixi la força laboral humana per màquines, creant un escenari de desocupació massiva. Les postures més optimistes (com l'acceleracionisme d'esquerres) celebren aquesta tendència com a possible via per superar el capitalisme, creient que -acompanyada d'una renda bàsica universal- podria posar fi a l'esclavatge del treball assalariat. Tot i això, des del feminisme s'ha assenyalat que aquests horitzons postrabajo han estat configurats des d'un imaginari marcadament masculinista, massa preocupat per les fàbriques i molt poc per les tasques vinculades a la reproducció social o les cures que històricament han exercit les dones a l'espai domèstic. A més, la realitat sembla ser molt diferent fins i tot en la pròpia esfera productiva (si és que aquesta distinció té algun sentit): lluny de crear una situació d'abundància material i més temps lliure, les tecnologies digitals han comportat l'aparició de multitud de microfeines escassament remunerats (com l'etiquetatge d'imatges, la realització d'enquestes o la transcripció de textos) que s'invisibilitzen per amagar les quantitats ingents de treball humà que hi ha darrere de tot sistema “automatitzat”. Als treballs administratius o d'oficina, la digitalització ha comportat la proliferació de tasques i responsabilitats com el fitxatge electrònic, la comunicació i l'organització en línia. Per la seva banda, les grans plataformes de serveis recorren a la gestió algorítmica estenent diferents formes de mesurament, vigilància i control sobre els seus empleats, alhora que obstaculitzen l'organització entre ells, eludeixen lleis i eviten la rendició de comptes. Al primer bloc de la sessió, a càrrec de Toni Navarro, filòsof especialitzat en gènere i tecnologia, es plantejaran algunes crítiques respecte al discurs de l'automatització, s'abordaran les mutacions del treball sota l'economia digital i s'exploraran algunes vies de solidaritat i resistència des dels nous sindicalismes i el cooperativisme de plataformes.
Al segon bloc, Marta Echaves, investigadora i editora de Working Dead (Link extern), conversarà amb Nuria Soto, portaveu de RidersxDerechos (Link extern), al voltant dels reptes que implica per als sindicalismes les realitats laborals de l'economia de plataformes , i com afecta la uberització del treball les gramàtiques d'autoorganització i resistència de les treballadores i els treballadors. La mutació del treball no ha de ser presa com un fet sinó com una pregunta oberta, des de la qual qüestionar els discursos i els imaginaris que glorifiquen la innovació. De vegades, l'etiqueta de les transformacions que comporta allò digital en les formes de treball, de vegades serveix com a excusa per invisibilitzar que aquestes noves tipologies d'empreses mantenen o recuperen formes clàssiques d'explotació i precarització laboral, davant de les que moltes estratègies d'organització i lluita històriques continuen sent vàlides. Què ha passat entre la dècada dels 80 i l'actualitat en relació amb la regularització de la figura de l'autònom? Què ha suposat l'aparició de la Llei Rider i quins perills conté la categoria de l'autònom digital? Com els sindicalismes podrien confrontar els algorismes d'aquestes plataformes? En quina mesura un cooperativisme de plataforma necessita dotar-se d'infraestructures tecnològiques i eines digitals, socialitzades, sobiranes i democràtiques, per poder representar algun tipus d'amenaça real a les empreses que actualment tenen el control i quasimonopoli d'aquests serveis?Coordinador de la sessió: Toni Navarro
Convidades: Marta Echavez i Núria Soto
Fila 0: Ekaitz CancelaEstructura de la sessió
17:30h - 18:00h: Ponència a càrrec de Toni Navarro
18:00h - 18:10h: Introducció a la conversa a càrrec de Marta Echaves
18:10h - 18:50h: Conversa entre Marta Echaves i Nuria Soto
18:50h - 19:30h: Debat amb el públicLa sessió es farà en català.
Podeu registrar-vos per assistir presencialment aquí
Podeu seguir l'streaming aquíBiografia dels ponents:
Toni Navarro. Filòsof especialitzat en gènere i tecnologia. Actualment investiga al Vector de Conceptualització Sociotècnica impulsat per Tecnopolítica (IN3/UOC) a Canòdrom, Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica. Publica ocasionalment a mitjans i revistes com CCCB Lab, El Salt Diari, Píkara Magazine, eldiario.es, El País, Temes de Disseny i Teknokultura. Ha impartit seminaris i conferències a: Centre Ciència i Pensament (UNSAM), Festival Gelatina (La Casa Encesa), IV Simposi Internacional Mutating Ecologies in Contemporary Art, Institut for Postnatural Studies, Institut d'Humanitats de Barcelona, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Centre de Documentació i Estudis Avançats d'Art Contemporani (CENDEAC), Biennal de Pensament Ciutat Oberta, Primavera Pro, Decidim Fest o FEM TEK Bilbao. Ha estat professor convidat d'estudis crítics a EINA, Centre Universitari de Disseny i Art (UAB). Recentment ha traduït i prologat els llibres Nous vectors del xenofeminisme de Laboria Cuboniks (Holobionte Ediciones, 2022) i La terraformació de Benjamin Bratton (Caja Negra, 2021). També ha escrit el pròleg dels llibres Xenofeminisme de Helen Hester (Caixa Negra, 2018) i La guerra de desig i tecnologia de Sandy Stone (Holobionte Ediciones, 2020), i ha traduït textos de diverses autores per a l'antologia Ciberfeminismo. De VNS Matrix a Laboria Cuboniks (Holobionte Ediciones, 2019).
Marta Echaves (Madrid, 1990). Formada en Filosofia (UAM) i el Programa d'Estudis Independents (MACBA/UAB), treballa com a coordinadora d'activitats de l'editorial Caja Negra. Com a investigadora en aquests darrers anys ha desenvolupat dos projectes, La contrarevolució dels cavalls (Link extern), i De les Aguaites (Link extern), que s'han presentat sota diferents formats en institucions com MNCARS, MACBA, La Casa Encendida, CENDEAC, Arco, Arts Santa Monica, UB... Com a escriptora ha publicat per a llibres d'artistes, catàlegs i mitjans digitals, i el 2019 va editar juntament amb María Ruido i Antonio Gómez Villar Working Dead. Escenaris de la postrabajo (Link extern) (La Virreina Centre de la Imatge). Ha desenvolupat algunes reflexions al voltant de la tecnologia i el treball en contextos com les Jornades Cos, treball i norma de la UCM, la presentació del llibre Volumetric Regimes (Medialab Escorxador), el conversatori amb Diego Morera Què fem amb Frank? El programari com a infraestructura urbana (Dilalica), i el text escrit juntament amb Aurora Fernández Polanco i Marta Labad Sota el símptoma, al catàleg Sota la superfície (Conde Duque).
Núria Soto (Link extern). Exrider de Deliveroo, portaveu de la plataforma sindical RidersxDerechos (Link extern) i sòcia de la cooperativa de plataforma de ciclomissatgeria Mensakas (Link extern). Fa quatre anys que té jutjats i lluites contra els abusos laborals de l'anomenada economia de plataforma que ja agrupa més de 3.000 empreses a Espanya. Com a part d'aquesta lluita va guanyar un judici a Deliveroo per estar treballant com a falsa autònoma i per acomiadament improcedent que el jutge va considerar una represàlia contra la seva activitat sindical.
El Vector de Conceptualització Sociotècnica és una intensificadora filosòfica, un espai impulsat per Tecnopolítica (Link extern) (IN3 (Link extern)/UOC (Link extern)) dirigit a pensar conceptes i reptes clau de les cultures, societats i polítiques digitals contemporànies, des de un apropament crític i propositiu. El col·lectiu està compost per Antonio Calleja-López, Alejandra López Gabrielidis, i Toni Navarro.Disseny de la gràfica del Vector realitzada per Raúl Goñi (Link extern)
-
+
8è Sessió del Vector de Conceptualització Sociotècnica
La feina és un element clau dels processos productius i reproductius de la societat i de la vida. Afecta (i és afectat per) les formes d'organització social, les relacions de producció de valor econòmic i la configuració de grups i classes socials, en múltiples escales. Per això, com a darrera sessió de l'eix d'Economia i Tecnologia (després del tecnofeudalisme , el vectorialisme i diverses formes tecnoeconòmiques emergents, de les criptomonedes al cooperativisme de plataforma ens centrarem a abordar les mutacions del treball, aprofundint i aprofundint en la relació específica amb les tecnologies i plataformes digitals.
Un dels debats sobre l'impacte de les tecnologies digitals en la reconfiguració del treball se centra en la possibilitat que l'automatització substitueixi la força laboral humana per màquines, creant un escenari de desocupació massiva. Les postures més optimistes (com l'acceleracionisme d'esquerres) celebren aquesta tendència com a possible via per superar el capitalisme, creient que -acompanyada d'una renda bàsica universal- podria posar fi a l'esclavatge del treball assalariat. Tot i això, des del feminisme s'ha assenyalat que aquests horitzons postrabajo han estat configurats des d'un imaginari marcadament masculinista, massa preocupat per les fàbriques i molt poc per les tasques vinculades a la reproducció social o les cures que històricament han exercit les dones a l'espai domèstic. A més, la realitat sembla ser molt diferent fins i tot en la pròpia esfera productiva (si és que aquesta distinció té algun sentit): lluny de crear una situació d'abundància material i més temps lliure, les tecnologies digitals han comportat l'aparició de multitud de microfeines escassament remunerats (com l'etiquetatge d'imatges, la realització d'enquestes o la transcripció de textos) que s'invisibilitzen per amagar les quantitats ingents de treball humà que hi ha darrere de tot sistema “automatitzat”. Als treballs administratius o d'oficina, la digitalització ha comportat la proliferació de tasques i responsabilitats com el fitxatge electrònic, la comunicació i l'organització en línia. Per la seva banda, les grans plataformes de serveis recorren a la gestió algorítmica estenent diferents formes de mesurament, vigilància i control sobre els seus empleats, alhora que obstaculitzen l'organització entre ells, eludeixen lleis i eviten la rendició de comptes. Al primer bloc de la sessió, a càrrec de Toni Navarro, filòsof especialitzat en gènere i tecnologia, es plantejaran algunes crítiques respecte al discurs de l'automatització, s'abordaran les mutacions del treball sota l'economia digital i s'exploraran algunes vies de solidaritat i resistència des dels nous sindicalismes i el cooperativisme de plataformes.
Al segon bloc, Marta Echaves, investigadora i editora de Working Dead, conversarà amb Nuria Soto, portaveu de RidersxDerechos, al voltant dels reptes que implica per als sindicalismes les realitats laborals de l'economia de plataformes , i com afecta la uberització del treball les gramàtiques d'autoorganització i resistència de les treballadores i els treballadors. La mutació del treball no ha de ser presa com un fet sinó com una pregunta oberta, des de la qual qüestionar els discursos i els imaginaris que glorifiquen la innovació. De vegades, l'etiqueta de les transformacions que comporta allò digital en les formes de treball, de vegades serveix com a excusa per invisibilitzar que aquestes noves tipologies d'empreses mantenen o recuperen formes clàssiques d'explotació i precarització laboral, davant de les que moltes estratègies d'organització i lluita històriques continuen sent vàlides. Què ha passat entre la dècada dels 80 i l'actualitat en relació amb la regularització de la figura de l'autònom? Què ha suposat l'aparició de la Llei Rider i quins perills conté la categoria de l'autònom digital? Com els sindicalismes podrien confrontar els algorismes d'aquestes plataformes? En quina mesura un cooperativisme de plataforma necessita dotar-se d'infraestructures tecnològiques i eines digitals, socialitzades, sobiranes i democràtiques, per poder representar algun tipus d'amenaça real a les empreses que actualment tenen el control i quasimonopoli d'aquests serveis?Coordinador de la sessió: Toni Navarro
Convidades: Marta Echavez i Núria Soto
Fila 0: Ekaitz CancelaEstructura de la sessió
17:30h - 18:00h: Ponència a càrrec de Toni Navarro
18:00h - 18:10h: Introducció a la conversa a càrrec de Marta Echaves
18:10h - 18:50h: Conversa entre Marta Echaves i Nuria Soto
18:50h - 19:30h: Debat amb el públicLa sessió es farà en català.
Podeu registrar-vos per assistir presencialment aquí
Podeu seguir l'streaming aquíBiografia dels ponents:
Toni Navarro. Filòsof especialitzat en gènere i tecnologia. Actualment investiga al Vector de Conceptualització Sociotècnica impulsat per Tecnopolítica (IN3/UOC) a Canòdrom, Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica. Publica ocasionalment a mitjans i revistes com CCCB Lab, El Salt Diari, Píkara Magazine, eldiario.es, El País, Temes de Disseny i Teknokultura. Ha impartit seminaris i conferències a: Centre Ciència i Pensament (UNSAM), Festival Gelatina (La Casa Encesa), IV Simposi Internacional Mutating Ecologies in Contemporary Art, Institut for Postnatural Studies, Institut d'Humanitats de Barcelona, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Centre de Documentació i Estudis Avançats d'Art Contemporani (CENDEAC), Biennal de Pensament Ciutat Oberta, Primavera Pro, Decidim Fest o FEM TEK Bilbao. Ha estat professor convidat d'estudis crítics a EINA, Centre Universitari de Disseny i Art (UAB). Recentment ha traduït i prologat els llibres Nous vectors del xenofeminisme de Laboria Cuboniks (Holobionte Ediciones, 2022) i La terraformació de Benjamin Bratton (Caja Negra, 2021). També ha escrit el pròleg dels llibres Xenofeminisme de Helen Hester (Caixa Negra, 2018) i La guerra de desig i tecnologia de Sandy Stone (Holobionte Ediciones, 2020), i ha traduït textos de diverses autores per a l'antologia Ciberfeminismo. De VNS Matrix a Laboria Cuboniks (Holobionte Ediciones, 2019).
Marta Echaves (Madrid, 1990). Formada en Filosofia (UAM) i el Programa d'Estudis Independents (MACBA/UAB), treballa com a coordinadora d'activitats de l'editorial Caja Negra. Com a investigadora en aquests darrers anys ha desenvolupat dos projectes, La contrarevolució dels cavalls , i De les Aguaites , que s'han presentat sota diferents formats en institucions com MNCARS, MACBA, La Casa Encendida, CENDEAC, Arco, Arts Santa Monica, UB... Com a escriptora ha publicat per a llibres d'artistes, catàlegs i mitjans digitals, i el 2019 va editar juntament amb María Ruido i Antonio Gómez Villar Working Dead. Escenaris del postreball (La Virreina Centre de la Imatge). Ha desenvolupat algunes reflexions al voltant de la tecnologia i el treball en contextos com les Jornades Cos, treball i norma de la UCM, la presentació del llibre Volumetric Regimes (Medialab Escorxador), el conversatori amb Diego Morera Què fem amb Frank? El programari com a infraestructura urbana (Dilalica), i el text escrit juntament amb Aurora Fernández Polanco i Marta Labad Sota el símptoma, al catàleg Sota la superfície (Conde Duque).
Núria Soto . Exrider de Deliveroo, portaveu de la plataforma sindical RidersxDerechos i sòcia de la cooperativa de plataforma de ciclomissatgeria Mensakas (Link extern). Fa quatre anys que té jutjats i lluites contra els abusos laborals de l'anomenada economia de plataforma que ja agrupa més de 3.000 empreses a Espanya. Com a part d'aquesta lluita va guanyar un judici a Deliveroo per estar treballant com a falsa autònoma i per acomiadament improcedent que el jutge va considerar una represàlia contra la seva activitat sindical.
El Vector de Conceptualització Sociotècnica és una intensificadora filosòfica, un espai impulsat per Tecnopolítica (IN3) /UOC ) dirigit a pensar conceptes i reptes clau de les cultures, societats i polítiques digitals contemporànies, des de un apropament crític i propositiu. El col·lectiu està compost per Antonio Calleja-López, Alejandra López Gabrielidis i Toni Navarro.Disseny de la gràfica del Vector realitzada per Raúl Goñi
