L'Ateneu

Els algorismes i l'automatització s'estan obrint pas arreu. En nom de la innovació i l'eficiència, el processament automàtic de dades s'utilitza per perdre tota mena de decisions. Incloses aquelles que requereixen especial atenció i cura, per la seva potencial afectació a drets fonamentals. Tot i això, les administracions públiques, en aliança amb empreses privades i universitats, abracen l'automatització, en una aposta pel tecnosolucionisme més optimista.

Virginia Eubanks ens demostra a La automatización de la desigualdad el resultat d'aquesta tendència a països com els Estats Units, on els sistemes tecnològics més invasius i punitius estan dirigits als pobres. I és que, com podem confiar a les màquines la solució a problemes estructurals? Com poden les màquines, que només fan càlculs matemàtics, entendre els contextos i situacions dels col·lectius més marginalitzats? És ètic automatitzar sense qüestionar-nos la perpetuació del sistema?

En aquesta conversa entre Virginia Eubanks, Oyidiya Oji Palino (Catàrsia) i Algorights, col·lectiu de defensa dels drets humans en l'àmbit de la Intel·ligència Artificial, coneixerem algunes de les implicacions del tecnosolucionisme en termes de drets humans.

Co-organitzat juntament amb Espai Societat Oberta i Algorights.