El Vector (vector de conceptualització sociotècnica)
Espai de pensament crític entorn de les cultures, societats i polítiques digitals.
Canvis a "Intel·ligència i Tecnologia: Mites, realitats i possibilitats de la IA"
Descripció (Català)
-
-
8a Sessió del Vector de Conceptualització Sociotècnica
El treball és un element clau dels processos productius i reproductius de la societat i de la vida. Afecta (i és afectat per) les formes d'organització social, les relacions de producció de valor econòmic i la configuració de grups i classes socials, en múltiples escales. Per això, com a darrera sessió de l'eix d'Economia i Tecnologia (després del tecnofeudalisme, el vectorialisme i diverses formes tecnoeconòmiques emergents, de les criptomonedes al cooperativisme de plataforma) ens centrarem a abordar les mutacions del treball, aprofundint i aprofundint en la seva relació específica amb les tecnologies i plataformes digitals.
Un dels debats sobre l'impacte de les tecnologies digitals a la reconfiguració del treball se centra en la possibilitat que l'automatització substitueixi la força laboral humana per màquines, creant un escenari de desocupació massiva. Les postures més optimistes (com l'acceleracionisme d'esquerres) celebren aquesta tendència com a possible via per superar el capitalisme, creient que -acompanyada d'una renda bàsica universal- podria posar fi a l'esclavitud del treball assalariat. Tot i això, des del feminisme s'ha assenyalat que aquests horitzons postreball han estat configurats des d'un imaginari marcadament masculinista, massa preocupat per les fàbriques i molt poc per les tasques vinculades a la reproducció social o les cures que històricament han exercit les dones a l'espai domèstic. A més, la realitat sembla molt diferent fins i tot en la pròpia esfera productiva (si és que aquesta distinció té algun sentit): lluny de crear una situació d'abundància material i més temps lliure, les tecnologies digitals han comportat l'aparició de multitud de microfeines escassament remunerades (com l'etiquetatge d'imatges, la realització d'enquestes o la transcripció de textos) que s'invisibilitzen per amagar les quantitats ingents de treball humà que hi ha darrere de tot sistema “automatitzat”. Als treballs administratius o d'oficina, la digitalització ha comportat la proliferació de tasques i responsabilitats com el fitxatge electrònic, la comunicació i l'organització en línia. Per la seva part, les grans plataformes de serveis recorren a la gestió algorítmica estenent diferents formes de mesurament, vigilància i control sobre els seus empleats, alhora que obstaculitzen l'organització entre ells, eludeixen lleis i eviten la rendició de comptes. Al primer bloc de la sessió, a càrrec de Toni Navarro, filòsof especialitzat en gènere i tecnologia, esplantejaran algunes crítiques respecte al discurs de l'automatització, s'abordaran les mutacions del treball sota l'economia digital i s'exploraran algunes vies de solidaritat i resistència des dels nous sindicalismes i el cooperativisme de plataformes.
Al segon bloc, Marta Echaves, investigadora i editora de Working Dead, conversarà amb Nuria Soto, portaveu de RidersxDerechos, al voltant dels reptes que implica per als sindicalismes les realitats laborals de l'economia de plataformes, i com afecta la uberització del treball les gramàtiques d'autoorganització i resistència de les treballadores i els treballadors. La mutació del treball no ha de ser presa com un fet sinó com una pregunta oberta, des de la qual qüestionar els discursos i els imaginaris que glorifiquen la innovació. De vegades, l'etiqueta de les transformacions que comporta allò digital en les formes de treball, serveix de vegades com a excusa per invisibilitzar que aquestes noves tipologies d'empreses mantenen o recuperen formes clàssiques d'explotació i precarització laboral, davant de les que moltes estratègies d'organització i lluita històriques continuen sent vàlides. Què ha passat entre la dècada dels 80 i l'actualitat en relació amb la regularització de la figura de l'autònom? Què ha suposat l'aparició de la Llei Rider i quins perills conté la categoria de l'autònom digital? Com els sindicalismes podrien confrontar els algorismes d'aquestes plataformes? En quina mesura un cooperativisme de plataforma necessita dotar-se d'infraestructures tecnològiques i eines digitals, socialitzades, sobiranes i democràtiques, per poder representar algun tipus d'amenaça real a les empreses que actualment tenen el control i quasimonopoli d'aquests serveis?
Coordinador de la sessió: Toni Navarro
Invitadxs: Marta Echavez i Núria Soto
Fila 0: Ekaitz Cancela
Estructura de la sessió
17:30h - 18:00h: Ponència a càrrec de Toni Navarro18:00h - 18:10h: Introducció a la conversa a càrrec de Marta Echaves
18:10h - 18:50h: Conversa entre Marta Echaves i Nuria Soto
18:50h - 19:30h: Debat amb el públic
La sessió es farà en castellà.
Podeu seguir el streaming aqui.
Bio ponents
Toni Navarro. Filòsof especialitzat en gènere i tecnologia. Actualment investiga al Vector de Conceptualització Sociotècnica impulsat per Tecnopolítica (IN3/UOC) a Canòdrom, Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica. Publica ocasionalment a mitjans i revistes com CCCB Lab, El Salt Diari, Píkara Magazine, eldiario.es, El País, Temes de Disseny i Teknokultura. Ha impartit seminaris i conferències a: Centre Ciència i Pensament (UNSAM), Festival Gelatina (La Casa Encesa), IV Simposi Internacional Mutating Ecologies in Contemporary Art, Institut for Postnatural Studies, Institut d'Humanitats de Barcelona, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Centre de Documentació i Estudis Avançats d'Art Contemporani (CENDEAC), Biennal de Pensament Ciutat Oberta, Primavera Pro, Decidim Fest o FEM TEK Bilbao. Ha estat professor convidat d'estudis crítics a EINA, Centre Universitari de Disseny i Art (UAB). Recentment ha traduït i prologat els llibres Nous vectors del xenofeminisme de Laboria Cuboniks (Holobionte Ediciones, 2022) i La terraformació de Benjamin Bratton (Caja Negra, 2021). També ha escrit el pròleg dels llibres Xenofeminisme de Helen Hester (Caixa Negra, 2018) i La guerra de desig i tecnologia de Sandy Stone (Holobionte Ediciones, 2020), i ha traduït textos de diverses autores per a l'antologia Ciberfeminismo. De VNS Matrix a Laboria Cuboniks (Holobionte Ediciones, 2019).
Marta Echaves (Madrid, 1990). Formada en Filosofia (UAM) i el Programa d´Estudis Independents (MACBA/UAB), treballa com a coordinadora d´activitats de l´editorial Caja Negra. Com a investigadora en aquests darrers anys ha desenvolupat dos projectes, La contrarevolució dels cavalls, i De las Acechanzas, que s'han presentat sota diferents formats en institucions com MNCARS, MACBA, La Casa Encesa, CENDEAC, Arc, Arts Santa Monica, UB. .. Com a escriptora ha publicat per a llibres d'artistes, catàlegs i mitjans digitals, i el 2019 va editar al costat de María Ruido i Antonio Gómez Villar Working Dead. Escenaris del postrabajo (La Virreina Centre de la Imatge). Ha desenvolupat algunes reflexions al voltant de la tecnologia i el treball en contextos com les Jornades Cos, treball i norma de la UCM, la presentació del llibre Volumetric Regimes (Medialab Escorxador), el conversatori al costat de Diego Morera Quèfem amb Frank? El programari com a infraestructura urbana (Dilalica), i el text escrit juntament amb Aurora Fernández Polanco i Marta Labad Sota el símptoma, al catàleg Sota la superfície (Conde Duque)
Núria Soto. Exrider de Deliveroo, portaveu de la plataforma sindical RidersxDerechos i sòcia de la cooperativa de plataforma de ciclomissatgeria Mensakas. Fa quatre anys que té jutjats i lluites contra els abusos laborals de l'anomenada economia de plataforma que ja agrupa més de 3.000 empreses a Espanya. Com a part d'aquesta lluita va guanyar un judici a Deliveroo per estar treballant com a falsa autònoma i per acomiadament improcedent que el jutge va considerar una represàlia contra la seva activitat sindical.
El Vector de Conceptualització Sociotécnica és una intensificadora filosòfica, un espai impulsat per Tecnopolítica (IN3/UOC) dirigit a pensar conceptes i reptes clau de les cultures, societats i polítiques digitals contemporànies, des d'una aproximació crítica i propositiva. El col·lectiu està compost per Antonio Calleja-López, Alejandra López Gabrielidis, Toni Navarro i Jara Rocha. Les trobades del Vector es realitzen al Canòdrom. Ateneo de Innovación Democrática y Digital.Disseny de la gràfica del Vector realitzada per Raúl Goñi
-
+
9a Sessió del Vector de Conceptualització Sociotècnica
En les darreres dècades hem estat testimonis d'una acceleració en la producció i implementació de tecnologies de cognició tècnica i decisió algorítmica. Sistemes "intel·ligents" per al diagnòstic mèdic, el control de fronteres, l'organització del trànsit, la compravenda d'actius financers, la modelització i la predicció climàtica, o la conducció de vehicles i armes autònomes... l'espectre d'aplicació dels sistemes d'"intel·ligència" artificial” (IA) és vast i està esdevenint un vector sociotècnic crucial a les nostres societats.
Més enllà d'aquestes aplicacions reals, però, la IA sembla estar envoltada de mites ultramoderns, imaginaris prometeics, perills existencials, biaixos culturals i confusions quotidianes que desperten interrogants i demanen una visió crítica.
EComençant per la pròpia manera d'anomenar aquestes tecnologies, per què les entenem sota l'etiqueta d'intel·ligència? Què és la intel·ligència? Aquesta categoria es pot aplicar a les màquines? Quins tipus de IA hi ha actualment? És el vostre destí (com alguns assumeixen) assolir una nova forma de consciència o prendre la forma d'una intel·ligència artificial general (IAG)? D'altra banda, quins vectors de finançament activen aquests mites i les narratives? Quins interessos i paradigmes socioeconòmics subjauen al seu disseny i implementació? En quina mesura els darrers avenços a IA reposen més sobre innovacions algorísmiques o sobre la capacitat de gestionar dades massives? Quines realitats i biaixos (racials, econòmics, culturals, de gènere…) incorporen i reforcen els sistemes de decisió automatitzats? Com afecten aquests sistemes de decisió automàtica a l'autonomia d'individus i comunitats? Quines formes de governança dels mateixos (i potser recolzades en ells) són possibles i desitjables?
En aquesta sessió del vector abordarem aquestes qüestions des d'una visió crítica que aconsegueixi identificar els mites i les realitats de la IA, els seus perills i possibilitats. Al primer bloc, Toni Navarro i Alejandra López Gabrielidis faran un mapeig vectorial on s'identificaran exemples de l'imaginari ficcional al voltant d'aquestes tecnologies, en contraposició als seus usos i aplicacions quotidianes. Així mateix, es revisaran breument diferents models i tecnologies avui dia associades a la “IA”. Després s'aprofundirà en algunes teories filosòfiques sobre la intel·ligència per qüestionar la pertinència o no d'aquest concepte aplicat a la cognició tècnica. Finalment, s'exploraran possibles maneres de desplaçar imaginaris mimètics i competitius entre humà-màquina per redirigir-los cap a acoblaments cooperatius que aprofitin el capital cognitiu diferencial dels uns i dels altres.
Al segon bloc d'aquesta sessió, tindrem una conversa amb Ulises Cortés, enginyer del Barcelona Supercomputing Center i director del grup de recerca High Performance Artificial Intelligence. En aquesta xerrada aprofundirem en les diferents tipologies d'IA que existeixen actualment, per entendre quines són les diferències, així com les necessitats tècniques i infraestructurals. Indagarem també en els projectes específics d'IA que acull el BSC a les seves instal·lacions de còmput a gran escala per debatre quines són les àrees en què la IA pot ser útil per afrontar certes problemàtiques (p.ex.: preses de decisions, àrea on Ulisses Cortés és especialista), i en quins pot representar un perill social, polític i/o mediambiental.Coordinadors de la sessió: Alejandra López Gabrielidis i Toni Navarro
Convidat: Ulisses CortésFila 0: Emanuele Cozzo
Estructura de la sessió18:00 - 18:25: Ponència a càrrec d'Alejandra López Gabrielidis i Toni Navarro
18:25 - 19:00: Conversa entre Col·lectiu Vector i Ulisses Cortés
19:00 - 19:30: Debat amb fila 0 i públic
La sessió es farà en castellà.Podeu registrar-vos per assistir presencialment aquí.
Podeu seguir el streaming aquí.
Bio ponents
Ulisses Cortés. És enginyer, professor i investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i treballa en diverses àrees de la Intel·ligència Artificial (IA) al Departament de Ciències de la Computació, incloent-hi l'adquisició de coneixement i la formació de conceptes en sistemes de cognició tècnica, així com l'aprenentatge automàtic maquínic i agents intel·ligents autònoms. Actualment treballa també al Barcelona Supercomputing Center com a director de Relacions Internacionals i com a director del grup de recerca High Performance Artificial Intelligence centrat en les solucions, els problemes i la infraestructura que ofereix la informàtica d'alt rendiment.
Toni Navarro. Filòsof especialitzat en gènere i tecnologia. Actualment investiga al Vector de Conceptualització Sociotècnica impulsat per Tecnopolítica (IN3/UOC) a Canòdrom, Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica. Publica ocasionalment a diversos mitjans i revistes. Ha estat professor convidat d'estudis crítics a EINA, Centre Universitari de Disseny i Art (UAB). Recentment ha traduït i prologat els llibres Nous vectors del xenofeminisme de Laboria Cuboniks (Holobionte Ediciones, 2022) i La terraformació de Benjamin Bratton (Caja Negra, 2021). També ha escrit el pròleg dels llibres Xenofeminisme de Helen Hester (Caixa Negra, 2018) i La guerra de desig i tecnologia de Sandy Stone (Holobionte Ediciones, 2020), i ha traduït textos de diverses autores per a l'antologia Ciberfeminismo. De VNS Matrix a Laboria Cuboniks (Holobionte Ediciones, 2019).
Alejandra López Gabrielidis (Mendoza, 1986). Filòsofa especialitzada en art i tecnologies digitals. En la investigació examina les noves modalitats de corporalitat que sorgeixen en relació amb el fenomen de la datificació, analitzant les relacions que es teixeixen entre les dades i el cos des d'un paradigma d'agencialitat i cognició distribuïdes. Actualment treballa com a investigadora en Tecnopolítica (UOC/IN3) i és co-coordinadora del Vector de Conceptualització Sociotècnica. Així mateix treballa com a professora de Teories Crítiques del Disseny Interactiu, Comportament Digital i Internet Mining a ELISAVA. Ha traduït el llibre de Franco "Bifo" Berardi Fenomenologia del Fi. Sensibilitat i mutació connectiva (Caja Negra, 2017) i publicat articles i assaigs a diverses revistes i editorials com Holobionte, BRAC, InterARTive, Teknokultura, Arquine, El Salto i textos de exposicions com Ssssssssilex (La Capella) o Cos i Ficció (Dilalica).
El Vector de Conceptualització Sociotécnica és una intensificadora filosòfica, un espai impulsat per Tecnopolítica (IN3/UOC) dirigit a pensar conceptes i reptes clau de les cultures, societats i polítiques digitals contemporànies, des d'una aproximació crítica i propositiva. El col·lectiu està compost per Antonio Calleja-López, Alejandra López Gabrielidis, Toni Navarro i Jara Rocha. Les trobades del Vector es realitzen al Canòdrom. Ateneo de Innovación Democrática y Digital.Disseny de la gràfica del Vector realitzada per Raúl Goñi
