Quaderns d'estiu: Memòria, cultura, ciència i democràcia
Cicle de debats i tallers
Program
Obrir les portes dels centres culturals i comunitaris no és suficient per fomentar espais participatius i democràtics amb tota mena de veus. Com podem potenciar processos realment oberts a tots els col·lectius, i que no caiguin en reproduir les desigualtats del sistema?
La Design Justice és una eina de creació i anàlisi que pretén desmantellar les desigualtats estructurals que tenim interioritzades: una aposta per dissenyar propostes feministes i decolonials. En aquesta sessió aplicarem la metodologia de la Design Justice a l’hora de dibuixar processos col·lectius que busquin incloure la mirada comunitària i participada, en un sector especialment feminitzat i precaritzat com és el cultural.
Durant aquesta sessió:
- Coneixerem el marc segons el qual es defineix la Design Justice
- Posarem en pràctica la Design Justice aplicant-la al nostre context
Tens en marxa un procés participatiu amb la ciutadania? T’agradaria aplicar metodologies de ciència ciutadana? Fora del laboratori, al cor del veïnat: la ciència ciutadana s’allunya dels laboratoris més convencionals, i proposa a totes les persones interessades a formar part d’una recerca que els hi apassioni.
Des de salut mental, fins a la millora ambiental de les nostres ciutats: la ciència ciutadana té tantes potencialitats que es pot aplicar a l’hora de dissenyar processos participatius de qualsevol mena. En aquesta sessió dissenyarem processos que donin resposta a preocupacions socials reals de la ciutadania, que posin la ciutadania al centre per decidir sobre què vol incidir.
Durant aquesta sessió:
- Aprendrem a què és la ciència ciutadana
- Aprendrem d'alguns exemples de ciència ciutadana aplicada per part d'algunes residències del Canòdrom
- Aprendrem com podem aplicar-la en processos de participació actius o per planificar
Un dels reptes que sovint plantegem, des dels espais que generem propostes culturals crítiques i transformadores, és el de com elaborar una proposta cultural de qualitat oberta. El entendre els centres culturals com espais porosos, permeables al que passa el nostre entorn és un posicionament polític clar, una aposta per entendre la cultura de manera més holística.
Aquesta aposta és clara en espais reivindicats i gestionats des de la ciutat i les seves veïnes, què passa quan són altres els espais que aposten per democratitzar la cultura? Obrim aquest diàleg amb Santi Eizaguirre, sociòleg investigador del grup de recerca Creativitat, innovació i transformació urbana, que ens guiarà en una taula per conèixer espais culturals transformadors com l’Arnau Itinerant, La Literal, l’Ateneu de 9 Barris o l’Arts Santa Mònica.
Els Ateneus han jugat un paper rellevant en la història de Barcelona. Han sigut un espai clau per a les seves lluites i transformacions, un espai de trobada, d’oci i de formació per a la societat organitzada.
Avui a Barcelona els Ateneus continuen jugant un rol a la ciutat. Ateneus populars, Ateneus de fabricació... El Canòdrom pren el seu nom tot buscant reflectir el seu caràcter obert, participat, auto-organitzat i transformador.
Coneixerem aquesta història de la ciutat, de les seves lluites i els seus espais de transformació, de la mà de Dolors Marín, historiadora especialitzada en la formació de la cultura llibertària de Catalunya i l’organització de grups d’afinitat anarquista. Obrirem la mirada obrint el diàleg cap als feminismes amb Joana Garcia Grenzer, periodista i investigadora especialitzada en els moviments feministes, i cap a la capacitat articuladora del moviment cooperatiu i de l’economia solidària amb Ivan Miró.
Per inscriure't omple el següent formulari.
