Mesa de Memorias

🎙️ Documentació col·lectiva

Aquesta fotografia de 1965 mostra la casa on vivia una de les participants del grup Fem Memòries durant una celebració familiar. Apareixen la seva mare, la seva àvia materna, la seva tieta i una veïna. Desxifrant els detalls de la imatge, els encarregats de la documentació col·lectiva reflexionen sobre com era la vida dins i fora de les llars del barri del Congrés en aquella època. Centren la narrativa al voltant de com eren les cases i en el paper de les dones en les cures i en l'economia.

Les llars del barri del Congrés

La imatge coincideix amb la de moltes altres cases del barri del Congrés: les cortines, la roba del sofà... Una participant comparteix que de petita es passava el dia de casa a casa d'amigues seves i totes les cases s'assemblaven molt. La cedent de la imatge comenta que la seva mare mostrava el menjador molt orgullosa, i és que, venia d'una casa on no hi havia aigua corrent, i, arribar a un pis del Congrés, per a ella, va ser com mudar-se a un palau. Un element curiós de la fotografia és el magnetòfon que els havien deixat per a la celebració. Amb el magnetòfon es podien gravar i després escoltar-se les veus. Destaca també la petita olla que penja de la làmapara, es posava durant les festes de Nadal i contenia un petit pessebre il·luminat.

Les dones, l'economia i les cures

Al parlar de la làmpara que es veu a la imatge, la cedent comenta que la seva mare es feia un tip de cosir aquest tipus de làmpares per després vendre-les. Arran d'aquest detall, es comença a conversar sobre el rol de les dones en l'economia domèstica guanyant diners a través de la infraestructura d'economia submergida que hi havia en aquest país. Una participant comenta que en l'economia submergida les dones posaven la casa, calefacció, la llum... i l'amo no havia de posar res! Segons en quines tasques les criatures també ajudaven. Així doncs, les dones cuidaven als més vells i als més menuts i també cuidaven la casa i aportaven diners.

Fixant-se en les vestimentes de les dones de la fotografia, la conversa flueix al voltant dels davantals que porten. Les dones d'aquella època, encara que tinguessin pocs diners, segur que tenien un calaix amb diversos davantals. El davantal els cuidava la roba, que havia de durar molt. \"I per què el portaven sempre posat?, perquè es passaven el dia servint als altres!\". Però els davantals tenien també altres funcions: podia convertir-se en una bossa de transport del menjar per a la família.

Una participant comenta que ella va néixer en un poble dels Pirineus i allí hi havia dones que només es treien el davantal per a anar a missa. Recorda que alguns davantals eren preciosos.

Cria i venda d'animals per menjar durant la guerra i la postguerra

Una participant comenta que la seva mare venia galls a la Rambla: \"els hi treien de les mans!\". Al barri del Congrés era més difícil criar animals (com ara conills, galls o coloms) donada l'absència de terrat als pisos, però en altres barris de Barcelona sí que se'n criaven per menjar-los i vendre'ls. En parlar de coloms una participant fa referència al nom del barri de Sant Andréu del Palomar perquè totes aquestes terres eren riquíssimes i a cada masia hi havia un colomer.

👥Autors i autores de la documentació

Alfred, Carmen, Neus, Pilar i Enric.

⚙️ Metodologia

Fotografia documentada col·lectivament per veïns i veïnes participants del grup Fem Memòries del Canòdrom

📸 Cedent

Joan Garcés (autor) / Mercè Garcés (cedent)