L'Ateneu
L'Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica
Changes at "Journalism and digital layers: Affective polarization in Catalonia. Case study of the election campaign for the 2021 regional elections"
Title (Català)
- -Periodisme i capa digital: noves formes de crear relats
- +Periodisme i capes digitals: noves formes de crear relats
Title (Castellano)
- -Periodismo y capa digital: nuevas formas de crear relatos
- +Periodismo y capas digitales: nuevas formas de crear relatos
Description (Català)
-
-
Quin vincle hi ha entre cultura digital i les noves narratives periodístiques? Als seminaris trimestrals Periodisme i capa digital ens trobem amb estudiants, doctorands, professorat i altres persones interessades per reflexionar entorn el periodisme de dades, la gestió de continguts digitals i la producció periodística multiplataforma, des d'una perspectiva de defensa de drets.
En coŀlaboració amb el Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
-
+
Democràcia i Cultura Digital és una de les línies estratègiques del Canòdorm. Quin vincle hi ha entre capes digitals i les noves narratives periodístiques? Als seminaris trimestrals Periodisme i capes digitals ens ajuntem amb estudiants, doctorands, professorat i altres persones interessades per reflexionar sobre periodisme de dades, gestió de continguts digitals i producció periodística multiplataforma, des d'una perspectiva de defensa de drets.
En col·laboració amb el Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
- Seminari: La polarització afectiva a Catalunya polarización afectiva en Cataluña. Estudio de caso de la campaña electoral de las elecciones autonómicas de 2021.
- Ponent: Marc Carrillo García, analista graduat en Ciència Política i Gestió Pública i màster en Periodisme i Innovació a Continguts Digitals per la UAB.
Punt de partida de la investigació
El procés comunicatiu ha patit una transformació radical a causa de l'evolució tecnològica i l'apogeu de les noves comunicacions basades en Internet i les xarxes socials. Aquesta transformació ha afectat les estratègies comunicatives i la manera com la ciutadania consumeix la informació. Moltes de les conseqüències d'aquesta nova estructura solen ser positives encara que també hi ha efectes negatius com la polarització.
Tradicionalment, el concepte de polarització s'ha entès com un procés de fragmentació social entre dos grups antagònics, els quals són rígids en les postures polítiques adoptades i exigeixen una vinculació a la resta de la població a només un d'aquests grups. Aquesta investigació, però, s'acull a la perspectiva afectiva d'aquest concepte, centrada en la diferenciació entre qüestions identitàries i emocionals més que no pas a les divisions ideològiques a què la polarització s'ha associat històricament.
Però com es relaciona la polarització afectiva amb l'auge de les xarxes socials a la comunicació? Diversos estudis han demostrat com el fenomen de la polarització ha augmentat de manera contínua a mesura que les xarxes socials han estat cada cop més determinants en la comunicació política quotidiana. A més, per a alguns investigadors la naturalesa d'Internet polaritza enormement la política perquè permet als usuaris triar la informació que volen consumir.
Aquesta recerca busca identificar que actors (polítics, mediàtics i ciutadans) tenen més capacitat per difondre continguts polaritzadors a Twitter, comparar la polarització generada entre els diferents tipus d'actors i ideologies i, valorar, en cadascun dels casos, la incidència temàtica que defineix el factor de polarització identificat. L'anàlisi revesteix de capital importància a causa de tres punts fonamentals. En primer lloc, aquest treball es basa en la perspectiva afectiva de la polarització, és a dir, l'estudi se centra en un concepte poc tractat per la literatura especialitzada al territori espanyol i les relacions entre Catalunya i Espanya. En segon lloc, el context de la pandèmia del COVID-19 ha fet que no parlem d'unes eleccions normals i corrents. Les eleccions catalanes van ser especials, ja que van tenir una participació pobra i el debat es va centrar, de manera principal, en la gestió de la pandèmia. Finalment, també hi ha un vessant innovador, a causa de l'ús de la tècnica de l'anàlisi de sentiment per descobrir la capacitat polaritzadora dels actors.
Description (Castellano)
-
-
¿Qué vínculo existe entre las capas digitales y las nuevas narrativas periodísticas? En los seminarios trimestrales Periodismo y capas digitales nos encontramos con estudiantes, doctorandos, profesorado y otras personas interesadas por reflexionar sobre el periodismo de datos, la gestión de contenidos digitales y la producción periodística multiplataforma, desde una perspectiva de defensa de derechos.
En colaboración con el Departamento de Periodismo y Ciencias de la Comunicación de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB).
-
+
Democracia y Cultura Digital es una de las líneas estratégicas del Canòdorm. ¿Qué vínculo existe entre capas digitales y las nuevas narrativas periodísticas? En los seminarios trimestrales Periodismo y capas digitales nos juntamos con estudiantes, doctorandos, profesorado y otras personas interesadas para reflexionar sobre periodismo de datos, gestión de contenidos digitales y producción periodística multiplataforma, desde una perspectiva de defensa de derechos.
En colaboración con el Departamento de Periodismo y Ciencias de la Comunicación de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB).
- Seminario: La polarización afectiva en Catalunya. Estudio de caso de la campaña electoral de las elecciones autonómicas de 2021.
- Ponente: Marc Carrillo García, analista graduado en Ciencia Política y Gestión Pública y máster en Periodismo e Innovación en Contenidos Digitales por la UAB.
Punto de partida de la investigación
El proceso comunicativo ha sufrido una transformación radical debido a la evolución tecnológica y el auge de las nuevas comunicaciones basadas en Internet y las redes sociales. Esta transformación ha afectado a las estrategias comunicativas y a la forma en la que la ciudadanía consume la información. Muchas de las consecuencias de esta nueva estructura suelen ser positivas aunque también existen efectos negativos como la polarización.
Tradicionalmente, el concepto de polarización se ha entendido como un proceso de fragmentación social entre dos grupos antagónicos, los cuales son rígidos en sus posturas políticas adoptadas y exigen una vinculación al resto de la población a solo uno de estos grupos. Sin embargo, esta investigación se acoge a la perspectiva afectiva de este concepto, centrada en la diferenciación entre cuestiones identitarias y emocionales más que a las divisiones ideológicas a las que la polarización se ha asociado históricamente.
Pero ¿cómo se relaciona la polarización afectiva con el auge de las redes sociales en la comunicación? Varios estudios han demostrado como el fenómeno de la polarización ha aumentado de manera continua a medida que las redes sociales han sido cada vez más determinantes en la comunicación política cotidiana. Además, para algunos investigadores la propia naturaleza de Internet polariza enormemente la política porque permite a los usuarios elegir la información que quieren consumir.
Esta investigación busca identificar que actores (políticos, mediáticos y ciudadanos) tienen mayor capacidad para difundir contenidos polarizadores en Twitter, comparar la polarización generada entre los diferentes tipos de actores e ideologías y, valorar, en cada uno de los casos, la incidencia temática que define el factor de polarización identificado. El análisis reviste de capital importancia debido a tres puntos fundamentales. En primer lugar, este trabajo se basa en la perspectiva afectiva de la polarización, es decir, el estudio se centra en un concepto poco tratado por la literatura especializada en el territorio español y en las relaciones entre Catalunya y España. En segundo lugar, el contexto de la pandemia del COVID-19 ha provocado que no hablemos de unas elecciones normales y corrientes. Las elecciones catalanas fueron especiales, puesto que tuvieron una participación pobre y el debate se centró, de manera principal, en la gestión de la pandemia. Finalmente, también existe una vertiente innovadora, debido al uso de la técnica del análisis de sentimiento para descubrir la capacidad polarizadora de los actores.
