Taula de Memòries
#MemòriesCanòdrom Memòries del Canòdrom
Changes at "Prova inicial de projecte"
Body
-
-["
Els/les participants de la documentació col·lectiva destaquen l'elegància de les persones de les cues. Observant com van vestides, comenten que potser la fotografia es va fer un diumenge. Es fixen també en la serietat de les persones que componen la imatge, tal vegada estarien pensant en quant podrien apostar o si el seu gos seria o no el guanyador. L'home que està fumant un puro sembla impacient, i és que al Canòdrom es movien moltíssims diners!
Un participant destaca la part poètica de la fotografia: el terra està ple de bitllets, propietat d'aquelles persones no premiades. \"On acaba la il·lusió? Pel terra i trepitjada\".
Els/les assistents a la trobada concorden que sempre hi havia moltíssima gent al Canòdrom, ja que a l'època de la fotografia no existien gaires espais on apostar a Barcelona. Només existia l'ONCE, el Canòdrom i la loteria. Abans del Canòdrom, encara n'hi havia menys, només hi havia frontons i el joc de pilota. De fet, va haver-hi una dotzena llarga de frontons on competien dos equips: el blau i el vermell. Amb relació als jocs de pilota, quan van deixar de ser populars, van arribar els hipòdroms. A Barcelona hi va haver fins a 6 hipòdroms diferents on anava la gent de classe alta de la ciutat. I llavors, van ser els mateixos hipòdroms, els que es van reconvertir en canòdroms, que van esdevenir una cosa molt diferent, tota una transformació. A Barcelona va haver-hi fins a una dotzena llarga de canòdroms, fins que es van quedar-ne dos en mans de l'empresa Piscines i Esports: el Canòdrom Meridiana i el Canòdrom Pavelló de la Plaça Espanya. Piscina i Esports tenia un centre recreatiu, un anomenat complex de temps lliure, prop de Fabra i Puig.
Autors I autores de la documentació col·lectiva: Alfred, Carmen, Neus I Enric
"] -
+["
🎙️ Documentació col·lectiva
Els/les participants de la documentació col·lectiva destaquen l'elegància de les persones de les cues. Observant com van vestides, comenten que potser la fotografia es va fer un diumenge. Es fixen també en la serietat de les persones que componen la imatge, tal vegada estarien pensant en quant podrien apostar o si el seu gos seria o no el guanyador. L'home que està fumant un puro sembla impacient, i és que al Canòdrom es movien moltíssims diners!
Un participant destaca la part poètica de la fotografia: el terra està ple de bitllets, propietat d'aquelles persones no premiades. \"On acaba la il·lusió? Pel terra i trepitjada\".
Els/les assistents a la trobada concorden que sempre hi havia moltíssima gent al Canòdrom, ja que a l'època de la fotografia no existien gaires espais on apostar a Barcelona. Només existia l'ONCE, el Canòdrom i la loteria. Abans del Canòdrom, encara n'hi havia menys, només hi havia frontons i el joc de pilota. De fet, va haver-hi una dotzena llarga de frontons on competien dos equips: el blau i el vermell. Amb relació als jocs de pilota, quan van deixar de ser populars, van arribar els hipòdroms. A Barcelona hi va haver fins a 6 hipòdroms diferents on anava la gent de classe alta de la ciutat. I llavors, van ser els mateixos hipòdroms, els que es van reconvertir en canòdroms, que van esdevenir una cosa molt diferent, tota una transformació. A Barcelona va haver-hi fins a una dotzena llarga de canòdroms, fins que es van quedar-ne dos en mans de l'empresa Piscines i Esports: el Canòdrom Meridiana i el Canòdrom Pavelló de la Plaça Espanya. Piscina i Esports tenia un centre recreatiu, un anomenat complex de temps lliure, prop de Fabra i Puig.
Autors i autores de la documentació col·lectiva: Alfred, Carmen, Neus I Enric
⚙️ Metodologia
Fotografia documentada col·lectivament per veïns i veïnes participants del grup Fem Memòries del Canòdrom
📸 Cedent
Xavier Alavedra
"]
