Mesa de Memorias

🎙️ Documentació col·lectiva

Els/les participants de la documentació col·lectiva conclouen que el paper de la dona al canòdrom va ser discret. Poca presència, molt menys, en apostes. També destaquen l'aparició puntual de les majorettes, l'origen de les quals es remet a grups de noies militars franceses. Eren joves boniques que actuaven per \"alegrar la vista dels homes\" en esdeveniments festius de la ciutat i acompanyaven a la guàrdia d'honor en algunes desfilades (per exemple, acompanyaven a la Guàrdia Urbana a la Festa Major de la Mercè). Els seus espectacles partien de ritmes militars i elles mateixes s'organitzaven per rangs propis dels exèrcits, per exemple, hi havia les generals o les capitanes. La seva estètica recordava els uniformes militars del segle XVIII i principis del XIX de l'exèrcit Bonapartista francès. La seva presència al canòdrom no era en cap cas habitual, només venien en esdeveniments festius molt concrets.

Els/les participants comparteixen a la taula de memòries, novament, la cara més fosca del canòdrom, recordant la diferència de classes (\"en aquells moments de grans festes, venien els polítics i no la gent del poble. No venien els veïns del barri...\"), les olors o el maltractament als llebrers. També sorgeixen dos nous elements: les apostes no oficials, on es movien grans sumes de diners, i les drogues com a element de pagament. Un participant comenta que (\"hi ha premsa escrita barcelonina dels anys vint que mostra com als hipòdroms s'apostava amb cocaïna\").

👥Autors i autores de la documentació

Alfred, Carmen, Neus, Pilar, Mercè i Enric.

⚙️ Metodologia

Fotografia documentada col·lectivament per veïns i veïnes participants del grup Fem Memòries del Canòdrom

📸 Cedent

Josep Navarro (autor) / Josep Navarro (cedent)

🎙️ Documentación colectiva

Los/las participantes de la documentación colectiva coinciden que el papel de la mujer en el canódromo fue discreto. Poca presencia, mucho menos, en apuestas. También destacan la aparición puntual de las majorettes, cuyo origen se remite a grupos de muchachas militares francesas. Eran hermosas jóvenes que actuaban para “alegrar la vista de los caballeros” en eventos festivos de la ciudad y acompañaban a la guardia de honor en algunos desfiles (por ejemplo, acompañaban a la Guardia Urbana en la Festa Major de la Mercè). Sus espectáculos partían de ritmos militares y ellas mismas se organizaban por rangos propios de los ejércitos, por ejemplo, había las generales o las capitanas. Su estética recordaba los uniformes militares del siglo XVIII y principios del XIX del ejército Bonapartista francés. Su presencia en el canódromo no era para nada habitual, solo venían en festividades muy concretas.

Los/las participantes traen a la mesa de memoria, nuevamente, la cara oscura del canódromo, recordando la diferencia de clases (“en aquellos momentos de las grandes fiestas, venían los políticos y no la gente del pueblo. No venían los vecinos del barrio…”), los olores o el maltrato a los galgos. También surgen dos nuevos elementos: las apuestas no oficiales, donde se manejaban grandes sumas de dinero, y las drogas como elemento de pago. Un participante comenta que (“hay prensa escrita de los años veinte, de Barcelona, que muestra como en los hipódromos se apostaba con cocaína”).

👥Autores i autoras de la documentación

Alfred, Carmen, Neus, PIlar, Mercè y Enric.

⚙️ Metodología

Fotografía documentada colectivamente por vecinos y vecinas qye son parte del grupo Fem Memòries del Canòdrom

📸 Cedente

Josep Navarro (autor) / Josep Navarro (cedente)