L'Ateneu
L'Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica
Changes at "Journalism and digital layers: Affective polarization in Catalonia. Case study of the election campaign for the 2021 regional elections"
Description (Català)
-
-
Democràcia i Cultura Digital és una de les línies estratègiques del Canòdorm. Quin vincle hi ha entre capes digitals i les noves narratives periodístiques? Als seminaris trimestrals Periodisme i capes digitals ens ajuntem amb estudiants, doctorands, professorat i altres persones interessades per reflexionar sobre periodisme de dades, gestió de continguts digitals i producció periodística multiplataforma, des d'una perspectiva de defensa de drets.
En col·laboració amb el Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
- Seminari: La polarització afectiva a Catalunya polarización afectiva en Cataluña. Estudio de caso de la campaña electoral de las elecciones autonómicas de 2021.
- Ponent: Marc Carrillo García, analista graduat en Ciència Política i Gestió Pública i màster en Periodisme i Innovació a Continguts Digitals per la UAB.
Punt de partida de la investigació
El procés comunicatiu ha patit una transformació radical a causa de l'evolució tecnològica i l'apogeu de les noves comunicacions basades en Internet i les xarxes socials. Aquesta transformació ha afectat les estratègies comunicatives i la manera com la ciutadania consumeix la informació. Moltes de les conseqüències d'aquesta nova estructura solen ser positives encara que també hi ha efectes negatius com la polarització.
Tradicionalment, el concepte de polarització s'ha entès com un procés de fragmentació social entre dos grups antagònics, els quals són rígids en les postures polítiques adoptades i exigeixen una vinculació a la resta de la població a només un d'aquests grups. Aquesta investigació, però, s'acull a la perspectiva afectiva d'aquest concepte, centrada en la diferenciació entre qüestions identitàries i emocionals més que no pas a les divisions ideològiques a què la polarització s'ha associat històricament.
Però com es relaciona la polarització afectiva amb l'auge de les xarxes socials a la comunicació? Diversos estudis han demostrat com el fenomen de la polarització ha augmentat de manera contínua a mesura que les xarxes socials han estat cada cop més determinants en la comunicació política quotidiana. A més, per a alguns investigadors la naturalesa d'Internet polaritza enormement la política perquè permet als usuaris triar la informació que volen consumir.
Aquesta recerca busca identificar que actors (polítics, mediàtics i ciutadans) tenen més capacitat per difondre continguts polaritzadors a Twitter, comparar la polarització generada entre els diferents tipus d'actors i ideologies i, valorar, en cadascun dels casos, la incidència temàtica que defineix el factor de polarització identificat. L'anàlisi revesteix de capital importància a causa de tres punts fonamentals. En primer lloc, aquest treball es basa en la perspectiva afectiva de la polarització, és a dir, l'estudi se centra en un concepte poc tractat per la literatura especialitzada al territori espanyol i les relacions entre Catalunya i Espanya. En segon lloc, el context de la pandèmia del COVID-19 ha fet que no parlem d'unes eleccions normals i corrents. Les eleccions catalanes van ser especials, ja que van tenir una participació pobra i el debat es va centrar, de manera principal, en la gestió de la pandèmia. Finalment, també hi ha un vessant innovador, a causa de l'ús de la tècnica de l'anàlisi de sentiment per descobrir la capacitat polaritzadora dels actors.
-
+
Democràcia i Cultura Digital és una de les línies estratègiques del Canòdorm. Quin vincle hi ha entre capes digitals i les noves narratives periodístiques? Als seminaris trimestrals Periodisme i capes digitals ens ajuntem amb estudiants, doctorands, professorat i altres persones interessades per reflexionar sobre periodisme de dades, gestió de continguts digitals i producció periodística multiplataforma, des d'una perspectiva de defensa de drets.
En col·laboració amb el Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
- Seminari: La polarització afectiva a Catalunya polarización afectiva en Cataluña. Estudio de caso de la campaña electoral de las elecciones autonómicas de 2021.
- Ponent: Marc Carrillo García, analista graduat en Ciència Política i Gestió Pública i màster en Periodisme i Innovació a Continguts Digitals per la UAB.
Punt de partida de la investigació
El procés comunicatiu ha patit una transformació radical a causa de l'evolució tecnològica i l'apogeu de les noves comunicacions basades en Internet i les xarxes socials. Aquesta transformació ha afectat les estratègies comunicatives i la manera com la ciutadania consumeix la informació. Moltes de les conseqüències d'aquesta nova estructura solen ser positives encara que també hi ha efectes negatius com la polarització.
Tradicionalment, el concepte de polarització s'ha entès com un procés de fragmentació social entre dos grups antagònics, els quals són rígids en les postures polítiques adoptades i exigeixen una vinculació a la resta de la població a només un d'aquests grups. Aquesta investigació, però, s'acull a la perspectiva afectiva d'aquest concepte, centrada en la diferenciació entre qüestions identitàries i emocionals més que no pas a les divisions ideològiques a què la polarització s'ha associat històricament.
Tanmateix, com es relaciona la polarització afectiva amb l'auge de les xarxes socials a la comunicació? Diversos estudis han demostrat com el fenomen de la polarització ha augmentat de manera contínua a mesura que les xarxes socials han estat cada cop més determinants en la comunicació política quotidiana. A més, per a alguns investigadors la naturalesa d'Internet polaritza enormement la política perquè permet als usuaris triar la informació que volen consumir.
Aquesta recerca busca identificar que actors (polítics, mediàtics i ciutadans) tenen més capacitat per difondre continguts polaritzadors a Twitter, comparar la polarització generada entre els diferents tipus d'actors i ideologies i, valorar, en cadascun dels casos, la incidència temàtica que defineix el factor de polarització identificat. L'anàlisi revesteix de capital importància a causa de tres punts fonamentals. En primer lloc, aquest treball es basa en la perspectiva afectiva de la polarització, és a dir, l'estudi se centra en un concepte poc tractat per la literatura especialitzada al territori espanyol i les relacions entre Catalunya i Espanya. En segon lloc, el context de la pandèmia del COVID-19 ha fet que no parlem d'unes eleccions normals i corrents. Les eleccions catalanes van ser especials, ja que van tenir una participació pobra i el debat es va centrar, de manera principal, en la gestió de la pandèmia. Finalment, també hi ha un vessant innovador, a causa de l'ús de la tècnica de l'anàlisi de sentiment per descobrir la capacitat polaritzadora dels actors.
