Mesa de Memorias
#MemòriesCanòdrom Memorias del Canódromo
Cambios en "Las caramellas en el Congreso"
Título
- -{"ca"=>"Les caramelles al barri del Congrés", "en"=>"", "es"=>""}
- +{"ca"=>"Les caramelles al barri del Congrés", "es"=>"Las caramellas en el Congreso", "en"=>""}
Cuerpo
-
-["
🎙️ Documentació col·lectiva
Per crear col·laborativament una narrativa d'aquesta imatge es va comptar amb una de les seves protagonistes: la nena més petita asseguda al sofà.
La cedent de la imatge destaca el moment en què es va fer la fotografia: Pasqua. L'època de l'any es pot reconèixer fàcilment perquè les nenes que apareixen a la fotografia eren un grup de caramellaires. Es destaquen tres aspectes de les caramelles: són cants tradicionals i religiosos que celebren la resurrecció de Jesús, durant la dictadura no estaven gaire ben vistes perquè es cantaven en català i, els nois i les noies, les assajaven i les cantaven en grups de catequesis diferenciats.
En recordar els habitatges del barri del Congrés sorgeixen comentaris sobre com van aconseguir millorar les condicions de vida dels seus resident. Destaquen que \"totes les llars del Congrés tenien un forat a la paret per poder fer foc (aquest es pot observar al marge esquerra de la imatge). La gent que accedia als pisos del barri podia fer-se una xemeneia i això era tot un luxe!\".
Un detall que destaquen i que comenten com a anècdota graciosa són els petits adorns situats a dalt del sofà: \"són el que avui anomenem \"pongos\"\". També recorden que els sofàs d'aquella època (anys seixanta) eren molt més durs que els d'ara.
👥Autors i autores de la documentació
Pilar, Mercè, Neus i Enric.
⚙️ Metodologia
Fotografia documentada col·lectivament per veïns i veïnes participants del grup Fem Memòries del Canòdrom
📸 Cedent
Joan Garcés (autor) / Mercè Garcés (cedent)
", "", ""] -
+["
🎙️ Documentació col·lectiva
Per crear col·laborativament una narrativa d'aquesta imatge es va comptar amb una de les seves protagonistes: la nena més petita asseguda al sofà.
La cedent de la imatge destaca el moment en què es va fer la fotografia: Pasqua. L'època de l'any es pot reconèixer fàcilment perquè les nenes que apareixen a la fotografia eren un grup de caramellaires. Es destaquen tres aspectes de les caramelles: són cants tradicionals i religiosos que celebren la resurrecció de Jesús, durant la dictadura no estaven gaire ben vistes perquè es cantaven en català i, els nois i les noies, les assajaven i les cantaven en grups de catequesis diferenciats.
En recordar els habitatges del barri del Congrés sorgeixen comentaris sobre com van aconseguir millorar les condicions de vida dels seus resident. Destaquen que \"totes les llars del Congrés tenien un forat a la paret per poder fer foc (aquest es pot observar al marge esquerra de la imatge). La gent que accedia als pisos del barri podia fer-se una xemeneia i això era tot un luxe!\".
Un detall que destaquen i que comenten com a anècdota graciosa són els petits adorns situats a dalt del sofà: \"són el que avui anomenem \"pongos\"\". També recorden que els sofàs d'aquella època (anys seixanta) eren molt més durs que els d'ara.
👥Autors i autores de la documentació
Pilar, Mercè, Neus i Enric.
⚙️ Metodologia
Fotografia documentada col·lectivament per veïns i veïnes participants del grup Fem Memòries del Canòdrom
📸 Cedent
Joan Garcés (autor) / Mercè Garcés (cedent)
", "🎙️ Documentación colectiva
Para esta narrativa, se contó con la presencia de una de las protagonistas de la fotografía: la niña más pequeña que aparece en la imagen.
La cedente de la imagen destaca el momento en que se tomó la imagen: Pascua. La época del año es fácilmente identificable porque el grupo de niñas que aparece en la imagen es un grupo de “caramellaires”. Se destacan tres aspectos de las caramellas: eran cantos tradicionales y religiosos que celebraban la resurrección de Jesús, a veces eran mal vistas porque se cantaban en catalán y los chicos y las chicas las ensayaban y las cantaban en grupos de catequesis diferenciados.
Al recordar las viviendas del barrio, de nuevo, surgen comentarios acerca de las mejoras de las condiciones de vida, destacando que “todas las viviendas del Congreso tenían un agujero en la pared para hacer lumbre (se observa en la parte izquierda de la imagen). La gente que accedía a los pisos del barrio podía hacerse una chimenea… ¡Tener una chimenea era un lujo!”.
Un detalle que destacan y lo comentan como anécdota graciosa, son los pequeños adornos que están ubicados en el respaldo del sofá: los hoy denominados “pongos”. También recuerdan la dureza de los sofás de aquella época (años sesenta).
👥Autores y autoras de la documentación
Pilar, Mercè, Neus y Enric.
⚙️ Metodología
Fotografía documentada colectivamente por vecinos y vecinas integrantes del grupo Fem Memòries del Canòdrom
📸 Cedente
Joan Garcés (autor) / Mercè Garcés (cedente)
", ""]
