El Vector (vector de conceptualització sociotècnica)
Espai de pensament crític entorn de les cultures, societats i polítiques digitals.
Changes at "Ecologia i tecnologia: antropocè/capitalocè/tecnocè "
Description (Català)
-
-
11a Sessió del Vector de Conceptualització Sociotècnica
La crisi ecosocial és un dels principals reptes als quals fan front les nostres societats en aquesta nova era denominada Antropocè, en la qual els humans ens hem constituït com una força geològica capaç d'alterar els processos planetaris (Crutzen i Stoermer, 2000). Alguns autors com Timothy Morton suggereixen que l'origen d'aquesta crisi es remunta al 10000 a.C., amb la invenció de l'agricultura i l'extensió del nostre domini sobre la natura; però el consens científic considera la revolució industrial, amb la seva dependència dels combustibles fòssils i la conseqüent emissió de gasos d'efecte d'hivernacle, com a causa principal del canvi climàtic. Això, sumat a la lògica d'acumulació del capital i la seva indiferència pels límits biofísics del planeta, ha portat a alguns autors a encunyar el concepte de Capitalocè (Moore, 2015). Del que no hi ha cap dubte és que la tecnologia (ja sigui l’agrilogística mesopotàmica o les forces productives del capitalisme) és, en gran mesura, responsable de la devastació ecològica; i això no fa més que agreujar-se amb la digitalització, fins al punt que podria parlar-se de Tecnocè com “l'època en la qual, mitjançant la posada en marxa de tecnologies d'alta complexitat, deixem petjades en el món que exposen no sols a les poblacions d'avui, sinó a les generacions futures, de la nostra espècie i d'altres espècies, en els pròxims mil·lennis” (Costa, 2021).
En aquesta sessió abordarem, mitjançant un primer mapeig vectorial, algunes problemàtiques associades a cadascun d'aquests conceptes: el lloc de l'ésser humà en el conjunt de la biosfera i la seva relació amb la resta d'entitats no humanes; el paper del sistema de producció capitalista en el que Marx va denominar la “fractura en el metabolisme universal de la naturalesa”; i el rol de la tecnologia no sols en l'acceleració del canvi climàtic sinó també en la seva possible mitigació, mitjançant intervencions geotècniques com la captura i segrest de carboni. Després, tindrà lloc un debat entre l'artista Joana Moll, l'economista i ambientòleg Christian Kerschner i un representant de Open for Future, que conversaran sobre els costos ambientals de la digitalització, la importància de conjuminar ecologisme i sobirania digital i el rol de la tecnologia en el decreixement.
Estructura de la sessió
18.00 - 18.30: Mapatge vectorial a càrrec de Col·lectiu Vector
18.30 - 19.30: Conversa entre Joana Moll, Open for Future, Christian Kerschner i Col·lectiu Vector
19.30 - 20.00: Debat obert
Joana Moll és una artista i investigadora a mig camí entre Berlín i Barcelona. El seu treball explora críticament la forma en què les narratives postcapitalistes afecten l'alfabetització de les màquines, els humans i els ecosistemes. Les seves principals línies de recerca inclouen la materialitat d'Internet, la vigilància, l'anàlisi de perfils socials i les interfícies. Ha presentat, exposat i publicat el seu treball en diferents museus, centres d'art, universitats, festivals i publicacions de tot el món com en la Biennal de Venècia, el MMOMA, el CCCB, el ZKM, o l'Ars Electronica. Els seus treballs també s'han publicat en mitjans com The Financial Times, Der Spiegel, National Geographic, Wired, o Vice. A més, és cofundadora del grup de recerca Critical Interface Politics [crit.hangar.org], amb seu en Hangar, i codirectora del Institute for the Advancement of Popular Automatisms [ifapa.me]. En 2019 va presentar al CCCB el projecte The Dating Brokers amb el qual investiga el negoci de dades darrere d'aplicacions de cites com Tinder. Actualment, és professora convidada en la Universitat de Potsdam, a l'Escola Superior d'Art de Vic i a l'Escola Elisava.
Open for Future és una organització formada per integrants de Fridays For Future i Extinction Rebellion, amb les quals comparteix la seva missió i valors: justícia climàtica i social, cultura regenerativa, no violència... També comparteix part de les seves metodologies però posa el focus en
l'àmbit digital. Reconeix el poder polític del disseny i el fet que "el codi és llei": uns pocs actors estan donant forma a la nostra societat, cristal·litzant les desigualtats. Per a fer costat als activistes i construir una societat igualitària, creuen en la necessitat de construir programari ètic.
Christian Kerschner ha estat membre actiu de Research & Degrowth des dels seus inicis, va ser membre del comitè organitzador de la Conferència sobre Decreixement a Barcelona i és membre del consell assessor de la conferència de Viena. És llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Viena i té un màster i un doctorat en Economia Ecològica per l'Institut de Ciències i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Des de 2014, Christian està afiliat al Departament d'Estudis Ambientals de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de Masaryk, a la República Txeca, i des de 2018 és professor assistent a temps complet en la Universitat MODUL de Viena.
-
+
11a Sessió del Vector de Conceptualització Sociotècnica
La crisi ecosocial és un dels principals reptes als quals fan front les nostres societats en aquesta nova era denominada Antropocè, en la qual els humans ens hem constituït com una força geològica capaç d'alterar els processos planetaris (Crutzen i Stoermer, 2000). Alguns autors com Timothy Morton suggereixen que l'origen d'aquesta crisi es remunta al 10000 a.C., amb la invenció de l'agricultura i l'extensió del nostre domini sobre la natura; però el consens científic considera la revolució industrial, amb la seva dependència dels combustibles fòssils i la conseqüent emissió de gasos d'efecte d'hivernacle, com a causa principal del canvi climàtic. Això, sumat a la lògica d'acumulació del capital i la seva indiferència pels límits biofísics del planeta, ha portat a alguns autors a encunyar el concepte de Capitalocè (Moore, 2015). Del que no hi ha cap dubte és que la tecnologia (ja sigui l’agrilogística mesopotàmica o les forces productives del capitalisme) és, en gran mesura, responsable de la devastació ecològica; i això no fa més que agreujar-se amb la digitalització, fins al punt que podria parlar-se de Tecnocè com “l'època en la qual, mitjançant la posada en marxa de tecnologies d'alta complexitat, deixem petjades en el món que exposen no sols a les poblacions d'avui, sinó a les generacions futures, de la nostra espècie i d'altres espècies, en els pròxims mil·lennis” (Costa, 2021).
En aquesta sessió abordarem, mitjançant un primer mapeig vectorial, algunes problemàtiques associades a cadascun d'aquests conceptes: el lloc de l'ésser humà en el conjunt de la biosfera i la seva relació amb la resta d'entitats no humanes; el paper del sistema de producció capitalista en el que Marx va denominar la “fractura en el metabolisme universal de la naturalesa”; i el rol de la tecnologia no sols en l'acceleració del canvi climàtic sinó també en la seva possible mitigació, mitjançant intervencions geotècniques com la captura i segrest de carboni. Després, tindrà lloc un debat entre l'artista Joana Moll, l'economista i ambientòleg Christian Kerschner i un representant de Open for Future, que conversaran sobre els costos ambientals de la digitalització, la importància de conjuminar ecologisme i sobirania digital i el rol de la tecnologia en el decreixement.
Estructura de la sessió
18.00 - 18.30: Mapatge vectorial a càrrec de Col·lectiu Vector
18.30 - 19.30: Conversa entre Joana Moll, Open for Future, Christian Kerschner i Col·lectiu Vector
19.30 - 20.00: Debat obert
Joana Moll és una artista i investigadora a mig camí entre Berlín i Barcelona. El seu treball explora críticament la forma en què les narratives postcapitalistes afecten l'alfabetització de les màquines, els humans i els ecosistemes. Les seves principals línies de recerca inclouen la materialitat d'Internet, la vigilància, l'anàlisi de perfils socials i les interfícies. Ha presentat, exposat i publicat el seu treball en diferents museus, centres d'art, universitats, festivals i publicacions de tot el món com en la Biennal de Venècia, el MMOMA, el CCCB, el ZKM, o l'Ars Electronica. Els seus treballs també s'han publicat en mitjans com The Financial Times, Der Spiegel, National Geographic, Wired, o Vice. A més, és cofundadora del grup de recerca Critical Interface Politics [crit.hangar.org], amb seu en Hangar, i codirectora del Institute for the Advancement of Popular Automatisms [ifapa.me]. En 2019 va presentar al CCCB el projecte The Dating Brokers amb el qual investiga el negoci de dades darrere d'aplicacions de cites com Tinder. Actualment, és professora convidada en la Universitat de Potsdam, a l'Escola Superior d'Art de Vic i a l'Escola Elisava.
Open for Future és una organització formada per integrants de Fridays For Future i Extinction Rebellion, amb les quals comparteix la seva missió i valors: justícia climàtica i social, cultura regenerativa, no violència... També comparteix part de les seves metodologies però posa el focus en
l'àmbit digital. Reconeix el poder polític del disseny i el fet que "el codi és llei": uns pocs actors estan donant forma a la nostra societat, cristal·litzant les desigualtats. Per a fer costat als activistes i construir una societat igualitària, creuen en la necessitat de construir programari ètic.
Christian Kerschner ha estat membre actiu de Research & Degrowth des dels seus inicis, va ser membre del comitè organitzador de la Conferència sobre Decreixement a Barcelona i és membre del consell assessor de la conferència de Viena. És llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Viena i té un màster i un doctorat en Economia Ecològica per l'Institut de Ciències i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Des de 2014, Christian està afiliat al Departament d'Estudis Ambientals de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de Masaryk, a la República Txeca, i des de 2018 és professor assistent a temps complet en la Universitat MODUL de Viena.
El Vector de Conceptualització Sociotécnica és una intensificadora filosòfica, un espai impulsat per Tecnopolítica (IN3/UOC) dirigit a pensar conceptes i reptes clau de les cultures, societats i polítiques digitals contemporànies, des d'una aproximació crítica i propositiva. El col·lectiu està compost per Antonio Calleja-López, Alejandra López Gabrielidis i Toni Navarro. Les trobades del Vector es realitzen al Canòdrom - Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica.
