Mesa de Memorias
#MemòriesCanòdrom Memorias del Canódromo
Cambios en "El sufrimiento de los galgos"
Título
- -{"ca"=>"El patiment dels llebrers", "en"=>"", "es"=>""}
- +{"ca"=>"El patiment dels llebrers", "es"=>"El sufrimiento de los galgos", "en"=>""}
Cuerpo
-
-["
🎙️ Documentació col·lectiva sobre el patiment dels llebrers
Els/les participants coincideixen en els seus records sobre els llebrers, el maltractament que van patir i que encara pateixen (\"si preguntes als amos, diuen que els han rescatat, i que alguns estan plens de perdigons perquè no els poden operar, perquè és més perjudicial l'operació, que mantenir els perdigons dins del cos...\") i el trist final de les seves vides \"estaven potenciant el canòdrom i es mereixien una millor vellesa. Tal i com nosaltres quan ens jubilem...\". També comenten que alguns llebrers han estat rescatats per persones conegudes, però que tot i així fan cares tristes: \"Hi ha alguns d'aquests llebrers que s'aparten quan els intentes saludar perquè tenen por perquè han estat maltractats...\".
Els/les participants també destaquen les cares de tristesa dels llebrers i com de petites eres les seves gàbies. Un participant comparteix que els llebrers arribaven al Canòdrom des d'una masia de Santa Coloma de Gramanet amb tres camions que tenien tres nivells de gàbies de mig metre cadascuna. Aparcaven prop dels transformadors elèctrics. La gent que vivia al voltant del Canòdrom sovint es queixava de la mala olor i el soroll constant que generava l'espai.
La conversa sobre els llebrers fa recordar als i a les participants com eren els voltants del Canòdrom. A la part de darrere hi havia persones sense sostre i gent demanant diners. Era un lloc estratègic perquè tal vegada algú que havia guanyat els podia donar alguna cosa. També hi havia lladres que aprofitaven la gran quantitat de gent per a robar diners d'alguna butxaca i fins i tot \"chulos\" que oferien serveis de senyoretes. Al voltant hi havia molts bars i cafeteries, algunes més de luxe i altres cantines més populars. Un participant comparteix la següent dada: Entre Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramanet a l'any 1976, aproximadament, hi havia més bars que a tota Europa.
Al voltant del Canòdrom també hi havia diversos estancs, un d'ells estava obert les 24 hores del dia durant cada dia de l'any i sempre hi havia molta cua. Altres botigues emblemàtiques que destaquen els/les participants són un restaurant anomenat \"La cueva del tío Jesús\", un lloc que venia pollastres a l'ast i una botiga de mobles.
👥Autors i autores de la documentació sobre el patiment dels llebrers
Alfred, Carmen, Neus i Enric.
⚙️ Metodologia
Fotografia documentada col·lectivament per veïns i veïnes participants del grup Fem Memòries del Canòdrom
📸 Cedent
Josep Navarro (autor) / Josep Navarro (cedent)
", "", ""] -
+["
🎙️ Documentació col·lectiva sobre el patiment dels llebrers
Els/les participants coincideixen en els seus records sobre els llebrers, el maltractament que van patir i que encara pateixen (\"si preguntes als amos, diuen que els han rescatat, i que alguns estan plens de perdigons perquè no els poden operar, perquè és més perjudicial l'operació, que mantenir els perdigons dins del cos...\") i el trist final de les seves vides \"estaven potenciant el canòdrom i es mereixien una millor vellesa. Tal i com nosaltres quan ens jubilem...\". També comenten que alguns llebrers han estat rescatats per persones conegudes, però que tot i així fan cares tristes: \"Hi ha alguns d'aquests llebrers que s'aparten quan els intentes saludar perquè tenen por perquè han estat maltractats...\".
Els/les participants també destaquen les cares de tristesa dels llebrers i com de petites eres les seves gàbies. Un participant comparteix que els llebrers arribaven al Canòdrom des d'una masia de Santa Coloma de Gramanet amb tres camions que tenien tres nivells de gàbies de mig metre cadascuna. Aparcaven prop dels transformadors elèctrics. La gent que vivia al voltant del Canòdrom sovint es queixava de la mala olor i el soroll constant que generava l'espai.
La conversa sobre els llebrers fa recordar als i a les participants com eren els voltants del Canòdrom. A la part de darrere hi havia persones sense sostre i gent demanant diners. Era un lloc estratègic perquè tal vegada algú que havia guanyat els podia donar alguna cosa. També hi havia lladres que aprofitaven la gran quantitat de gent per a robar diners d'alguna butxaca i fins i tot \"chulos\" que oferien serveis de senyoretes. Al voltant hi havia molts bars i cafeteries, algunes més de luxe i altres cantines més populars. Un participant comparteix la següent dada: Entre Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramanet a l'any 1976, aproximadament, hi havia més bars que a tota Europa.
Al voltant del Canòdrom també hi havia diversos estancs, un d'ells estava obert les 24 hores del dia durant cada dia de l'any i sempre hi havia molta cua. Altres botigues emblemàtiques que destaquen els/les participants són un restaurant anomenat \"La cueva del tío Jesús\", un lloc que venia pollastres a l'ast i una botiga de mobles.
👥Autors i autores de la documentació sobre el patiment dels llebrers
Alfred, Carmen, Neus i Enric.
⚙️ Metodologia
Fotografia documentada col·lectivament per veïns i veïnes participants del grup Fem Memòries del Canòdrom
📸 Cedent
Josep Navarro (autor) / Josep Navarro (cedent)
", "🎙️ Documentació col·lectiva sobre el patiment dels llebrers
Los/las participantes coinciden en sus recuerdos sobre los galgos, el maltrato que sufrieron y aún sufren (“si preguntas a los dueños, dicen que los han rescatado, y que algunos están llenos de perdigones porque no los pueden operar, porque es mas perjudicial la operación, que mantener los perdigones dentro del cuerpo…”) y el triste final de sus vidas.: “estaban potenciando el canódromo y todo y se merecían, ¡vamos! como cuando nos jubilamos…”
También comentan que algunos han sido rescatados por personas conocidas. A pesar de ello, se les observa la tristeza en las caras y en la actitud: “ Hay algunos de esos galgos que se apartan porque tienen miedo… bueno, han sido maltratados…”.
Los/las participantes también destacan lo pequeñas que eran las jaulas de los galgos y sus caras de tristeza. Un participante comparte que los galgos llegaban al Canódromo desde una masía de Santa Coloma de Gramanet con tres camiones con tres niveles de jaulas de medio metro cada una. Aparcaban al lado de las caminerías, donde estaban los transformadores eléctricos. La gente que vivía alrededor del Canódromo a menudo se quejaba del continuo olor y ruido que generaba.
La conversación sobre los galgos hace recordar a los/las participantes cómo eran los alrededores del Canódromo. A la parte de atrás había personas sin techo durmiendo y gente pidiendo dinero. Era un sitio estratégico porque tal vez alguien que había ganado les podía dar algo. También había ladrones que aprovechaban el tumulto de gente para meter mano en algún bolsillo ajeno e incluso chulos que ofrecían servicios de señoritas. Al rededor habían muchos bares y cafeterías, algunas más de lujo y otras cantinas más populares. Un participante comparte el siguiente dato: Entre Barcelona, Hospitalet de Llobregat y Santa Coloma de Gramanet, en el 76, aproximadamente, había más bares que en toda Europa.
Alrededor del Canódromo también había varios estancos, uno de ellos estaba abierto las 24 horas del día durante todos los días del año y siempre había mucha cola. Otras tiendas emblemáticas que destacan los/las participantes son un restaurante llamado “La cueva del tío Jesús”, un sitio que vendía pollos al ast y una tienda de muebles.
👥Autores y autoras de la documentación sobre el sufrimiento de los galgos
Alfred, Carmen, Neus y Enric.
⚙️ Metodología
Fotografía documentada colectivamente por vecinos y vecinas participantes del grupo Fem Memòries del Canòdrom
📸 Cedente
Josep Navarro (autor) / Josep Navarro (cedente)
", ""]