>D2< Espacio de Datos y Democracia
Investigando las relaciones entre política y datificación.
Cambios en " ¿Sueñan los algoritmos con ovejas polarizadas? Polarización sociopolítica y medios sociales en línea"
Descripción (Castellano)
-
-
DataPolitik2022, 2a Jornada sobre política y comunicación en la era del big-data organizada por la asociación Heurística y la unidad de investigación Tecnopolítica. Invitación al diálogo transdisciplinar en torno a cómo las plataformas digitales han cambiado la estructura de la comunicación y las gramáticas de interacción social.
Las Jornadas
La política y la comunicación se han transformado en la era de la información. La popularidad e innovación en el uso de medios sociales en línea como Facebook o Twitter no solo ha posibilitado el incremento del número de actores que pueden difundir mensajes políticos, comerciales y de cualquier otra naturaleza a un número masivo de potenciales receptores potenciales, sino que también ha producido transformaciones que afectan al conjunto de la esfera pública.
Estas transformaciones han provocado una dinámica doble: por un lado, los procesos de desintermediación de la comunicación y autocomunicación de masas, que han trastocado el mapa de influencia tradicional de los medios, han ido de la mano de la emergencia de nuevas comunidades y prácticas mediáticas; por el otro, han aparecido nuevas formas de mediación y de concentración de poder (económico, político, social…) que se escapan a las formas de control democrático desarrolladas en el marco clásico de los medios de comunicación de masas (marcos legales e institucionales, prácticas de autorregulación, etc.).
Los efectos son múltiples. Quizá el más atendido estos días sea el incremento de la polarización política y social, asunto que centrará la primera línea de debate en esta edición de las Jornadas Datapolitik. Un segundo efecto, asociado con el primero, ha sido la difusión en red del discurso de odio. Sin embargo, este se ha visto parcialmente contrarrestado por la emergencia de prácticas de respuesta. El discurso de odio y las respuestas en red al mismo protagonizarán la segunda línea de debate de estas jornadas. Por último, una tercera línea atenderá a las posibilidades abiertas por plataformas alternativas de comunicación y democracia digital para potenciar la deliberación en red. En definitiva, estas segundas jornadas Datapolitik analizan las amenazas y posibilidades democráticas de la esfera pública en red actual.
Entre las dificultades para avanzar en el proyecto de mejora de esas dinámicas comunicativas en red destaca la falta de socialización del conocimiento científico existente en torno a los mecanismos de producción, reproducción y consumo de información en el entorno digital, así como su relación con los medios de comunicación y modos de interpretación tradicionales. La investigación científica en el campo de la difusión de la información y de la desinformación ha avanzado considerablemente en los últimos años, rompiendo marcos disciplinares y generando nuevos corpus teóricos basados en datos. Disciplinas del campo de las ciencias humanas y sociales, como la psicología social, la ciencia de la comunicación, la sociología y la politología, se han unido a disciplinas del campo de las ciencias naturales y de la computación, como la física de sistemas complejos, la teoría de redes, o el aprendizaje automático, para aprovechar la enorme masa de datos producidos por las interacciones sociales en línea, con el objetivo de desarrollar un conocimiento científico transdisciplinar sobre fenómenos que emergen en la intersección entre las redes de comunicación y los procesos de formación de opinión.
Las Jornadas DataPolitik son un momento de puesta en común, de construcción de líneas de cooperación y de socialización para investigadores/as, agentes de la comunicación y ciudadanía interesada.
Programa
Miércoles 2 de marzo, de 18h a 20h en el Canòdrom, Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica
- Presentación y mesa redonda: ¿Sueñan los algoritmos con ovejas polarizadas? Polarización social y política y medios sociales en línea.
- Participan: Jordi Muñoz (director del Centre d'Estudis d'Opinió. Professor de ciència política, Universitat de Barcelona), Carlos Castillo ( Profesor de investigación ICREA. Director del grupo de investigación Web Science & Social Computing, Universitat Pompeu Fabra), Rosa Borge Bravo (Profesora Asociada de Ciencia Poltíca. Directora del grupo de investigación Communication Networks & Social Change (CNSC), Universitat Oberta de Catalunya).
Jueves 3 de marzo, de 9h a 13h y de 16h a 18h en la Facultad de Física de la Universitat de Barcelona
- Línea 1, Polarización
- Línea 2, Discursos de odio
- Línea 3, Deliberación
Más información aquí
-
+
DataPolitik2022, la 2a Jornada sobre política y comunicación en la era del big-data, es un evento organizado por la asociación Heurística y la unidad de investigación Tecnopolítica del IN3/UOC. Las jornadas son una invitación al diálogo transdisciplinar en torno a las transformaciones de la comunicación y las gramáticas de interacción social resultantes de la popularización de las plataformas digitales.
Las Jornadas
La política y la comunicación se han transformado en la era de la información. La popularidad e innovación en el uso de medios sociales en línea como Facebook o Twitter no solo ha posibilitado el incremento del número de actores que pueden difundir mensajes políticos, comerciales y de cualquier otra naturaleza a un número masivo de potenciales receptores potenciales, sino que también ha producido transformaciones que afectan al conjunto de la esfera pública.
Estas transformaciones han provocado una dinámica doble: por un lado, los procesos de desintermediación de la comunicación y autocomunicación de masas, que han trastocado el mapa de influencia tradicional de los medios, han ido de la mano de la emergencia de nuevas comunidades y prácticas mediáticas; por el otro, han aparecido nuevas formas de mediación y de concentración de poder (económico, político, social…) que se escapan a las formas de control democrático desarrolladas en el marco clásico de los medios de comunicación de masas (marcos legales e institucionales, prácticas de autorregulación, etc.).
Los efectos son múltiples. Quizá el más atendido estos días sea el incremento de la polarización política y social, asunto que centrará la primera línea de debate en esta edición de las Jornadas Datapolitik. Un segundo efecto, asociado con el primero, ha sido la difusión en red del discurso de odio. Sin embargo, este se ha visto parcialmente contrarrestado por la emergencia de prácticas de respuesta. El discurso de odio y las respuestas en red al mismo protagonizarán la segunda línea de debate de estas jornadas. Por último, una tercera línea atenderá a las posibilidades abiertas por plataformas alternativas de comunicación y democracia digital para potenciar la deliberación en red. En definitiva, estas segundas jornadas Datapolitik analizan las amenazas y posibilidades democráticas de la esfera pública en red actual.
Entre las dificultades para avanzar en el proyecto de mejora de esas dinámicas comunicativas en red destaca la falta de socialización del conocimiento científico existente en torno a los mecanismos de producción, reproducción y consumo de información en el entorno digital, así como su relación con los medios de comunicación y modos de interpretación tradicionales. La investigación científica en el campo de la difusión de la información y de la desinformación ha avanzado considerablemente en los últimos años, rompiendo marcos disciplinares y generando nuevos corpus teóricos basados en datos. Disciplinas del campo de las ciencias humanas y sociales, como la psicología social, la ciencia de la comunicación, la sociología y la politología, se han unido a disciplinas del campo de las ciencias naturales y de la computación, como la física de sistemas complejos, la teoría de redes, o el aprendizaje automático, para aprovechar la enorme masa de datos producidos por las interacciones sociales en línea, con el objetivo de desarrollar un conocimiento científico transdisciplinar sobre fenómenos que emergen en la intersección entre las redes de comunicación y los procesos de formación de opinión.
Las Jornadas DataPolitik son un momento de puesta en común, de construcción de líneas de cooperación y de socialización para investigadores/as, agentes de la comunicación y ciudadanía interesada.
Programa
Miércoles 2 de marzo, de 18h a 20h en el Canòdrom, Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica
- Presentación y mesa redonda: ¿Sueñan los algoritmos con ovejas polarizadas? Polarización social y política y medios sociales en línea.
- Participan: Jordi Muñoz (director del Centre d'Estudis d'Opinió. Professor de ciència política, Universitat de Barcelona), Carlos Castillo ( Profesor de investigación ICREA. Director del grupo de investigación Web Science & Social Computing, Universitat Pompeu Fabra), Rosa Borge Bravo (Profesora Asociada de Ciencia Poltíca. Directora del grupo de investigación Communication Networks & Social Change (CNSC), Universitat Oberta de Catalunya).
Jueves 3 de marzo, de 9h a 13h y de 16h a 18h en la Facultad de Física de la Universitat de Barcelona
- Línea 1, Polarización
- Línea 2, Discursos de odio
- Línea 3, Deliberación
Más información aquí
Descripción (Català)
-
-
DataPolitik2022, 2a Jornada sobre política i comunicació a l'era del big-data organitzada per l'associació Heurística i la unitat de recerca Tecnopolítica. Invitació al diàleg transdisciplinar sobre com els entorns digitals han canviat l'estructura de la comunicació i les gramàtiques d'interacció social.
Les Jornades
La política i la comunicació han esdevingut l'era de la informació. La popularitat i la innovació en l'ús de xarxes socials com Facebook o Twitter no només ha possibilitat l'increment del nombre d'actors que poden difondre missatges polítics, comercials i de qualsevol altra naturalesa a un nombre massiu de receptors potencials, sinó que també ha produït transformacions que afecten el conjunt de l'esfera pública.
Aquestes transformacions han provocat una doble dinàmica: per una banda, els processos de desintermediació de la comunicació i autocomunicació de masses, que han trastocat el mapa d'influència tradicional dels mitjans, han anat de la mà de l'emergència de noves comunitats i pràctiques mediàtiques; de l'altra, han aparegut noves formes de mediació i de concentració de poder (econòmic, polític, social…) que s'escapen a les formes de control democràtic desenvolupades en el marc clàssic dels mitjans de comunicació de masses (marcs legals i institucionals, pràctiques d'autoregulació, etc.).
Els efectes són múltiples. Potser el més destacat aquests dies és l'increment de la polarització política i social, cosa que centrarà la primera línia de debat en aquesta edició de les Jornades Datapolitik. Un segon efecte, associat al primer, ha estat la difusió en xarxa de discursos d'odi, tot i que s'ha vist parcialment contrarestat per l'emergència de pràctiques de resposta. Els discursos d'odi i les respostes en xarxa protagonitzaran la segona línia de debat d'aquestes jornades. Finalment, una tercera línia atendrà les possibilitats obertes per plataformes alternatives de comunicació i democràcia digital per potenciar la deliberació en xarxa. En definitiva, aquestes segones jornades Datapolitik analitzen les amenaces i les possibilitats democràtiques de l'esfera pública en xarxa actual.
Entre les dificultats per avançar en el projecte de millora d'aquestes dinàmiques comunicatives en xarxa destaca la manca de socialització del coneixement científic existent al voltant dels mecanismes de producció, reproducció i consum d'informació a l'entorn digital, així com la seva relació amb els mitjans de comunicació i les maneres d'interpretació tradicionals.
La investigació científica en el camp de la difusió de la informació i de la desinformació ha avançat considerablement en els darrers anys, trencant marcs disciplinars i generant nous corpus teòrics basats en dades.
Disciplines del camp de les ciències humanes i socials, com la psicologia social, les ciències de la comunicació, la sociologia i la politologia, s'han unit a disciplines del camp de les ciències naturals i de la computació, com la física de sistemes complexos, la teoria de xarxes, o l'aprenentatge automàtic, per aprofitar l'enorme quantitat de dades produïdes per les interaccions socials en línia, amb l'objectiu de desenvolupar un coneixement científic transdisciplinar sobre fenòmens que emergeixen en la intersecció entre les xarxes de comunicació i els processos de formació d'opinió.
Les Jornades DataPolitik són un moment de posada en comú, de construcció de línies de cooperació i de socialització per a investigadors/es, agents de la comunicació i ciutadania interessada.
Programa
Dimecres 2 de març, de 18h a 20h al Canòdrom, Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica
- Presentació i taula rodona: Somnies els algorismes amb ovelles polaritzades? Polarització social i política i mitjans socials en línia.
- Hi participen: Jordi Muñoz (Director del Centre d'Estudis d'Opinió. Professor de ciència política, Universitat de Barcelona ), Carlos Castillo (Professor de Recerca ICREA. Director del grup de recerca Web Science & Social Computing, Universitat Pompeu Fabra) i Rosa Borge Bravo (Professora Associada de Ciència Política. Directora del grup de recerca Communication Networks & Social Change (CNSC), Universitat Oberta de Catalunya)
Dijous 3 de març, de 9h a 13h i de 16h a 18h a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona
- Línia 1. Polarització
- Línia 2. Discurs d'odi
- Línia 3. Deliberació
Més informació aquí
-
+
DataPolitik2022, 2a Jornada sobre política i comunicació a l'era del big-data organitzada per l'associació Heurística i la unitat de recerca Tecnopolítica. Invitació al diàleg transdisciplinar sobre com els entorns digitals han canviat l'estructura de la comunicació i les gramàtiques d'interacció social.
Les Jornades
La política i la comunicació han esdevingut l'era de la informació. La popularitat i la innovació en l'ús de xarxes socials com Facebook o Twitter no només ha possibilitat l'increment del nombre d'actors que poden difondre missatges polítics, comercials i de qualsevol altra naturalesa a un nombre massiu de receptors potencials, sinó que també ha produït transformacions que afecten el conjunt de l'esfera pública.
Aquestes transformacions han provocat una doble dinàmica: per una banda, els processos de desintermediació de la comunicació i autocomunicació de masses, que han trastocat el mapa d'influència tradicional dels mitjans, han anat de la mà de l'emergència de noves comunitats i pràctiques mediàtiques; de l'altra, han aparegut noves formes de mediació i de concentració de poder (econòmic, polític, social…) que s'escapen a les formes de control democràtic desenvolupades en el marc clàssic dels mitjans de comunicació de masses (marcs legals i institucionals, pràctiques d'autoregulació, etc.).
Els efectes són múltiples. Potser el més destacat aquests dies és l'increment de la polarització política i social, cosa que centrarà la primera línia de debat en aquesta edició de les Jornades Datapolitik. Un segon efecte, associat al primer, ha estat la difusió en xarxa de discursos d'odi, tot i que s'ha vist parcialment contrarestat per l'emergència de pràctiques de resposta. Els discursos d'odi i les respostes en xarxa protagonitzaran la segona línia de debat d'aquestes jornades. Finalment, una tercera línia atendrà les possibilitats obertes per plataformes alternatives de comunicació i democràcia digital per potenciar la deliberació en xarxa. En definitiva, aquestes segones jornades Datapolitik analitzen les amenaces i les possibilitats democràtiques de l'esfera pública en xarxa actual.
Entre les dificultats per avançar en el projecte de millora d'aquestes dinàmiques comunicatives en xarxa destaca la manca de socialització del coneixement científic existent al voltant dels mecanismes de producció, reproducció i consum d'informació a l'entorn digital, així com la seva relació amb els mitjans de comunicació i les maneres d'interpretació tradicionals.
La investigació científica en el camp de la difusió de la informació i de la desinformació ha avançat considerablement en els darrers anys, trencant marcs disciplinars i generant nous corpus teòrics basats en dades.
Disciplines del camp de les ciències humanes i socials, com la psicologia social, les ciències de la comunicació, la sociologia i la politologia, s'han unit a disciplines del camp de les ciències naturals i de la computació, com la física de sistemes complexos, la teoria de xarxes, o l'aprenentatge automàtic, per aprofitar l'enorme quantitat de dades produïdes per les interaccions socials en línia, amb l'objectiu de desenvolupar un coneixement científic transdisciplinar sobre fenòmens que emergeixen en la intersecció entre les xarxes de comunicació i els processos de formació d'opinió.
Les Jornades DataPolitik són un moment de posada en comú, de construcció de línies de cooperació i de socialització per a investigadors/es, agents de la comunicació i ciutadania interessada.
Programa
Dimecres 2 de març, de 18h a 20h al Canòdrom, Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica
- Presentació i taula rodona: Somnies els algorismes amb ovelles polaritzades? Polarització social i política i mitjans socials en línia.
- Hi participen: Jordi Muñoz (Director del Centre d'Estudis d'Opinió. Professor de ciència política, Universitat de Barcelona ), Carlos Castillo (Professor de Recerca ICREA. Director del grup de recerca Web Science & Social Computing, Universitat Pompeu Fabra) i Rosa Borge Bravo (Professora Associada de Ciència Política. Directora del grup de recerca Communication Networks & Social Change (CNSC), Universitat Oberta de Catalunya)
Dijous 3 de març, de 9h a 13h i de 16h a 18h a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona
- Línia 1. Polarització
- Línia 2. Discurs d'odi
- Línia 3. Deliberació
Més informació aquí
