Mesa de Memorias
#MemòriesCanòdrom Memorias del Canódromo
Cambios en "Las mujeres del barrio del Congreso"
Cuerpo
-
-["
🎙️ Documentació col·lectiva
Aquesta fotografia de 1965 mostra la casa on vivia una de les participants del grup Fem Memòries durant una celebració familiar. Apareixen la seva mare, la seva àvia materna, la seva tieta i una veïna. Desxifrant els detalls de la imatge, els encarregats de la documentació col·lectiva reflexionen sobre com era la vida dins i fora de les llars del barri del Congrés en aquella època. Centren la narrativa al voltant de com eren les cases i en el paper de les dones en les cures i en l'economia.
Les llars del barri del Congrés
La imatge coincideix amb la de moltes altres cases del barri del Congrés: les cortines, la roba del sofà... Una participant comparteix que de petita es passava el dia de casa a casa d'amigues seves i totes les cases s'assemblaven molt. La cedent de la imatge comenta que la seva mare mostrava el menjador molt orgullosa, i és que, venia d'una casa on no hi havia aigua corrent, i, arribar a un pis del Congrés, per a ella, va ser com mudar-se a un palau. Un element curiós de la fotografia és el magnetòfon que els havien deixat per a la celebració. Amb el magnetòfon es podien gravar i després escoltar-se les veus. Destaca també la petita olla que penja de la làmpada, es posava durant les festes de Nadal i contenia un petit pessebre il·luminat. S'adjunta una imatge més detallada de la petita olla en aquesta pàgina.
Les dones, l'economia i les cures
Al parlar de la làmpada que es veu a la imatge, la cedent comenta que la seva mare es feia un tip de cosir aquest tipus de làmpades per després vendre-les. Arran d'aquest detall, es comença a conversar sobre el rol de les dones en l'economia domèstica guanyant diners a través de la infraestructura d'economia submergida que hi havia en aquest país. Una participant comenta que en l'economia submergida les dones posaven la casa, calefacció, la llum... i l'amo no havia de posar res! Segons en quines tasques les criatures també ajudaven. Així doncs, les dones cuidaven als més vells i als més menuts i també cuidaven la casa i aportaven diners.
Fixant-se en les vestimentes de les dones de la fotografia, la conversa flueix al voltant dels davantals que porten. Les dones d'aquella època, encara que tinguessin pocs diners, segur que tenien un calaix amb diversos davantals. El davantal els cuidava la roba, que havia de durar molt. \"I per què el portaven sempre posat?, perquè es passaven el dia servint als altres!\". Però els davantals tenien també altres funcions: podia convertir-se en una bossa de transport del menjar per a la família.
Una participant comenta que ella va néixer en un poble dels Pirineus i allí hi havia dones que només es treien el davantal per a anar a missa. Recorda que alguns davantals eren preciosos.
Cria i venda d'animals per menjar durant la guerra i la postguerra
Una participant comenta que la seva mare venia galls a la Rambla: \"els hi treien de les mans!\". Al barri del Congrés era més difícil criar animals (com ara conills, galls o coloms) donada l'absència de terrat als pisos, però en altres barris de Barcelona sí que se'n criaven per menjar-los i vendre'ls. En parlar de coloms una participant fa referència al nom del barri de Sant Andreu del Palomar perquè totes aquestes terres eren riquíssimes i a cada masia hi havia un colomer.
👥Autors i autores de la documentació
Alfred, Mercè, Neus, Pilar i Enric.
⚙️ Metodologia
Fotografia documentada col·lectivament per veïns i veïnes participants del grup Fem Memòries del Canòdrom
📸 Cedent
Joan Garcés (autor) / Mercè Garcés (cedent)
", "🎙️ Collective documentation
This photograph from 1965 shows the house where one of the participants lived during a family celebration. Her mother, maternal grandmother, aunt, and a neighbor appear in the photo. Deciphering the details of the image, those in charge of collective documentation describe in great detail what life was like inside and outside the homes in the Congreso neighborhood. The narrative focuses on the role of women in caregiving and the economy.
Homes in the Congreso Neighborhood
The image coincides with that of many other houses in the Congreso neighborhood: the curtains, the sofa's fabric... One participant shares that as a child, she spent the day going from house to house of her friends, and all the houses looked very similar. The provider of the image comments that her mother proudly displayed her dining room, coming from a household without running water, moving to an apartment in the Congreso neighborhood felt like moving to a palace for her.
A curious element of the photograph is the tape recorder they had for the celebration. With the tape recorder, they could record and then listen to voices. Also noteworthy is the small pot under the lamp, which was used during Christmas parties and contained a small illuminated nativity scene.
Women, the Economy, and Care
The participants focus on the lamp seen in the photograph, and the provider comments that her mother used to sew this type of lampshade tirelessly. This detail leads to a discussion of women's role in the domestic economy, bringing money home through the underground economy infrastructure that existed in this country. One participant mentions that in the underground economy, women provided the house, heating, electricity... and the landlord didn't have to provide anything! Depending on the tasks, children also helped. Thus, women took care of the elderly and children, managed the household, and brought money home.
Examining the clothing of the women in the photograph, discussion revolves around the aprons they wear: their reasons for use, importance, and function. Women of that time, even if they had little money, surely had a drawer full of aprons. The apron protected their clothes, which had to last a long time. \"And why did they always wear it? Because they spent the day serving others.\" But aprons also had other functions: they could become a bag for carrying food for the family.
A participant born in a village in the Pyrenees mentions that there were women there who only took off their aprons to go to mass. She recalls that some aprons were beautiful.
Raising and Selling Animals for Food During the War and Post-War Period
A participant mentions that her mother used to sell roosters on La Rambla: \"They flew off the shelves!\" In the Congreso neighborhood, it was more difficult to raise animals (like rabbits, chickens, or pigeons) due to the layout of the apartments, but in other neighborhoods of Barcelona, they were raised for consumption and sale. When talking about pigeons, a participant refers to the neighborhood of San Andrés del Palomar because all these lands were very fertile, and there was a dovecote on every farm.
👥Authors of the documentation
Alfred, Mercè, Neus, Pilar and Enric.
⚙️ Methodology
Photograph documented collectively by participating neighbors in the group Fem Memòries del Canòdrom
📸 Assignor
Joan Garcés (author) / Mercè Garcés (assignor)
", "🎙️ Documentación colectiva
Esta fotografía de 1965 muestra la casa donde vivía una de las participantes durante una celebración familiar. Aparecen su madre, su abuela materna, su tía y una vecina. Descifrando los detalles de la imagen, los encargados de la documentación colectiva describen con gran detalle, cómo fue la vida dentro y fuera de los hogares del barrio del Congreso. Centrando la narrativa en torno el papel de las mujeres en los cuidados y en la economía.
Los hogares en el barrio del Congreso
La imagen coincide con la de muchas otras casas del barrio del Congreso: las cortinas, la ropa del sofá… Una participante comparte que de niña se pasaba el día de casa en casa de sus amigas y todas las casas se parecían mucho. La cedente de la imagen comenta que su madre mostraba su comedor muy orgullosa y es que venía de una casa donde no había agua corriente y llegar a un piso del Congreso, para ella, fue como mudarse a un palacio.
Un elemento curioso de la fotografía es el magnetofón que les habían dejado para la celebración. Con el magnetofón se podían grabar y luego escucharse las voces. Destaca también la pequeña olla debajo de la lámpara, se ponía durante las fiestas de Navidad y contenía un pequeño belén con luz. Se adjunta una imagen más detallada de estos belenes en esta página.
Las mujeres, la economía y los cuidados
Los/las participantes se fijan en la lámpara que se observa en la fotografía y la cedente comenta que su madre se hartaba de coser este tipo de lámparas. A raíz de este detalle, surge el rol de la mujer en la economía doméstica trayendo dinero a casa a través de la infraestructura de economía sumergida que había en este país. Una participante comenta que en la economía sumergida las mujeres ponían la casa, calefacción, la luz… ¡y el dueño no tenía que poner nada! Según en qué tareas los críos también ayudaban. Así pues, las mujeres cuidaban a los más ancianos y a los niños, cuidaban la casa y llevaban dinero a casa.
Fijándose en las vestimentas de las mujeres de la fotografía, la fluye alrededor de los delantales que llevan: su razón del uso, importancia y función. Las mujeres de aquella época, aunque tuvieran poco dinero, seguro que tenían un cajón con varios delantales. El delantal les cuidaba la ropa, que tenía que durar mucho. “¿Y por qué lo llevaban siempre puesto?, porque se pasaban el día sirviendo a los demás”. Pero los delantales tenían también otras funciones: podía convertirse en una bolsa de transporte de la comida para la familia.
Una participante nacida en un pueblo de los Pirineos comenta que allí había mujeres que solo se quitaban el delantal para ir a misa. Recuerda que algunos delantales eran preciosos.
Cría y venta de animales para comer durante la guerra y la postguerra
Una participante comenta que su madre vendía gallos en la Rambla: “¡se los quitaban de las manos!”. En el barrio del Congreso era más difícil criar animales (como conejos, pollos o palomas) dadas las formas de los pisos, pero en otros barrios de Barcelona sí que se criaban para comerlos y venderlos. Al hablar de palomas una participante hace referencia al nombre del barrio de San Andrés del Palomar porque todas estas tierras eran riquísimas y en cada masía había un palomar.
👥Autores i autoras de la documentación
Alfred, Neus, Pilar, Mercè i Enric.
⚙️ Metodología
Fotografía documentada colectivamente por vecinos y vecinas participants del grupo Fem Memòries del Canòdrom
📸 Cedente
Joan Garcés (autor) / Mercè Garcés (cedente)
"] -
+["
🎙️ Documentació col·lectiva
Aquesta fotografia de 1965 mostra la casa on vivia una de les participants del grup Fem Memòries durant una celebració familiar. Apareixen la seva mare, la seva àvia materna, la seva tieta i una veïna. Desxifrant els detalls de la imatge, els encarregats de la documentació col·lectiva reflexionen sobre com era la vida dins i fora de les llars del barri del Congrés en aquella època. Centren la narrativa al voltant de com eren les cases i en el paper de les dones en les cures i en l'economia.
Les llars del barri del Congrés
La imatge coincideix amb la de moltes altres cases del barri del Congrés: les cortines, la roba del sofà... Una participant comparteix que de petita es passava el dia de casa a casa d'amigues seves i totes les cases s'assemblaven molt. La cedent de la imatge comenta que la seva mare mostrava el menjador molt orgullosa, i és que, venia d'una casa on no hi havia aigua corrent, i, arribar a un pis del Congrés, per a ella, va ser com mudar-se a un palau. Un element curiós de la fotografia és el magnetòfon que els havien deixat per a la celebració. Amb el magnetòfon es podien gravar i després escoltar-se les veus. Destaca també la petita olla que penja de la làmpada, es posava durant les festes de Nadal i contenia un petit pessebre il·luminat. S'adjunta una imatge més detallada de la petita olla en aquesta pàgina.
Les dones, l'economia i les cures
Al parlar de la làmpada que es veu a la imatge, la cedent comenta que la seva mare es feia un tip de cosir aquest tipus de làmpades per després vendre-les. Arran d'aquest detall, es comença a conversar sobre el rol de les dones en l'economia domèstica guanyant diners a través de la infraestructura d'economia submergida que hi havia en aquest país. Una participant comenta que en l'economia submergida les dones posaven la casa, calefacció, la llum... i l'amo no havia de posar res! Segons en quines tasques les criatures també ajudaven. Així doncs, les dones cuidaven als més vells i als més menuts i també cuidaven la casa i aportaven diners.
Fixant-se en les vestimentes de les dones de la fotografia, la conversa flueix al voltant dels davantals que porten. Les dones d'aquella època, encara que tinguessin pocs diners, segur que tenien un calaix amb diversos davantals. El davantal els cuidava la roba, que havia de durar molt. \"I per què el portaven sempre posat?, perquè es passaven el dia servint als altres!\". Però els davantals tenien també altres funcions: podia convertir-se en una bossa de transport del menjar per a la família.
Una participant comenta que ella va néixer en un poble dels Pirineus i allí hi havia dones que només es treien el davantal per a anar a missa. Recorda que alguns davantals eren preciosos.
Cria i venda d'animals per menjar durant la guerra i la postguerra
Una participant comenta que la seva mare venia galls a la Rambla: \"els hi treien de les mans!\". Al barri del Congrés era més difícil criar animals (com ara conills, galls o coloms) donada l'absència de terrat als pisos, però en altres barris de Barcelona sí que se'n criaven per menjar-los i vendre'ls. En parlar de coloms una participant fa referència al nom del barri de Sant Andreu del Palomar perquè totes aquestes terres eren riquíssimes i a cada masia hi havia un colomer.
👥Autors i autores de la documentació
Alfred, Mercè, Neus, Pilar i Enric.
⚙️ Metodologia
Fotografia documentada col·lectivament per veïns i veïnes participants del grup Fem Memòries del Canòdrom
📸 Cedent
Joan Garcés (autor) / Mercè Garcés (cedent)
", "🎙️ Documentación colectiva
Esta fotografía de 1965 muestra la casa donde vivía una de las participantes durante una celebración familiar. Aparecen su madre, su abuela materna, su tía y una vecina. Descifrando los detalles de la imagen, los encargados de la documentación colectiva describen con gran detalle, cómo fue la vida dentro y fuera de los hogares del barrio del Congreso. Centrando la narrativa en torno el papel de las mujeres en los cuidados y en la economía.
Los hogares en el barrio del Congreso
La imagen coincide con la de muchas otras casas del barrio del Congreso: las cortinas, la ropa del sofá… Una participante comparte que de niña se pasaba el día de casa en casa de sus amigas y todas las casas se parecían mucho. La cedente de la imagen comenta que su madre mostraba su comedor muy orgullosa y es que venía de una casa donde no había agua corriente y llegar a un piso del Congreso, para ella, fue como mudarse a un palacio.
Un elemento curioso de la fotografía es el magnetofón que les habían dejado para la celebración. Con el magnetofón se podían grabar y luego escucharse las voces. Destaca también la pequeña olla debajo de la lámpara, se ponía durante las fiestas de Navidad y contenía un pequeño belén con luz. Se adjunta una imagen más detallada de estos belenes en esta página.
Las mujeres, la economía y los cuidados
Los/las participantes se fijan en la lámpara que se observa en la fotografía y la cedente comenta que su madre se hartaba de coser este tipo de lámparas. A raíz de este detalle, surge el rol de la mujer en la economía doméstica trayendo dinero a casa a través de la infraestructura de economía sumergida que había en este país. Una participante comenta que en la economía sumergida las mujeres ponían la casa, calefacción, la luz… ¡y el dueño no tenía que poner nada! Según en qué tareas los críos también ayudaban. Así pues, las mujeres cuidaban a los más ancianos y a los niños, cuidaban la casa y llevaban dinero a casa.
Fijándose en las vestimentas de las mujeres de la fotografía, la fluye alrededor de los delantales que llevan: su razón del uso, importancia y función. Las mujeres de aquella época, aunque tuvieran poco dinero, seguro que tenían un cajón con varios delantales. El delantal les cuidaba la ropa, que tenía que durar mucho. “¿Y por qué lo llevaban siempre puesto?, porque se pasaban el día sirviendo a los demás”. Pero los delantales tenían también otras funciones: podía convertirse en una bolsa de transporte de la comida para la familia.
Una participante nacida en un pueblo de los Pirineos comenta que allí había mujeres que solo se quitaban el delantal para ir a misa. Recuerda que algunos delantales eran preciosos.
Cría y venta de animales para comer durante la guerra y la postguerra
Una participante comenta que su madre vendía gallos en la Rambla: “¡se los quitaban de las manos!”. En el barrio del Congreso era más difícil criar animales (como conejos, pollos o palomas) dadas las formas de los pisos, pero en otros barrios de Barcelona sí que se criaban para comerlos y venderlos. Al hablar de palomas una participante hace referencia al nombre del barrio de San Andrés del Palomar porque todas estas tierras eran riquísimas y en cada masía había un palomar.
👥Autores i autoras de la documentación
Alfred, Neus, Pilar, Mercè i Enric.
⚙️ Metodología
Fotografía documentada colectivamente por vecinos y vecinas participants del grupo Fem Memòries del Canòdrom
📸 Cedente
Joan Garcés (autor) / Mercè Garcés (cedente)
", "🎙️ Collective documentation
This photograph from 1965 shows the house where one of the participants lived during a family celebration. Her mother, maternal grandmother, aunt, and a neighbor appear in the photo. Deciphering the details of the image, those in charge of collective documentation describe in great detail what life was like inside and outside the homes in the Congreso neighborhood. The narrative focuses on the role of women in caregiving and the economy.
Homes in the Congreso Neighborhood
The image coincides with that of many other houses in the Congreso neighborhood: the curtains, the sofa's fabric... One participant shares that as a child, she spent the day going from house to house of her friends, and all the houses looked very similar. The provider of the image comments that her mother proudly displayed her dining room, coming from a household without running water, moving to an apartment in the Congreso neighborhood felt like moving to a palace for her.
A curious element of the photograph is the tape recorder they had for the celebration. With the tape recorder, they could record and then listen to voices. Also noteworthy is the small pot under the lamp, which was used during Christmas parties and contained a small illuminated nativity scene.
Women, the Economy, and Care
The participants focus on the lamp seen in the photograph, and the provider comments that her mother used to sew this type of lampshade tirelessly. This detail leads to a discussion of women's role in the domestic economy, bringing money home through the underground economy infrastructure that existed in this country. One participant mentions that in the underground economy, women provided the house, heating, electricity... and the landlord didn't have to provide anything! Depending on the tasks, children also helped. Thus, women took care of the elderly and children, managed the household, and brought money home.
Examining the clothing of the women in the photograph, discussion revolves around the aprons they wear: their reasons for use, importance, and function. Women of that time, even if they had little money, surely had a drawer full of aprons. The apron protected their clothes, which had to last a long time. \"And why did they always wear it? Because they spent the day serving others.\" But aprons also had other functions: they could become a bag for carrying food for the family.
A participant born in a village in the Pyrenees mentions that there were women there who only took off their aprons to go to mass. She recalls that some aprons were beautiful.
Raising and Selling Animals for Food During the War and Post-War Period
A participant mentions that her mother used to sell roosters on La Rambla: \"They flew off the shelves!\" In the Congreso neighborhood, it was more difficult to raise animals (like rabbits, chickens, or pigeons) due to the layout of the apartments, but in other neighborhoods of Barcelona, they were raised for consumption and sale. When talking about pigeons, a participant refers to the neighborhood of San Andrés del Palomar because all these lands were very fertile, and there was a dovecote on every farm.
👥Authors of the documentation
Alfred, Mercè, Neus, Pilar and Enric.
⚙️ Methodology
Photograph documented collectively by participating neighbors in the group Fem Memòries del Canòdrom
📸 Assignor
Joan Garcés (author) / Mercè Garcés (assignor)
"]