El Vector (vector de conceptualización sociotécnica)
Espacio de pensamiento crítico en torno a las culturas, sociedades y políticas digitales.
Cambios en "Tiempo y tecnología. Tecnocronopolíticas: agencias turbo, lentas y latentes. "
Descripción (Català)
-
-
Cal habitar la pregunta per la tecnopolítica en tant que cronopolítica?
El processament computacional d'operacions de tota mena està ancorat a una sèrie d'assumpcions respecte a la dimensió temporal. Tals assumpcions provoquen la precarietat relacional que algunes han denominat crisi de la presència. O dit d'una altra manera: si en parlar de tecnología desatenem la participació d'una multiplicitat de manifestacions -sovint tensades- del temps, estem partint d'una desatenció radical a la potència transformadora d'un dels vectors fonamentals entorn dels quals s'organitza la lógica i la logística de l'existència.
En aquesta sessió polirrítmica del Vector, ens interessa parar atenció a la dimensió temporal respecte a les composicions semiòtico-materials (és a dir, tecnològiques) que fan al món emergir, succeir i sostenir-se de determinades maneres, i certament no d'unes altres. D'aquesta manera, qüestions com "alló nou" amb relació al tecnològic evidenciaran una contingència tecnopolítica molt clara, i assenyalaran una tendència a la innovació totalitària en l'àmbit de les experiències més mundanes. El totalitarisme també es troba en la lògica lineal del temps, associada a la idea de progrés. Tenir present les temporalitats suposa activar una sensibilitat cronopolítica davant la convergència de velocitats o durabilitats. Les operacions a velocitat inhumana de la hipercomputació, que és pròpia del turbocapitalisme de plataformes, són coetànies a l'implacable -però no progressiu- adveniment de la sisena extinció massiva. Els desplaçaments d'escales de temps (micro-meso-macro) convoquen els matisos de les teories del antropocè/plantacioncè/capitalocè o, en general, a les converses públiques activades des de, per exemple, els estudis socials de la ciència i la tecnologia, les humanitats mediambientals i/o el pensament crític. En general, totes són zones d'indagació que consideren l'escala geològica d'afecció macro, condicionada per la industrialització i comercialització patriarcocolonial a escales meso i micro. I encara que la computació quàntica assimila efectiva i eficaçment la no linealitat de la dimensió temporal, la seva implementació industrial és tremendament conseqüent amb el llegat de les premisses del Projecte Modern. Els dispositius culturals de la Modernitat encara condicionen (desplegant una violència lenta massa quotidiana) les projeccions lineals "cap endavant" i "cap endarrere" en les formes celebrades per disciplines tan dispars com el disseny especulatiu, l'enginyeria inversa o l'arqueologia dels mitjans.
Gràcies a sensibilitats pròpies de les tecnociències trans*feministes, la lluita anticolonial, els assenyalaments des de la militància anti-edatista, tolida o neurodivergent, la solidaritat interespecies i les pràctiques queer (per nomenar només algunes), podem desvincular els valors desenvolupistes, progressistes, antropo-euro-andro-cis-centrats i Historicistes universalitznts de les conceptualitzacions sociotécniques que urgeix tenir. D'aquesta manera, podrem donar-nos el temps per a detectar, observar i problematizar amb quins protocols, infraestructures, dispositius, tècniques, tecnologies i/o eines es co-constitueixen les nostres maneres d'existència.
Kris De Decker, des de l'escriptura i manufactura de la web solar de Low Tech Magazine al Masnou, pot ser considerat com un treballador del temps fora de si. La condició de "baixa" tecnologia és una condició sempre relacional, atès que depenent del espai-temps d'enunciació, l'estàndard socioeconòmic d'alta tecnologia estarà col·locat en un punt diferent. De Decker s'alinea amb la sospita que, sovint, hi ha possibilitats interessants que emergeixen quan es combinen tecnologies socialment llegides com a antigues, amb materials o coneixements més recents; o quan s'apliquen coneixements tradicionals a tecnologies contemporànies. La seva és una pràctica emancipadora enmig del que Donna Haraway denomina informàtica de la dominació. Davant el monocultiu dels temps propis del turbocapitalisme més feroç, que afecten tècnicament àmbits tan diversos com el domèstic, l'educatiu, el de l'administració pública, el de l'urbanisme o el dels moviments socials, urgeix provar velocitats més oportunes que ens permetin entendre de quines latències, implicacions i interrupcions depenen les formes rígides d'agència que en el dia a dia articula el nostre ésser-amb dispositius.
Coordinadora de la sessió: Jara Rocha
Convidat: Kris De Decker
Estructura de la sessió:
- -
- Exposició: 45’
- -
- Debat: 45’
- -
La sessió es farà en castellà.
Cal habitar la pregunta per la tecnopolítica en tant que cronopolítica?
El processament computacional d'operacions de tota mena està ancorat a una sèrie d'assumpcions respecte a la dimensió temporal. Tals assumpcions provoquen la precarietat relacional que algunes han denominat crisi de la presència. O dit d'una altra manera: si en parlar de tecnología desatenem la participació d'una multiplicitat de manifestacions -sovint tensades- del temps, estem partint d'una desatenció radical a la potència transformadora d'un dels vectors fonamentals entorn dels quals s'organitza la lógica i la logística de l'existència.
En aquesta sessió polirrítmica del Vector, ens interessa parar atenció a la dimensió temporal respecte a les composicions semiòtico-materials (és a dir, tecnològiques) que fan al món emergir, succeir i sostenir-se de determinades maneres, i certament no d'unes altres. D'aquesta manera, qüestions com "alló nou" amb relació al tecnològic evidenciaran una contingència tecnopolítica molt clara, i assenyalaran una tendència a la innovació totalitària en l'àmbit de les experiències més mundanes. El totalitarisme també es troba en la lògica lineal del temps, associada a la idea de progrés. Tenir present les temporalitats suposa activar una sensibilitat cronopolítica davant la convergència de velocitats o durabilitats. Les operacions a velocitat inhumana de la hipercomputació, que és pròpia del turbocapitalisme de plataformes, són coetànies a l'implacable -però no progressiu- adveniment de la sisena extinció massiva. Els desplaçaments d'escales de temps (micro-meso-macro) convoquen els matisos de les teories del antropocè/plantacioncè/capitalocè o, en general, a les converses públiques activades des de, per exemple, els estudis socials de la ciència i la tecnologia, les humanitats mediambientals i/o el pensament crític. En general, totes són zones d'indagació que consideren l'escala geològica d'afecció macro, condicionada per la industrialització i comercialització patriarcocolonial a escales meso i micro. I encara que la computació quàntica assimila efectiva i eficaçment la no linealitat de la dimensió temporal, la seva implementació industrial és tremendament conseqüent amb el llegat de les premisses del Projecte Modern. Els dispositius culturals de la Modernitat encara condicionen (desplegant una violència lenta massa quotidiana) les projeccions lineals "cap endavant" i "cap endarrere" en les formes celebrades per disciplines tan dispars com el disseny especulatiu, l'enginyeria inversa o l'arqueologia dels mitjans.
Gràcies a sensibilitats pròpies de les tecnociències trans*feministes, la lluita anticolonial, els assenyalaments des de la militància anti-edatista, tolida o neurodivergent, la solidaritat interespecies i les pràctiques queer (per nomenar només algunes), podem desvincular els valors desenvolupistes, progressistes, antropo-euro-andro-cis-centrats i Historicistes universalitznts de les conceptualitzacions sociotécniques que urgeix tenir. D'aquesta manera, podrem donar-nos el temps per a detectar, observar i problematizar amb quins protocols, infraestructures, dispositius, tècniques, tecnologies i/o eines es co-constitueixen les nostres maneres d'existència.
Kris De Decker, des de l'escriptura i manufactura de la web solar de Low Tech Magazine al Masnou, pot ser considerat com un treballador del temps fora de si. La condició de "baixa" tecnologia és una condició sempre relacional, atès que depenent del espai-temps d'enunciació, l'estàndard socioeconòmic d'alta tecnologia estarà col·locat en un punt diferent. De Decker s'alinea amb la sospita que, sovint, hi ha possibilitats interessants que emergeixen quan es combinen tecnologies socialment llegides com a antigues, amb materials o coneixements més recents; o quan s'apliquen coneixements tradicionals a tecnologies contemporànies. La seva és una pràctica emancipadora enmig del que Donna Haraway denomina informàtica de la dominació. Davant el monocultiu dels temps propis del turbocapitalisme més feroç, que afecten tècnicament àmbits tan diversos com el domèstic, l'educatiu, el de l'administració pública, el de l'urbanisme o el dels moviments socials, urgeix provar velocitats més oportunes que ens permetin entendre de quines latències, implicacions i interrupcions depenen les formes rígides d'agència que en el dia a dia articula el nostre ésser-amb dispositius.
Coordinadora de la sessió: Jara Rocha
Convidat: Kris De Decker
Estructura de la sessió:
- Exposició: 45’
- Debat: 45’
La sessió es farà en castellà.
