L'Ateneu
L'Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica
Changes at "Democratitzar la Ciutat Digital: passat, present i futur"
Description (Castellano)
-
-
El presente está marcado por múltiples crisis: ecológica, económica, política, social… y las ciudades parecen encontrarse en el centro de ellas. El modelo de los comunes urbanos se plantea en ocasiones como alternativa al marco socioeconómico e institucional que nos ha traído hasta aquí. Para que lo sea, los comunes urbanos deben entenderse no solamente como ámbitos - sean espacios, servicios o recursos - gestionados directamente por las personas que los disfrutan, sino también como procesos políticos de deliberación y de toma de decisión radicalmente democráticos basados en el control colectivo de las infraestructuras y de sus leyes, la transformación de las instituciones, la propuesta de un nuevo sistema de organización social, así como la reconfiguración de los derechos, de las necesidades colectivas y de su satisfacción. En la obra colectiva Códigos Comunes Urbanos, que se liberará digitalmente con motivo de este debate, se sugiere que los códigos comunes pueden consolidar y expandir las prácticas de los comunes urbanos. Con este concepto se hace referencia a las herramientas normativas que sirven para regular lo común y que, al mismo tiempo, son generadas en común.
Pero los comunes no son un concepto abstracto sino realidades sociales ligadas a los devenires históricos. Un ejemplo manifiesto es el de los comunes digitales, que están ligados, de manera prominente, a la transición desde el capitalismo industrial a una forma de capitalismo que ha sido denominada como informacional, cognitivo o, más recientemente, de plataforma, de los datos o de la vigilancia. Los comunes digitales han surgido en conexión y antagonismo con este paradigma, en el que la información, las redes digitales y las prácticas en torno a ellas han pasado a ser una fuente clave de valor económico y poder social. Si bien el momento actual se podría considerar de cercamiento y acumulación digital primitiva, o de cooptación de los comunes digitales por el capitalismo, las nuevas formas de producción digital procomún han construido también nuevos modos de producción y de valor que tienen el potencial de transformar y trascender las fuerzas que dan forma hoy a las ciudades y las sociedades digitales. Aproximaciones desde los partenariados público-comunitarios, los comunes digitales recursivos o la critica interseccional y ecológica parecen centrales para reconstruir las ciudades digitales en clave democrática, justa y feminista, más allá del desesperanzador horizonte de crisis del presente. Elaborar políticas públicas que apunten en esa dirección es, pues, un reto presente y por venir.
Sesión 1 | Comunes digitales: más allá de lo abierto en la economía informacional y de plataforma
De 11:00h a 12.20h
- -
- Intervenciones de Ana Mendez de Andés (arquitecta y urbanista), Antonio Calleja-López (coordinador del grupo Tencopolítica IN3/UOC) y Mayo Fuster Morell (coordinadora del grupo de investigación Dimmons IN3/UOC).
- -
- Moderación de Alejandra López Gabrielidis (Tencopolítica IN3/UOC).
- -
Sesión 2 | Políticas públicas para democratizar la ciudad digital: pasado, presente, futuro
De 12:40h a 14:00h
- -
- Intervenciones de Francesca Bria (presidenta del Italian innovation Fund.), Arnau Monterde (director de Servicios de Innovación Democrática del Ayuntamiento de Barcelona) y Michael Donaldson (comisionado de Innovación Tecnológica, Administración Electrónica y Buen Gobierno del Ayuntamiento de Barcelona).
- -
- Moderación de Ana Mendez de Andés (arquitecta y urbanista).
- -
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Actividad organizada por Tecnopolítica, IN3/UOC
Con la colaboración de Canòdrom - Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica
El presente está marcado por múltiples crisis: ecológica, económica, política, social… y las ciudades parecen encontrarse en el centro de ellas. El modelo de los comunes urbanos se plantea en ocasiones como alternativa al marco socioeconómico e institucional que nos ha traído hasta aquí. Para que lo sea, los comunes urbanos deben entenderse no solamente como ámbitos - sean espacios, servicios o recursos - gestionados directamente por las personas que los disfrutan, sino también como procesos políticos de deliberación y de toma de decisión radicalmente democráticos basados en el control colectivo de las infraestructuras y de sus leyes, la transformación de las instituciones, la propuesta de un nuevo sistema de organización social, así como la reconfiguración de los derechos, de las necesidades colectivas y de su satisfacción. En la obra colectiva Códigos Comunes Urbanos, que se liberará digitalmente con motivo de este debate, se sugiere que los códigos comunes pueden consolidar y expandir las prácticas de los comunes urbanos. Con este concepto se hace referencia a las herramientas normativas que sirven para regular lo común y que, al mismo tiempo, son generadas en común.
Pero los comunes no son un concepto abstracto sino realidades sociales ligadas a los devenires históricos. Un ejemplo manifiesto es el de los comunes digitales, que están ligados, de manera prominente, a la transición desde el capitalismo industrial a una forma de capitalismo que ha sido denominada como informacional, cognitivo o, más recientemente, de plataforma, de los datos o de la vigilancia. Los comunes digitales han surgido en conexión y antagonismo con este paradigma, en el que la información, las redes digitales y las prácticas en torno a ellas han pasado a ser una fuente clave de valor económico y poder social. Si bien el momento actual se podría considerar de cercamiento y acumulación digital primitiva, o de cooptación de los comunes digitales por el capitalismo, las nuevas formas de producción digital procomún han construido también nuevos modos de producción y de valor que tienen el potencial de transformar y trascender las fuerzas que dan forma hoy a las ciudades y las sociedades digitales. Aproximaciones desde los partenariados público-comunitarios, los comunes digitales recursivos o la critica interseccional y ecológica parecen centrales para reconstruir las ciudades digitales en clave democrática, justa y feminista, más allá del desesperanzador horizonte de crisis del presente. Elaborar políticas públicas que apunten en esa dirección es, pues, un reto presente y por venir.
Sesión 1 | Comunes digitales: más allá de lo abierto en la economía informacional y de plataforma
De 11:00h a 12.20h
- Intervenciones de Ana Mendez de Andés (arquitecta y urbanista), Antonio Calleja-López (coordinador del grupo Tencopolítica IN3/UOC) y Mayo Fuster Morell (coordinadora del grupo de investigación Dimmons IN3/UOC).
- Moderación de Alejandra López Gabrielidis (Tencopolítica IN3/UOC).
Sesión 2 | Políticas públicas para democratizar la ciudad digital: pasado, presente, futuro
De 12:40h a 14:00h
- Intervenciones de Francesca Bria (presidenta del Italian innovation Fund.), Arnau Monterde (director de Innovación Democrática del Ayuntamiento de Barcelona) y Michael Donaldson (comisionado de Innovación Tecnológica, Administración Electrónica y Buen Gobierno del Ayuntamiento de Barcelona).
- Moderación de Ana Mendez de Andés (arquitecta y urbanista).
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Actividad organizada por Tecnopolítica, IN3/UOC
Con la colaboración de Canòdrom - Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica
Description (Català)
-
-
El present està marcat per múltiples crisis: ecològica, econòmica, política, social ... i les ciutats sembla que es troben al centre d'elles. El model dels comuns urbans es planteja de vegades com a alternativa al marc socioeconòmic i institucional que ens ha portat fins aquí. Perquè ho sigui, els comuns urbans s'han d'entendre no solament com a àmbits - siguin espais, serveis o recursos - gestionats directament per les persones que en gaudeixen, sinó també com a processos polítics de deliberació i de presa de decisió radicalment democràtics basats en el control col·lectiu de les infraestructures i de les seves lleis, la transformació de les institucions, la proposta d'un nou sistema d'organització social, així com la reconfiguració dels drets, de les necessitats col·lectives i de la seva satisfacció. En l'obra col·lectiva Codis Comuns Urbans, que s'alliberarà digitalment amb motiu d'aquest debat, se suggereix que els codis comuns poden consolidar i expandir les pràctiques dels comuns urbans. Amb aquest concepte es fa referència a les eines normatives que serveixen per regular el comú i que, al mateix temps, són generades en comú.
Però els comuns no són un concepte abstracte sinó realitats socials lligades als esdeveniments històrics. Un exemple és el dels comuns digitals, que estan lligats, de manera prominent, a la transició des del capitalisme industrial a una forma de capitalisme que ha estat denominada com informacional, cognitiu o, més recentment, de plataforma, de les dades o de la vigilància. Els comuns digitals han sorgit en connexió i antagonisme amb aquest paradigma, en què la informació, les xarxes digitals i les pràctiques entorn d'elles han passat a ser una font clau de valor econòmic i poder social. Si bé el moment actual es podria considerar d'encerclament i acumulació digital primitiva, o de cooptació dels comuns digitals pel capitalisme, les noves formes de producció digital procomú s'han construït també noves maneres de producció i de valor que tenen el potencial de transformar i transcendir les forces que donen forma avui a les ciutats i les societats digitals. Aproximacions des dels partenariats públic-comunitaris, els comuns digitals recursius o la crítica interseccional i ecològica semblen centrals per reconstruir les ciutats digitals en clau democràtica, justa i feminista, més enllà del desesperançador horitzó de crisi del present. Elaborar polítiques públiques que apuntin en aquesta direcció és, doncs, un repte present i futur.
Sessió 1 | Comuns digitals: més enllà del que és obert en l'economia informacional i de plataforma
De 11:00h a 12.20h
- Intervencions d'Ana Mendez de Andés (arquitecta i urbanista), Antonio Calleja-López (coordinador del grup Tecnopolítica IN3/UOC) i Mayo Fuster Morell (coordinadora del grup d'investigació Dimmons IN3/UOC).
- Moderació d'Alejandra López Gabrielidis (Tencopolítica IN3/UOC).
Sessió 2 | Polítiques públiques per a democratitzar la ciutat digital: passat, present, futur
De 12:40h a 14:00h
- Intervencions de Francesca Bria (presidenta del Italian innovation Fund.) Arnau Monterde (director de Serveis d'Innovació Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona) i Michael Donaldson (comissionat d'Innovació Tecnològica, Administració Electrònica i Bon Govern de l'Ajuntament de Barcelona).
- Moderació d'Ana Mendez de Andés (arquitecta i urbanista).
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Activitat organitzada per Tecnopolítica, IN3/UOC
Amb la col·laboració de Canòdrom - Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica
-
+
El present està marcat per múltiples crisis: ecològica, econòmica, política, social ... i les ciutats sembla que es troben al centre d'elles. El model dels comuns urbans es planteja de vegades com a alternativa al marc socioeconòmic i institucional que ens ha portat fins aquí. Perquè ho sigui, els comuns urbans s'han d'entendre no solament com a àmbits - siguin espais, serveis o recursos - gestionats directament per les persones que en gaudeixen, sinó també com a processos polítics de deliberació i de presa de decisió radicalment democràtics basats en el control col·lectiu de les infraestructures i de les seves lleis, la transformació de les institucions, la proposta d'un nou sistema d'organització social, així com la reconfiguració dels drets, de les necessitats col·lectives i de la seva satisfacció. En l'obra col·lectiva Codis Comuns Urbans, que s'alliberarà digitalment amb motiu d'aquest debat, se suggereix que els codis comuns poden consolidar i expandir les pràctiques dels comuns urbans. Amb aquest concepte es fa referència a les eines normatives que serveixen per regular el comú i que, al mateix temps, són generades en comú.
Però els comuns no són un concepte abstracte sinó realitats socials lligades als esdeveniments històrics. Un exemple és el dels comuns digitals, que estan lligats, de manera prominent, a la transició des del capitalisme industrial a una forma de capitalisme que ha estat denominada com informacional, cognitiu o, més recentment, de plataforma, de les dades o de la vigilància. Els comuns digitals han sorgit en connexió i antagonisme amb aquest paradigma, en què la informació, les xarxes digitals i les pràctiques entorn d'elles han passat a ser una font clau de valor econòmic i poder social. Si bé el moment actual es podria considerar d'encerclament i acumulació digital primitiva, o de cooptació dels comuns digitals pel capitalisme, les noves formes de producció digital procomú s'han construït també noves maneres de producció i de valor que tenen el potencial de transformar i transcendir les forces que donen forma avui a les ciutats i les societats digitals. Aproximacions des dels partenariats públic-comunitaris, els comuns digitals recursius o la crítica interseccional i ecològica semblen centrals per reconstruir les ciutats digitals en clau democràtica, justa i feminista, més enllà del desesperançador horitzó de crisi del present. Elaborar polítiques públiques que apuntin en aquesta direcció és, doncs, un repte present i futur.
Sessió 1 | Comuns digitals: més enllà del que és obert en l'economia informacional i de plataforma
De 11:00h a 12.20h
- Intervencions d'Ana Mendez de Andés (arquitecta i urbanista), Antonio Calleja-López (coordinador del grup Tecnopolítica IN3/UOC) i Mayo Fuster Morell (coordinadora del grup d'investigació Dimmons IN3/UOC).
- Moderació d'Alejandra López Gabrielidis (Tencopolítica IN3/UOC).
Sessió 2 | Polítiques públiques per a democratitzar la ciutat digital: passat, present, futur
De 12:40h a 14:00h
- Intervencions de Francesca Bria (presidenta del Italian innovation Fund.) Arnau Monterde (director d'Innovació Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona) i Michael Donaldson (comissionat d'Innovació Tecnològica, Administració Electrònica i Bon Govern de l'Ajuntament de Barcelona).
- Moderació d'Ana Mendez de Andés (arquitecta i urbanista).
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Activitat organitzada per Tecnopolítica, IN3/UOC
Amb la col·laboració de Canòdrom - Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica
