Canvis a "Periodisme i capes digitals: La polarització afectiva a Catalunya. Estudi de cas de la campanya electoral de les elecciones autonòmiques de 2021"

• -

  Democràcia i Cultura Digital és una de les línies estratègiques del Canòdorm. Quin vincle hi ha entre capes digitals i les noves narratives periodístiques? Als seminaris trimestrals Periodisme i capes digitals ens ajuntem amb estudiants, doctorands, professorat i altres persones interessades per reflexionar sobre periodisme de dades, gestió de continguts digitals i producció periodística multiplataforma, des d'una perspectiva de defensa de drets.

  En col·laboració amb el Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

  • Seminari: La polarització afectiva a Catalunya polarización afectiva en Cataluña. Estudio de caso de la campaña electoral de las elecciones autonómicas de 2021.

  • Ponent: Marc Carrillo García, analista graduat en Ciència Política i Gestió Pública i màster en Periodisme i Innovació a Continguts Digitals per la UAB.

  Punt de partida de la investigació

  El procés comunicatiu ha patit una transformació radical a causa de l'evolució tecnològica i l'apogeu de les noves comunicacions basades en Internet i les xarxes socials. Aquesta transformació ha afectat les estratègies comunicatives i la manera com la ciutadania consumeix la informació. Moltes de les conseqüències d'aquesta nova estructura solen ser positives encara que també hi ha efectes negatius com la polarització.

  Tradicionalment, el concepte de polarització s'ha entès com un procés de fragmentació social entre dos grups antagònics, els quals són rígids en les postures polítiques adoptades i exigeixen una vinculació a la resta de la població a només un d'aquests grups. Aquesta investigació, però, s'acull a la perspectiva afectiva d'aquest concepte, centrada en la diferenciació entre qüestions identitàries i emocionals més que no pas a les divisions ideològiques a què la polarització s'ha associat històricament.

  Tanmateix, com es relaciona la polarització afectiva amb l'auge de les xarxes socials a la comunicació? Diversos estudis han demostrat com el fenomen de la polarització ha augmentat de manera contínua a mesura que les xarxes socials han estat cada cop més determinants en la comunicació política quotidiana. A més, per a alguns investigadors la naturalesa d'Internet polaritza enormement la política perquè permet als usuaris triar la informació que volen consumir.

  Aquesta recerca busca identificar que actors (polítics, mediàtics i ciutadans) tenen més capacitat per difondre continguts polaritzadors a Twitter, comparar la polarització generada entre els diferents tipus d'actors i ideologies i, valorar, en cadascun dels casos, la incidència temàtica que defineix el factor de polarització identificat. L'anàlisi revesteix de capital importància a causa de tres punts fonamentals. En primer lloc, aquest treball es basa en la perspectiva afectiva de la polarització, és a dir, l'estudi se centra en un concepte poc tractat per la literatura especialitzada al territori espanyol i les relacions entre Catalunya i Espanya. En segon lloc, el context de la pandèmia del COVID-19 ha fet que no parlem d'unes eleccions normals i corrents. Les eleccions catalanes van ser especials, ja que van tenir una participació pobra i el debat es va centrar, de manera principal, en la gestió de la pandèmia. Finalment, també hi ha un vessant innovador, a causa de l'ús de la tècnica de l'anàlisi de sentiment per descobrir la capacitat polaritzadora dels actors.

• +

  Democràcia i Cultura Digital és una de les línies estratègiques del Canòdorm. Quin vincle hi ha entre capes digitals i les noves narratives periodístiques? Als seminaris trimestrals Periodisme i capes digitals ens ajuntem amb estudiants, doctorands, professorat i altres persones interessades per reflexionar sobre periodisme de dades, gestió de continguts digitals i producció periodística multiplataforma, des d'una perspectiva de defensa de drets.

  En col·laboració amb el Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
• +

• Seminari: La polarització afectiva a Catalunya polarización afectiva en Cataluña. Estudio de caso de la campaña electoral de las elecciones autonómicas de 2021.

• +

• Ponent: Marc Carrillo García, analista graduat en Ciència Política i Gestió Pública i màster en Periodisme i Innovació a Continguts Digitals per la UAB.

• +

Punt de partida de la investigació

El procés comunicatiu ha patit una transformació radical a causa de l'evolució tecnològica i l'apogeu de les noves comunicacions basades en Internet i les xarxes socials. Aquesta transformació ha afectat les estratègies comunicatives i la manera com la ciutadania consumeix la informació. Moltes de les conseqüències d'aquesta nova estructura solen ser positives encara que també hi ha efectes negatius com la polarització.

Tradicionalment, el concepte de polarització s'ha entès com un procés de fragmentació social entre dos grups antagònics, els quals són rígids en les postures polítiques adoptades i exigeixen una vinculació a la resta de la població a només un d'aquests grups. Aquesta investigació, però, s'acull a la perspectiva afectiva d'aquest concepte, centrada en la diferenciació entre qüestions identitàries i emocionals més que no pas a les divisions ideològiques a què la polarització s'ha associat històricament.

Tanmateix, com es relaciona la polarització afectiva amb l'auge de les xarxes socials a la comunicació? Diversos estudis han demostrat com el fenomen de la polarització ha augmentat de manera contínua a mesura que les xarxes socials han estat cada cop més determinants en la comunicació política quotidiana. A més, per a alguns investigadors la naturalesa d'Internet polaritza enormement la política perquè permet als usuaris triar la informació que volen consumir.

Aquesta recerca busca identificar que actors (polítics, mediàtics i ciutadans) tenen més capacitat per difondre continguts polaritzadors a Twitter, comparar la polarització generada entre els diferents tipus d'actors i ideologies i, valorar, en cadascun dels casos, la incidència temàtica que defineix el factor de polarització identificat. L'anàlisi revesteix de capital importància a causa de tres punts fonamentals. En primer lloc, aquest treball es basa en la perspectiva afectiva de la polarització, és a dir, l'estudi se centra en un concepte poc tractat per la literatura especialitzada al territori espanyol i les relacions entre Catalunya i Espanya. En segon lloc, el context de la pandèmia del COVID-19 ha fet que no parlem d'unes eleccions normals i corrents. Les eleccions catalanes van ser especials, ja que van tenir una participació pobra i el debat es va centrar, de manera principal, en la gestió de la pandèmia. Finalment, també hi ha un vessant innovador, a causa de l'ús de la tècnica de l'anàlisi de sentiment per descobrir la capacitat polaritzadora dels actors.

• -

  Democracia y Cultura Digital es una de las líneas estratégicas del Canòdorm. ¿Qué vínculo existe entre capas digitales y las nuevas narrativas periodísticas? En los seminarios trimestrales Periodismo y capas digitales nos juntamos con estudiantes, doctorandos, profesorado y otras personas interesadas para reflexionar sobre periodismo de datos, gestión de contenidos digitales y producción periodística multiplataforma, desde una perspectiva de defensa de derechos.

  En colaboración con el Departamento de Periodismo y Ciencias de la Comunicación de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB).

  • Seminario: La polarización afectiva en Catalunya. Estudio de caso de la campaña electoral de las elecciones autonómicas de 2021.

  • Ponente: Marc Carrillo García, analista graduado en Ciencia Política y Gestión Pública y máster en Periodismo e Innovación en Contenidos Digitales por la UAB.

  Punto de partida de la investigación

  El proceso comunicativo ha sufrido una transformación radical debido a la evolución tecnológica y el auge de las nuevas comunicaciones basadas en Internet y las redes sociales. Esta transformación ha afectado a las estrategias comunicativas y a la forma en la que la ciudadanía consume la información. Muchas de las consecuencias de esta nueva estructura suelen ser positivas aunque también existen efectos negativos como la polarización.

  Tradicionalmente, el concepto de polarización se ha entendido como un proceso de fragmentación social entre dos grupos antagónicos, los cuales son rígidos en sus posturas políticas adoptadas y exigen una vinculación al resto de la población a solo uno de estos grupos. Sin embargo, esta investigación se acoge a la perspectiva afectiva de este concepto, centrada en la diferenciación entre cuestiones identitarias y emocionales más que a las divisiones ideológicas a las que la polarización se ha asociado históricamente.

  Pero ¿cómo se relaciona la polarización afectiva con el auge de las redes sociales en la comunicación? Varios estudios han demostrado como el fenómeno de la polarización ha aumentado de manera continua a medida que las redes sociales han sido cada vez más determinantes en la comunicación política cotidiana. Además, para algunos investigadores la propia naturaleza de Internet polariza enormemente la política porque permite a los usuarios elegir la información que quieren consumir.

  Esta investigación busca identificar que actores (políticos, mediáticos y ciudadanos) tienen mayor capacidad para difundir contenidos polarizadores en Twitter, comparar la polarización generada entre los diferentes tipos de actores e ideologías y, valorar, en cada uno de los casos, la incidencia temática que define el factor de polarización identificado. El análisis reviste de capital importancia debido a tres puntos fundamentales. En primer lugar, este trabajo se basa en la perspectiva afectiva de la polarización, es decir, el estudio se centra en un concepto poco tratado por la literatura especializada en el territorio español y en las relaciones entre Catalunya y España. En segundo lugar, el contexto de la pandemia del COVID-19 ha provocado que no hablemos de unas elecciones normales y corrientes. Las elecciones catalanas fueron especiales, puesto que tuvieron una participación pobre y el debate se centró, de manera principal, en la gestión de la pandemia. Finalmente, también existe una vertiente innovadora, debido al uso de la técnica del análisis de sentimiento para descubrir la capacidad polarizadora de los actores.

• +

  Democracia y Cultura Digital es una de las líneas estratégicas del Canòdorm. ¿Qué vínculo existe entre capas digitales y las nuevas narrativas periodísticas? En los seminarios trimestrales Periodismo y capas digitales nos juntamos con estudiantes, doctorandos, profesorado y otras personas interesadas para reflexionar sobre periodismo de datos, gestión de contenidos digitales y producción periodística multiplataforma, desde una perspectiva de defensa de derechos.

  En colaboración con el Departamento de Periodismo y Ciencias de la Comunicación de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB).
• +

• Seminario: La polarización afectiva en Catalunya. Estudio de caso de la campaña electoral de las elecciones autonómicas de 2021.

• +

• Ponente: Marc Carrillo García, analista graduado en Ciencia Política y Gestión Pública y máster en Periodismo e Innovación en Contenidos Digitales por la UAB.

• +

Punto de partida de la investigación

El proceso comunicativo ha sufrido una transformación radical debido a la evolución tecnológica y el auge de las nuevas comunicaciones basadas en Internet y las redes sociales. Esta transformación ha afectado a las estrategias comunicativas y a la forma en la que la ciudadanía consume la información. Muchas de las consecuencias de esta nueva estructura suelen ser positivas aunque también existen efectos negativos como la polarización.

Tradicionalmente, el concepto de polarización se ha entendido como un proceso de fragmentación social entre dos grupos antagónicos, los cuales son rígidos en sus posturas políticas adoptadas y exigen una vinculación al resto de la población a solo uno de estos grupos. Sin embargo, esta investigación se acoge a la perspectiva afectiva de este concepto, centrada en la diferenciación entre cuestiones identitarias y emocionales más que a las divisiones ideológicas a las que la polarización se ha asociado históricamente.

Pero ¿cómo se relaciona la polarización afectiva con el auge de las redes sociales en la comunicación? Varios estudios han demostrado como el fenómeno de la polarización ha aumentado de manera continua a medida que las redes sociales han sido cada vez más determinantes en la comunicación política cotidiana. Además, para algunos investigadores la propia naturaleza de Internet polariza enormemente la política porque permite a los usuarios elegir la información que quieren consumir.

Esta investigación busca identificar que actores (políticos, mediáticos y ciudadanos) tienen mayor capacidad para difundir contenidos polarizadores en Twitter, comparar la polarización generada entre los diferentes tipos de actores e ideologías y, valorar, en cada uno de los casos, la incidencia temática que define el factor de polarización identificado. El análisis reviste de capital importancia debido a tres puntos fundamentales. En primer lugar, este trabajo se basa en la perspectiva afectiva de la polarización, es decir, el estudio se centra en un concepto poco tratado por la literatura especializada en el territorio español y en las relaciones entre Catalunya y España. En segundo lugar, el contexto de la pandemia del COVID-19 ha provocado que no hablemos de unas elecciones normales y corrientes. Las elecciones catalanas fueron especiales, puesto que tuvieron una participación pobre y el debate se centró, de manera principal, en la gestión de la pandemia. Finalmente, también existe una vertiente innovadora, debido al uso de la técnica del análisis de sentimiento para descubrir la capacidad polarizadora de los actores.

• -

  Democracy and Digital Culture is one of the strategic lines of the Canòdorm. What is the link between digital layers and new journalistic narratives? At the quarterly Journalism and Digital Layers seminars we bring together students, PhD students, faculty and others interested in reflecting on data journalism, digital content management and cross-platform journalistic production, from a rights advocacy perspective.

  In collaboration with the Department of Journalism and Communication Sciences of the Autonomous University of Barcelona (UAB).

  • Seminar: Affective polarization in Catalonia affective polarization in Catalonia. Case study of the election campaign for the 2021 regional elections.

  • Speaker: Marc Carrillo García, analyst with a degree in Political Science and Public Management and a master's degree in Journalism and Innovation in Digital Content from the UAB.

  Starting point of the research

  The communication process has undergone a radical transformation due to technological developments and the rise of new communications based on the Internet and social networks. This transformation has affected communication strategies and the way citizens consume information. Many of the consequences of this new structure are usually positive but there are also negative effects such as polarization.

  Traditionally, the concept of polarization has been understood as a process of social fragmentation between two antagonistic groups, which are rigid in the political positions adopted and require a link to the rest of the population to only one of these groups. This research, however, draws on the affective perspective of this concept, which focuses on the differentiation between identity and emotional issues rather than on the ideological divisions to which polarization has historically been associated.

  However, how does affective polarization relate to the rise of social media in communication? Several studies have shown that the phenomenon of polarization has increased steadily as social media has become increasingly important in everyday political communication. In addition, for some researchers, the nature of the Internet greatly polarizes politics because it allows users to choose the information they want to consume.

  This research seeks to identify which actors (politicians, media and citizens) have the most capacity to disseminate polarizing content on Twitter, compare the polarization generated between different types of actors and ideologies, and assess, in each case, the thematic impact that defines the identified polarization factor. The analysis is of paramount importance due to three fundamental points. In the first place, this work is based on the affective perspective of polarization, that is, the study focuses on a concept little treated by the specialized literature in the Spanish territory and the relations between Catalonia and Spain. Secondly, the context of the COVID-19 pandemic has meant that we are not talking about normal and ordinary elections. The Catalan elections were special, as they had poor turnout and the debate focused mainly on the management of the pandemic. Finally, there is also an innovative aspect, due to the use of the technique of sentiment analysis to discover the polarizing capacity of the actors.

• +

  Democracy and Digital Culture is one of the strategic lines of the Canòdorm. What is the link between digital layers and new journalistic narratives? At the quarterly Journalism and Digital Layers seminars we bring together students, PhD students, faculty and others interested in reflecting on data journalism, digital content management and cross-platform journalistic production, from a rights advocacy perspective.

  In collaboration with the Department of Journalism and Communication Sciences of the Autonomous University of Barcelona (UAB).
• +

• Seminar: Affective polarization in Catalonia affective polarization in Catalonia. Case study of the election campaign for the 2021 regional elections.

• +

• Speaker: Marc Carrillo García, analyst with a degree in Political Science and Public Management and a master's degree in Journalism and Innovation in Digital Content from the UAB.

• +

Starting point of the research

The communication process has undergone a radical transformation due to technological developments and the rise of new communications based on the Internet and social networks. This transformation has affected communication strategies and the way citizens consume information. Many of the consequences of this new structure are usually positive but there are also negative effects such as polarization.

Traditionally, the concept of polarization has been understood as a process of social fragmentation between two antagonistic groups, which are rigid in the political positions adopted and require a link to the rest of the population to only one of these groups. This research, however, draws on the affective perspective of this concept, which focuses on the differentiation between identity and emotional issues rather than on the ideological divisions to which polarization has historically been associated.

However, how does affective polarization relate to the rise of social media in communication? Several studies have shown that the phenomenon of polarization has increased steadily as social media has become increasingly important in everyday political communication. In addition, for some researchers, the nature of the Internet greatly polarizes politics because it allows users to choose the information they want to consume.

This research seeks to identify which actors (politicians, media and citizens) have the most capacity to disseminate polarizing content on Twitter, compare the polarization generated between different types of actors and ideologies, and assess, in each case, the thematic impact that defines the identified polarization factor. The analysis is of paramount importance due to three fundamental points. In the first place, this work is based on the affective perspective of polarization, that is, the study focuses on a concept little treated by the specialized literature in the Spanish territory and the relations between Catalonia and Spain. Secondly, the context of the COVID-19 pandemic has meant that we are not talking about normal and ordinary elections. The Catalan elections were special, as they had poor turnout and the debate focused mainly on the management of the pandemic. Finally, there is also an innovative aspect, due to the use of the technique of sentiment analysis to discover the polarizing capacity of the actors.

• +Tipus d'activitat