Taula de Memòries

Empremta digital

El text següent és una representació abreviada i hashejada d'aquest contingut. És útil per garantir que el contingut no hagi estat alterat, ja que una única modificació provocaria un valor totalment diferent.

Valor: 65a7af382160878123bf28f3769bab9e68a9728db967215e833372ae6874e9b6

Origen: {"body":{"ca":"<h5><strong>🎙️ Documentació col·lectiva </strong></h5><p>Al principi, els participants de la documentació col·lectiva, tenen dificultats per situar geogràficament la fotografia. Després de donar-li algunes voltes, i amb alguns dubtes, concorden que la imatge podria situar-se al carrer Felip II a l'altura de Sant Tarsici. Els possibles indicadors es troben a la vorera de l'esquerra: el bloc alt que es veu, on estava la drogueria del senyor Ramiro, el garatge, que encara existeix com a tal, i les cotxeres Borbó, que donaven a Felip II i que ara són la plaça Carmen Laforet. A continuació, els integrants del grup reflexionen sobre les parades de la vorera de la dreta: segurament eren una cosa molt temporal, part d'alguna fira. Una participant comenta que no creu que siguin parades d'un mercat: \"Un mercat no pot ser perquè hi ha molts homes al voltant. Si hi havia tants homes devia ser una fira i no un mercat\".</p><p>Durant la documentació flueixen records i anècdotes. Els participants descriuen com es vivia al barri tradicionalment. Per exemple, el camp de futbol estava ple de nois mentre les dones feien el menjar a casa. Es mencionen també les cotxeres Borbó, el camp de futbol i els primers semàfors, que van contribuir a la seguretat dels nens i nenes en desplaçar-se als col·legis.</p><p>En reconstruir la memòria del barri esclaten moltes emocions. Per exemple, una de les participants reflexiona sobre com era l'actual carrer de Felip II: \"a l'altura de Jordi de Sant Jordi no es va pavimentar fins al cop d'estat de 1.981. Jo, aquella nit, vaig pujar per aquell carrer cagada de por i és que encara recordo la por de moure'm per allà a la nit. La meva mare em deia sovint: \"estàs passant pel descampat?” El descampat era Felip II\".</p><h5><strong>👥Autors i autores de la documentació</strong></h5><p>Alfred, Carmen, Neus, Pilar, Mercè i Enric.</p><h5>⚙️<strong> Metodologia</strong><br></h5><p>Fotografia documentada col·lectivament per veïns i veïnes participants del grup <a href=\"about:blank\" rel=\"noopener noreferrer\" target=\"_blank\">Fem Memòries del Canòdrom</a><br></p><h5><strong>📸 Cedent</strong><br></h5><p>Jaume Anglada (autor) / Jordi Anglada (cedent)</p><p><img src=\"https://comunitat.canodrom.barcelona/rails/active_storage/blobs/redirect/eyJfcmFpbHMiOnsibWVzc2FnZSI6IkJBaHBBcmtmIiwiZXhwIjpudWxsLCJwdXIiOiJibG9iX2lkIn19--da27de7f483218526b8936c4abfbe859bc2ae76f/2%20Jaume_Anglada_018_1.jpg\"></p>","en":"<h5><strong>🎙️ Collective documentation</strong></h5><p>The participants in the collective documentation initially had difficulties locating the photograph geographically. After thinking it over and with some doubts, the participants agree that the image could be located on Felipe II street with Sant Tarsici street. The possible landmarks are on the left sidewalk: the tall block that can be seen, where Mr. Ramiro's grocery store was, the garage, which still exists, and the Borbón garages, which faced Felipe II and are now the Carmen Laforet square. Next, the participants reflect on the stalls on the right sidewalk: they were probably something very temporary, part of some fair. One participant doubts that it is part of a market: \"I think that it cannot be a market because there are many men around. If there are many men, it is more of a fair than a market.\"</p><p>During the documentation, memories and anecdotes flow. The participants describe life in the neighborhood in a very traditional way: \"The football field was full of boys while the women cooked at home...\". They agree on the changes in the neighborhood's life. The Borbón garages, the football field, the first traffic lights, and how they contributed to the safety of children traveling to school were topics that the image evoked.</p><p>They showed many emotions related to the reconstruction of historical memory. One of our participants' comments stands out about how Felipe II street has changed: \"At the level of Jordi de Sant Jordi, it was not paved until the militar attack of 1981. I, that night, went up that street scared to death, and I still remember, the fear of going up... And my mother often said to me: 'Are you passing through the vacant lot? The vacant lot was Felipe II\".</p><h5><strong>👥Authors of the documentation</strong></h5><p>Alfred, Carmen, Neus, Pilar, Mercè and Enric.</p><h5>⚙️<strong> Methodology</strong><br></h5><p>Photograph documented collectively by participating neighbors in the group <a href=\"about:blank\" rel=\"noopener noreferrer\" target=\"_blank\">Fem Memòries del Canòdrom</a><br></p><h5><strong>📸 Assignor</strong><br></h5><p>Jaume Anglada (author) / Jordi Anglada (assignor)</p><p><img src=\"https://comunitat.canodrom.barcelona/rails/active_storage/blobs/redirect/eyJfcmFpbHMiOnsibWVzc2FnZSI6IkJBaHBBcmtmIiwiZXhwIjpudWxsLCJwdXIiOiJibG9iX2lkIn19--da27de7f483218526b8936c4abfbe859bc2ae76f/2%20Jaume_Anglada_018_1.jpg\"></p>","es":"<h5><strong>🎙️ Documentación colectiva </strong></h5><p>Los/las participantes de la documentación colectiva, al principio, tuvieron dificultades para ubicar geográficamente la fotografía. Tras darle algunas vueltas, y con algunas dudas, los/las participantes coinciden en que la imagen podría ubicarse en Felipe II con calle Sant Tarsici. Los posibles indicadores se encuentran en la acera de la izquierda: el bloque alto que se ve, donde estaba el colmado del señor Ramiro, el garaje, que todavía existe como tal, y las cocheras Borbón, que daban a Felipe II y que ahora son la plaza Carmen Laforet. A continuación, los/las participantes reflexionan sobre las paradas de la acera de la derecha: seguramente eran algo muy temporal, parte de alguna feria. Una participante comenta que duda que sea parte de un mercado: “Pensad que un mercado no debe ser porque hay muchos hombres alrededor. Si hay mucho hombre, es más feria, que mercado”.</p><p>Durante la documentación fluyen recuerdos y anécdotas. Los/las participantes describen la vida en el barrio de forma muy tradicional: “El campo de futbol estaba lleno de chicos mientras las mujeres hacían la comida en casa…”. Coinciden en los cambios de la vida en el barrio. Las cocheras Borbón, el campo de futbol, los primeros semáforos y cómo estos contribuyeron a la seguridad de los niños al desplazarse a los colegios, fueron temas que suscitaron la imagen.</p><p>Mostraron muchas emociones relacionadas con la reconstrucción de la memoria histórica. Destaca el comentario de una de nuestras participantes sobre cómo era la actual calle de Felipe II: “a la altura de Jordi de Sant Jordi no se pavimentó hasta el golpe de estado de 1.981. Yo, aquella noche, subí por aquella calle cagada de miedo y es que todavía recuerdo, el miedo de subir… Y mi madre me decía a menudo: “¿estás pasando por el descampado? El descampado era Felipe II.”</p><h5><strong>👥Autores y autoras de la documentació</strong></h5><p>Alfred, Carmen, Neus, Pilar, Mercè y Enric.</p><h5>⚙️<strong> Metodología</strong><br></h5><p>Fotografía documentada colectivamente por vecinos y vecinas que forman parte del grupo <a href=\"about:blank\" rel=\"noopener noreferrer\" target=\"_blank\">Fem Memòries del Canòdrom</a><br></p><h5><strong>📸 Cedente</strong><br></h5><p>Jaume Anglada (autor) / Jordi Anglada (cedente)</p><p><img src=\"https://comunitat.canodrom.barcelona/rails/active_storage/blobs/redirect/eyJfcmFpbHMiOnsibWVzc2FnZSI6IkJBaHBBcmtmIiwiZXhwIjpudWxsLCJwdXIiOiJibG9iX2lkIn19--da27de7f483218526b8936c4abfbe859bc2ae76f/2%20Jaume_Anglada_018_1.jpg\"></p>"},"title":{"ca":"Parades festives ocasionals al carrer","en":"Occasional festive parades on the street","es":"Paradas festivas ocasionales en la calle "}}

Aquesta empremta digital es calcula mitjançant un algoritme de hash SHA256. Per reproduir-lo tu mateix, pots utilitzar una Calculadora MD5 en línia i copiar-hi les dades d'origen. ×