Cicle IA, Drets i Democràcia
#IADretsDemocràcia Riscos i potències de la intel·ligència artificial
Programa
La intel·ligència artificial (IA) és molt present en el nostre dia a dia: xarxes socials, continguts recomanats, publicitat personalitzada o sistemes de navegació són algunes de les seves aplicacions. Però no només. La tecnologia basada en intel·ligència artificial també opera i determina sol·licituds d'hipoteques o ajudes socials.
Si bé la intel·ligència artificial millora l'eficiència i la productivitat en tasques complexes i repetitives, o fins i tot pot millorar la precisió i la celeritat de diagnòstics mèdics, també planteja un munt de dubtes i reptes. Què en sabem, d'aquesta tecnologia? Per què hi ha organitzacions que prefereixen referir-s'hi com a «sistemes de decisió automatitzada»? Quin és el seu recorregut històric? Què implica reduir realitats complexes a sistemes de categories i bancs de dades, per tal de poder aplicar sistemes de decisions automatitzades? Quines són les principals potencialitats, i els principals biaixos, de la intel·ligència artificial?
En la primera sessió del Cicle Intel·ligència Artificial, Drets i Democràcia comptem amb Carlos Castillo (UPF) i Maria Vanrell (UAB) per tal d'abordar aquestes qüestions i poder tenir unes nocions bàsiques sobre el funcionament, les aplicacions i els debats ètics d'aquesta tecnologia. El cicle segueix amb:
- Sessió 2 | IA, polítiques públiques i discriminacions
- Sessió 3 | IA, comunicació i periodisme
- Sessió 4 | IA, plataformes i treball
📺 Recupera aquí la sessió
📌 Organitza: Canòdrom - Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica
És possible imaginar sistemes d'intel·ligència artificial de governança pública? És possible implementar aquests softwares sense caure en biaixos de gènere, racistes o classistes? Quin ha de ser el rol de la societat civil i organitzacions del tercer sector?
L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat el protocol “Definició de metodologies de treball i protocols per a la implementació de sistemes algorítmics”, que té com a finalitat crear un protocol intern per a la implementació de sistemes algorítmics i intel·ligència artificial en l’àmbit municipal. L'Institut de Drets Humans de Catalunya ha publicat un informe sobre els efectes de la intel·ligència artificial en la igualtat i en la no discriminació, analitzant on, qui, per a què i com es desenvolupa i aplica la intel·ligència artificial. Algorace, una organització que fomenta espais de diàleg amb població racialitzada per conscienciar sobre les conseqüències de l'ús racista de la IA, ha presentat una investigació que estableix les bases necessàries per entendre a què ens enfrontem des dels col·lectius socials quan parlem d’intel·ligència artificial, o sistemes de decisió automatitzats.
Reflexionem amb aquests tres actors per continuar construint una intel·ligència artificial de governança pública, auditable i en pro del bé comú.
En la segona sessió del Cicle Intel·ligència Artificial, drets i democràcia comptem amb Paula Boet (AJB), Karlos Castilla (IDHC) i Paula Guerra (Algorace), per tal d'abordar la discussió entre IA, Polítiques Públiques i Discriminacions.
El cicle segueix amb:
📺 Recupera aquí la sessió
📌 Organitza: Canòdrom - Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica
L’aplicació de la intel·ligència artificial en el món de la comunicació ha obert una finestra d’oportunitats, amb una escletxa prou fosca de reptes. Les comunicadores tenen a la seva disposició eines que redacten contingut amb pocs segons. Les periodistes poden accedir a programari que genera imatges automàtiques, i que ja han ocupat portades de diaris nacionals i internacionals. On està la frontera entre eines per facilitar la feina als periodistes, i eines per substituir als periodistes? Com afecta l'ús d’aquestes eines al rigor periodístic i a la desinformació? Què està passant en les redaccions catalanes?
Fa uns anys es reflexionava sobre com les xarxes socials substituirien la tasca periodística, convertint a totes les persones en comunicadores i creadores de contingut. Què suposa la normalització de la intel·ligència artificial pel sector de la informació i la comunicació? Quin efecte té en el periodisme aplicar eines que faciliten tecnocorproacions irrespectuoses amb la privacitat i els drets de les persones? Tornarem a entonar «video killed the radio star»?
En aquesta sessió comptem amb Patricia Ventura, doctora en ètica, intel·ligència artificial i comunicació i consultora de comunicació estratègica, Judith Membrives, tècnica de digitalització a Lafede.cat, Carles Planas Bou, periodista tecnològic a El Periódico, i Enric Borràs, subdirector del Diari ARA.
El cicle segueix amb:
📺 Recupera aquí la sessió
📌 Organitza: Canòdrom - Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica
I si el teu cap fos un algoritme? L'economia de plataforma és un model econòmic en el qual les transaccions i la creació de valor es duen a terme a través de plataformes digitals. Aquest model ha canviat el panorama de les relacions laborals, en introduir noves formes de treball com el treball independent i la gig economy, o treballar per bolos o encàrrecs puntuals. Les treballadores en l'economia de plataforma solen ser contractades com a autònomes o contractistes independents, en lloc d'empleades tradicionals, la qual cosa pot implicar la falta de protecció laboral i vulneració de drets.
En aquest panorama, com afecta la implementació de sistemes de presa de decisions automatitzades, o intel·ligència artificial, en termes de drets laborals? D'una banda, es repeteix com a mantra que l'automatització impulsada per la IA pot reemplaçar ocupacions tradicionals, la qual cosa podria generar desocupació i desigualtat econòmica. Per un altre, les treballadores de plataformes poden enfrontar condicions laborals precàries, falta de protecció social i falta de drets laborals bàsics.
La regulació de la IA aplicada al treball productiu i l'economia de plataforma és fonamental per a protegir els drets laborals, però com articular-la? Això pot incloure la creació de lleis i polítiques que garanteixin la protecció social, la seguretat laboral i la igualtat d'oportunitats per als treballadors en l'economia de plataformes. També es planteja com a clau fomentar la transparència en els algorismes utilitzats en les plataformes i promoure la rendició de comptes de les empreses en termes de protecció dels drets laborals.
En aquesta sessió comptem amb Anna Ginès Fabrellas, professora del departament de Dret a ESADE i directora de l'Institut d'Estudis Laborals, Sergi Cutillas, economista especialitzat en la política de competència, digitalització i consultoria estratègica, membre de l'Observatori de Treball, Algoritme i Societat, i Daniel Cruz Fuentes, responsable d'Anàlisis i Transformació Digital de CCOO Catalunya.
📺 Recupera aquí la sessió
📌 Organitza: Canòdrom - Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica
La intel·ligència artificial està en el seu moment màxim de popularitat mediàtica i ús. S’utilitza a les redaccions de grans mitjans. S’aplica a les oficines per redactar subvencions. Es fa servir a l’administració per determinar sol·licituds d’ajudes socials. Ens acompanya a casa i ens suggereix quina sèrie ens pot agradar. I al carrer, detecta qui pot estar pertorbant una teòrica pau pública. Però com funciona realment el processament de dades? Com arriba a aquests resultats? I com aprèn dels resultats incorrectes?
En aquesta sessió teòrico-pràctica amb el col·lectiu Estampa ens aproximem al funcionament dels models d'IA. Com s'arriba a automatitzar la generació de textos i imatges? En què es basen per identificar què hi ha a una imatge? Quines són les implicacions mediambientals i polítiques de l'actual model d'IA?
El Canòdrom posa en pràctica i continua les reflexions que s’han generat en el marc del cicle IA, Drets i Democràcia sobre les potencialitats i les limitacions de la intel·ligència artificial.
