El Vector (vector de conceptualització sociotècnica)

4ª Sessió del Vector de Conceptualització Sociotécnica

Cal habitar la pregunta per la tecnopolítica en tant que cronopolítica?

El processament computacional d'operacions de tota mena està ancorat a una sèrie d'assumpcions respecte a la dimensió temporal. Tals assumpcions provoquen la precarietat relacional que algunes han denominat crisi de la presència. O dit d'una altra manera: si en parlar de tecnología desatenem la participació d'una multiplicitat de manifestacions -sovint tensades- del temps, estem partint d'una desatenció radical a la potència transformadora d'un dels vectors fonamentals entorn dels quals s'organitza la lógica i la logística de l'existència.

En aquesta sessió polirrítmica del Vector, ens interessa parar atenció a la dimensió temporal respecte a les composicions semiòtico-materials (és a dir, tecnològiques) que fan al món emergir, succeir i sostenir-se de determinades maneres, i certament no d'unes altres. D'aquesta manera, qüestions com "alló nou" amb relació al tecnològic evidenciaran una contingència tecnopolítica molt clara, i assenyalaran una tendència a la innovació totalitària en l'àmbit de les experiències més mundanes. El totalitarisme també es troba en la lògica lineal del temps, associada a la idea de progrés. Tenir present les temporalitats suposa activar una sensibilitat cronopolítica davant la convergència de velocitats o durabilitats. Les operacions a velocitat inhumana de la hipercomputació, que és pròpia del turbocapitalisme de plataformes, són coetànies a l'implacable -però no progressiu- adveniment de la sisena extinció massiva. Els desplaçaments d'escales de temps (micro-meso-macro) convoquen els matisos de les teories del antropocè/plantacioncè/capitalocè o, en general, a les converses públiques activades des de, per exemple, els estudis socials de la ciència i la tecnologia, les humanitats mediambientals i/o el pensament crític. En general, totes són zones d'indagació que consideren l'escala geològica d'afecció macro, condicionada per la industrialització i comercialització patriarcocolonial a escales meso i micro. I encara que la computació quàntica assimila efectiva i eficaçment la no linealitat de la dimensió temporal, la seva implementació industrial és tremendament conseqüent amb el llegat de les premisses del Projecte Modern. Els dispositius culturals de la Modernitat encara condicionen (desplegant una violència lenta massa quotidiana) les projeccions lineals "cap endavant" i "cap endarrere" en les formes celebrades per disciplines tan dispars com el disseny especulatiu, l'enginyeria inversa o l'arqueologia dels mitjans.

Gràcies a sensibilitats pròpies de les tecnociències trans*feministes, la lluita anticolonial, els assenyalaments des de la militància anti-edatista, tolida o neurodivergent, la solidaritat interespecies i les pràctiques queer (per nomenar només algunes), podem desvincular els valors desenvolupistes, progressistes, antropo-euro-andro-cis-centrats i Historicistes universalitznts de les conceptualitzacions sociotécniques que urgeix tenir. D'aquesta manera, podrem donar-nos el temps per a detectar, observar i problematizar amb quins protocols, infraestructures, dispositius, tècniques, tecnologies i/o eines es co-constitueixen les nostres maneres d'existència.

Kris De Decker, des de l'escriptura i manufactura de la web solar de Low Tech Magazine al Masnou, pot ser considerat com un treballador del temps fora de si. La condició de "baixa" tecnologia és una condició sempre relacional, atès que depenent del espai-temps d'enunciació, l'estàndard socioeconòmic d'alta tecnologia estarà col·locat en un punt diferent. De Decker s'alinea amb la sospita que, sovint, hi ha possibilitats interessants que emergeixen quan es combinen tecnologies socialment llegides com a antigues, amb materials o coneixements més recents; o quan s'apliquen coneixements tradicionals a tecnologies contemporànies. La seva és una pràctica emancipadora enmig del que Donna Haraway denomina informàtica de la dominació. Davant el monocultiu dels temps propis del turbocapitalisme més feroç, que afecten tècnicament àmbits tan diversos com el domèstic, l'educatiu, el de l'administració pública, el de l'urbanisme o el dels moviments socials, urgeix provar velocitats més oportunes que ens permetin entendre de quines latències, implicacions i interrupcions depenen les formes rígides d'agència que en el dia a dia articula el nostre ésser-amb dispositius.

Coordinadora de la sessió: Jara Rocha

Convidat: Kris De Decker

Estructura de la sessió:

18:00h - 18:30h: Ponència Jara Rocha.

18:30 - 19:00h: Ponència Kris De Decker.

19:00h - 20:00h: Debat.

La sessió es farà en castellà.

Podreu veure l'streaming aqui

Biografies de les ponents:

Jara Rocha. Jara Rocha investiga, mitjana i experimenta amb els estudis culturals de la tecnologia, des d'una sensibilitat transfeminista. Com a agent cultural in(ter)dependent, tendeix a atendre les urgències semiòtico-materials del món. Per exemple, juntament amb Femke Snelting, actualment té cura del projecte Possible Bodies (tecnoecologies de la volumetria), del qual el 2021 sortirà el llibre Volumetric Regimes amb l'editorial Open Humanities Press; amb Nicolas Malevé investiga les promeses dels algorismes de visió artificial, amb Xavier Gorgol i Kym Ward estudia la condició somatopolítica de la veu, amb Joana Moll mesura les forces del tecnocolonialisme més quotidià, amb Seda Gürses i Martino Morandi cataloga i descriu formats davant el ràpid gir en línia dels àmbits pedagògics i amb Laura Benítez i Helen Pritchard va testejar "queer analytics" pel que fa a experiències de dany. Sovint observa quins mons porten les infraestructures, i fa logística de masses textuals a base de treballs d'escriptura para-acadèmica, edició experimental, comissariat, lectoescriptures performatives o instal·lació. Forma part del Seminari Euraca i ha compartit la seva feina en entorns com Constant (Brussel·les), Transmediale (Berlín), MNCARS (Madrid), LUMA (Arlès), UdelaR (Montevideo), Goldsmiths (Londres), Mediacity Biennale (Seül), Sonic Arts (Amsterdam), CCEL (Lima), Akademie Schloss Solitude (Stuttgart), University of Illinois (Chicago), Piksel (Bergen), La Gaîté Lyrique (París), Furtherfield (Londres) o MIT (Cambridge). Viu i treballa a Barcelona.

Kris De Decker, des de l'escriptura i manufactura de la web solar de Low Tech Magazine (Enllaç extern) a Masnou, pot ser considerat com un treballador del temps fora de polleguera. La condició de "baixa" tecnologia és una condició sempre relacional, atès que depenent de l'espaitemps d'enunciació, l'estàndard socioeconòmic d'alta tecnologia estarà col·locat en un punt diferent. De Decker s'alinea amb la sospita que, sovint, possibilitats interessants emergeixen quan es combinen tecnologies socialment llegides com a antigues, amb materials o coneixements més recents; o quan s'apliquen coneixements tradicionals a tecnologies contemporànies. La seva és una pràctica emancipadora enmig del que Donna Haraway anomena informàtica de la dominació. Davant del monocultiu dels temps propis del turbocapitalisme més ferotge, que afecten tècnicament àmbits tan diferents com el domèstic, l'educatiu, el de l'administració pública, el de l'urbanisme o el dels moviments socials, cal provar velocitats més oportunes que ens permetin entendre de quines latències, implicacions i interrupcions depenen les formes rígides d'agència que en el dia a dia articula el nostre ésser amb dispositius.

El Vector de Conceptualització Sociotécnica és una intensificadora filosòfica, un espai impulsat per Tecnopolítica (IN3/UOC) dirigit a pensar conceptes i reptes clau de les cultures, societats i polítiques digitals contemporànies, des d'una aproximació crítica i propositiva. El col·lectiu està compost per Antonio Calleja-López, Alejandra López Gabrielidis, Toni Navarro i Jara Rocha. Les trobades del Vector es realitzen al Canòdrom. Ateneo de Innovación Democrática y Digital.

Disseny de la gràfica del Vector realitzada per Raúl Goñi