Mesa de Memorias

🎙️ Documentació col·lectiva sobre el patiment dels llebrers

Els/les participants coincideixen en els seus records sobre els llebrers, el maltractament que van patir i que encara pateixen (\"si preguntes als amos, diuen que els han rescatat, i que alguns estan plens de perdigons perquè no els poden operar, perquè és més perjudicial l'operació, que mantenir els perdigons dins del cos...\") i el trist final de les seves vides \"estaven potenciant el canòdrom i es mereixien una millor vellesa. Tal i com nosaltres quan ens jubilem...\". També comenten que alguns llebrers han estat rescatats per persones conegudes, però que tot i així fan cares tristes: \"Hi ha alguns d'aquests llebrers que s'aparten quan els intentes saludar perquè tenen por perquè han estat maltractats...\".

Els/les participants també destaquen les cares de tristesa dels llebrers i com de petites eres les seves gàbies. Un participant comparteix que els llebrers arribaven al Canòdrom des d'una masia de Santa Coloma de Gramanet amb tres camions que tenien tres nivells de gàbies de mig metre cadascuna. Aparcaven prop dels transformadors elèctrics. La gent que vivia al voltant del Canòdrom sovint es queixava de la mala olor i el soroll constant que generava l'espai.

La conversa sobre els llebrers fa recordar als i a les participants com eren els voltants del Canòdrom. A la part de darrere hi havia persones sense sostre i gent demanant diners. Era un lloc estratègic perquè tal vegada algú que havia guanyat els podia donar alguna cosa. També hi havia lladres que aprofitaven la gran quantitat de gent per a robar diners d'alguna butxaca i fins i tot \"chulos\" que oferien serveis de senyoretes. Al voltant hi havia molts bars i cafeteries, algunes més de luxe i altres cantines més populars. Un participant comparteix la següent dada: Entre Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramanet a l'any 1976, aproximadament, hi havia més bars que a tota Europa.

Al voltant del Canòdrom també hi havia diversos estancs, un d'ells estava obert les 24 hores del dia durant cada dia de l'any i sempre hi havia molta cua. Altres botigues emblemàtiques que destaquen els/les participants són un restaurant anomenat \"La cueva del tío Jesús\", un lloc que venia pollastres a l'ast i una botiga de mobles.

👥Autors i autores de la documentació sobre el patiment dels llebrers

Alfred, Carmen, Neus i Enric.

⚙️ Metodologia

Fotografia documentada col·lectivament per veïns i veïnes participants del grup Fem Memòries del Canòdrom

📸 Cedent

Josep Navarro (autor) / Josep Navarro (cedent)

🎙️ Documentació col·lectiva sobre el patiment dels llebrers

Los/las participantes coinciden en sus recuerdos sobre los galgos, el maltrato que sufrieron y aún sufren (“si preguntas a los dueños, dicen que los han rescatado, y que algunos están llenos de perdigones porque no los pueden operar, porque es mas perjudicial la operación, que mantener los perdigones dentro del cuerpo…”) y el triste final de sus vidas.: “estaban potenciando el canódromo y todo y se merecían, ¡vamos! como cuando nos jubilamos…”

También comentan que algunos han sido rescatados por personas conocidas. A pesar de ello, se les observa la tristeza en las caras y en la actitud: “ Hay algunos de esos galgos que se apartan porque tienen miedo… bueno, han sido maltratados…”.

Los/las participantes también destacan lo pequeñas que eran las jaulas de los galgos y sus caras de tristeza. Un participante comparte que los galgos llegaban al Canódromo desde una masía de Santa Coloma de Gramanet con tres camiones con tres niveles de jaulas de medio metro cada una. Aparcaban al lado de las caminerías, donde estaban los transformadores eléctricos. La gente que vivía alrededor del Canódromo a menudo se quejaba del continuo olor y ruido que generaba.

La conversación sobre los galgos hace recordar a los/las participantes cómo eran los alrededores del Canódromo. A la parte de atrás había personas sin techo durmiendo y gente pidiendo dinero. Era un sitio estratégico porque tal vez alguien que había ganado les podía dar algo. También había ladrones que aprovechaban el tumulto de gente para meter mano en algún bolsillo ajeno e incluso chulos que ofrecían servicios de señoritas. Al rededor habían muchos bares y cafeterías, algunas más de lujo y otras cantinas más populares. Un participante comparte el siguiente dato: Entre Barcelona, Hospitalet de Llobregat y Santa Coloma de Gramanet, en el 76, aproximadamente, había más bares que en toda Europa.

Alrededor del Canódromo también había varios estancos, uno de ellos estaba abierto las 24 horas del día durante todos los días del año y siempre había mucha cola. Otras tiendas emblemáticas que destacan los/las participantes son un restaurante llamado “La cueva del tío Jesús”, un sitio que vendía pollos al ast y una tienda de muebles.

👥Autores y autoras de la documentación sobre el sufrimiento de los galgos

Alfred, Carmen, Neus y Enric.

⚙️ Metodología

Fotografía documentada colectivamente por vecinos y vecinas participantes del grupo Fem Memòries del Canòdrom

📸 Cedente

Josep Navarro (autor) / Josep Navarro (cedente)

🎙️ Collective documentation on the suffering of the greyhound

The participants hat the photograph was likely taken in the late 90s or early 2000s. They agree on their memories of the greyhounds, the mistreatment they suffered and still endure (\"if you ask the actual owners, they say they rescued them, and some are full of pellets because they cannot operate them, because the operation is more harmful than keeping the pellets inside the body…\") and the sad end of their lives: \"they were promoting the dog track and all, and they deserved a different end of life, like when we retire…\". They also mention that some have been rescued by known individuals. However, sadness is still observed in their faces and attitude: \"Some of those greyhounds stay away because they are scared… well, they have been mistreated…\".

The participants also highlight how small the greyhound cages were and the sadness on their faces. One participant shares that the greyhounds arrived at the dog track from a farmhouse in Santa Coloma de Gramenet with three trucks carrying three levels of cages, each half a meter high. They parked next to the walkways, where the electrical transformers were located. People living around the dog track often complained about the continuous smell and noise it generated.

The conversation reminds the participants of what the surroundings of the dog track were like. At the back, there were homeless people sleeping and others begging for money. It was a strategic place because maybe someone who had won could give them something. There were also thieves who took advantage of the crowd to pickpocket, and even pimps offering the services of ladies. There were many bars and cafes around, some more luxurious than others and others more popular taverns. One participant shares the following fact: Between Barcelona, Hospitalet de Llobregat, and Santa Coloma de Gramenet, around 1976, there were more bars than in the whole of Europe.

Around the dog track, there were also several tobacconists, one of which was open 24 hours a day, every day of the year, and there was always a long queue. Other iconic shops mentioned by the participants include a restaurant called \"La cueva del tío Jesús,\" a place that sold roast chickens, and a furniture store.

👥Authors of the documentation

Alfred, Carmen, Neus and Enric.

⚙️ Metodologia

Photograph documented collectively by participating neighbors in the group Fem Memòries del Canòdrom

📸 Assignor

Josep Navarro (author) / Josep Navarro (assignor)