El Vector (vector de conceptualització sociotècnica)

Espai de pensament crític entorn de les cultures, societats i polítiques digitals.

Canvis a "Economia i Tecnologia I: Tecnofeudalisme"

Mode de vista de comparació:

Vista HTML:

Títol (Castellano)

+Economía y Tecnología I: Tecnofeudalismo

Títol (Català)

+Temps i tecnologia. Tecnocronopolítiques: agencies turbo, lentes i latents

Descripció (Castellano)

+

¿Cabe habitar la pregunta por la tecnopolítica en tanto que cronopolítica?

El procesado computacional de operaciones de todo tipo está anclado a una serie de asunciones con respecto a la dimensión temporal. Tales asunciones provocan la precariedad relacional que algunes han denominado crisis de la presencia. O dicho de otro modo: si al hablar de tecnología desatendemos la participación de una multiplicidad de manifestaciones --a menudo tensionadas-- del tiempo, estamos partiendo de una desatención radical a la potencia transformadora de uno de los vectores fundamentales en torno a los que se organiza la log(íst)ica de la existencia.

En esta sesión polirrítmica de El Vector, nos interesa prestar atención a la dimensión temporal con respecto a las composiciones semiótico-materiales (es decir, tecnológicas) que hacen al mundo emerger, suceder y sostenerse de determinadas maneras, y ciertamente no de otras. De este modo, cuestiones como "lo nuevo" en relación a lo tecnológico evidenciarán una contingencia tecnopolítica muy clara, y señalarán una tendencia a la innovación totalitaria en el ámbito de las experiencias más mundanas. El totalitarismo también anida en la lógica lineal del tiempo, asociada a la idea de progreso. Prestar atención a las temporalidades supone activar una sensibilidad cronopolítica ante la convergencia de velocidades o durabilidades. Las operaciones a velocidad inhumana de la hipercomputación, que le es propia al turbocapitalismo de plataformas, son coetáneas al implacable pero no progresivo advenimiento de la sexta extinción masiva. Los desplazamientos de escalas de tiempo (micro-meso-macro) convocan los matices de las teorías del antropoceno/plantacionceno/capitaloceno o, en general, a las conversaciones públicas activadas desde por ejemplo los estudios sociales de la ciencia y la tecnología, las humanidades medioambientales y/o el pensamiento crítico. En general, todas son zonas de indagación que toman en consideración la escala geológica de afección macro, condicionada por la industrialización y comercialización patriarcocolonial a escalas meso y micro. Y aunque la computación cuántica asimila efectiva y eficazmente la no linealidad de la dimensión temporal, su implementación industrial es tremendamente consecuente con el legado de las premisas del Proyecto Moderno. Los dispositivos culturales de la Modernidad aún condicionan (desplegando una violencia lenta demasiado cotidiana) las proyecciones lineales "hacia adelante" y "hacia atrás" en las formas celebradas por disciplinas tan dispares como el diseño especulativo, la ingeniería inversa o la arqueología de los medios.

Gracias a sensibilidades propias de las tecnociencias trans*feministas, la lucha anticolonial, los señalamientos desde la militancia anti-edadista, tullida o neurodivergente, la solidaridad interespecies y las prácticas queer (por nombrar solo algunas), podemos desvincular los valores desarollistas, progresistas, antropo-euro-andro-cis-centrados e Historicistas universalizantes de las conceptualizaciones sociotécnicas que urge tener. De este modo, podremos darnos el tiempo para detectar, observar y problematizar con qué protocolos, infraestructuras, dispositivos, técnicas, tecnologías y/o herramientas se co-constituyen nuestros modos de existencia.

Kris De Decker, desde la escritura y manufactura de la web solar de Low Tech Magazine en Masnou, puede ser considerado como un trabajador del tiempo fuera de quicio. La condición de "baja" tecnología es una condición siempre relacional, dado que dependiendo del espaciotiempo de enunciación, el estándar socioeconómico de alta tecnología estará colocado en un punto diferente. De Decker se alinea con la sospecha de que, a menudo, posibilidades interesantes emergen cuando se combinan tecnologías socialmente leídas como antiguas, con materiales o conocimientos más recientes; o cuando se aplican conocimientos tradicionales a tecnologías contemporáneas. La suya es una práctica emancipadora en medio de lo que Donna Haraway denomina informática de la dominación. Ante el monocultivo de los tiempos propios del turbocapitalismo más feroz, que afectan técnicamente a ámbitos tan dispares como el doméstico, el educativo, el de la administración pública, el del urbanismo o el de los movimientos sociales, urge probar velocidades más oportunas que nos permitan entender de qué latencias, implicaciones e interrupciones dependen las formas rígidas de agencia que en el día a día articula nuestro ser-con dispositivos.

Coordinadora de la sesión: Jara Rocha

Invitado: Kris De Decker

Estructura de la sesión:
- Exposición: 45’
- Debate: 45’
La sesión se hará en castellano

Podréis ver el Streaming aquí

El Vector de Conceptualización Sociotécnica es una intensificadora filosófica, un espacio impulsado por Tecnopolítica (IN3/UOC) dirigido a pensar conceptos y retos clave de las culturas, sociedades y políticas digitales contemporáneas, desde un acercamiento crítico y propositivo. El colectivo está compuesto por Antonio Calleja-López, Alejandra López Gabrielidis, Toni Navarro y Jara Rocha. Los encuentros del Vector se realizan en el Canòdrom. Ateneo de Innovación Democrática y Digital.

+<img src="https://canodrom.decidim.barcelona/uploads/decidim/decidim_awesome/editor_image/image/6/photo5918063896067945843.jpg"><h4> </h4>¿Cabe habitar la pregunta por la tecnopolítica en tanto que cronopolítica?El procesado computacional de operaciones de todo tipo está anclado a una serie de asunciones con respecto a la dimensión temporal. Tales asunciones provocan la precariedad relacional que algunes han denominado crisis de la presencia. O dicho de otro modo: si al hablar de tecnología desatendemos la participación de una multiplicidad de manifestaciones --a menudo tensionadas-- del tiempo, estamos partiendo de una desatención radical a la potencia transformadora de uno de los vectores fundamentales en torno a los que se organiza la log(íst)ica de la existencia.En esta sesión polirrítmica de El Vector, nos interesa prestar atención a la dimensión temporal con respecto a las composiciones semiótico-materiales (es decir, tecnológicas) que hacen al mundo emerger, suceder y sostenerse de determinadas maneras, y ciertamente no de otras. De este modo, cuestiones como "lo nuevo" en relación a lo tecnológico evidenciarán una contingencia tecnopolítica muy clara, y señalarán una tendencia a la innovación totalitaria en el ámbito de las experiencias más mundanas. El totalitarismo también anida en la lógica lineal del tiempo, asociada a la idea de progreso. Prestar atención a las temporalidades supone activar una sensibilidad cronopolítica ante la convergencia de velocidades o durabilidades. Las operaciones a velocidad inhumana de la hipercomputación, que le es propia al turbocapitalismo de plataformas, son coetáneas al implacable pero no progresivo advenimiento de la sexta extinción masiva. Los desplazamientos de escalas de tiempo (micro-meso-macro) convocan los matices de las teorías del antropoceno/plantacionceno/capitaloceno o, en general, a las conversaciones públicas activadas desde por ejemplo los estudios sociales de la ciencia y la tecnología, las humanidades medioambientales y/o el pensamiento crítico. En general, todas son zonas de indagación que toman en consideración la escala geológica de afección macro, condicionada por la industrialización y comercialización patriarcocolonial a escalas meso y micro. Y aunque la computación cuántica asimila efectiva y eficazmente la no linealidad de la dimensión temporal, su implementación industrial es tremendamente consecuente con el legado de las premisas del Proyecto Moderno. Los dispositivos culturales de la Modernidad aún condicionan (desplegando una violencia lenta demasiado cotidiana) las proyecciones lineales "hacia adelante" y "hacia atrás" en las formas celebradas por disciplinas tan dispares como el diseño especulativo, la ingeniería inversa o la arqueología de los medios.Gracias a sensibilidades propias de las tecnociencias trans*feministas, la lucha anticolonial, los señalamientos desde la militancia anti-edadista, tullida o neurodivergente, la solidaridad interespecies y las prácticas queer (por nombrar solo algunas), podemos desvincular los valores desarollistas, progresistas, antropo-euro-andro-cis-centrados e Historicistas universalizantes de las conceptualizaciones sociotécnicas que urge tener. De este modo, podremos darnos el tiempo para detectar, observar y problematizar con qué protocolos, infraestructuras, dispositivos, técnicas, tecnologías y/o herramientas se co-constituyen nuestros modos de existencia.Kris De Decker, desde la escritura y manufactura de la web solar de <a href="https://www.lowtechmagazine.com/" target="_blank">Low Tech Magazine</a> en Masnou, puede ser considerado como un trabajador del tiempo fuera de quicio. La condición de "baja" tecnología es una condición siempre relacional, dado que dependiendo del espaciotiempo de enunciación, el estándar socioeconómico de alta tecnología estará colocado en un punto diferente. De Decker se alinea con la sospecha de que, a menudo, posibilidades interesantes emergen cuando se combinan tecnologías socialmente leídas como antiguas, con materiales o conocimientos más recientes; o cuando se aplican conocimientos tradicionales a tecnologías contemporáneas. La suya es una práctica emancipadora en medio de lo que Donna Haraway denomina informática de la dominación. Ante el monocultivo de los tiempos propios del turbocapitalismo más feroz, que afectan técnicamente a ámbitos tan dispares como el doméstico, el educativo, el de la administración pública, el del urbanismo o el de los movimientos sociales, urge probar velocidades más oportunas que nos permitan entender de qué latencias, implicaciones e interrupciones dependen las formas rígidas de agencia que en el día a día articula nuestro ser-con dispositivos.Coordinadora de la sesión: <a href="https://tecnopolitica.net/en/autor/jara-rocha" target="_blank">Jara Rocha</a>Invitado: <a href="https://www.krisdedecker.org/" target="_blank">Kris De Decker</a>Estructura de la sesión: <ul><li>Exposición: 45’</li><li>Debate: 45’</li></ul>La sesión se hará en castellano Podréis ver el Streaming <a href="https://www.youtube.com/watch?v=L2Ar2gcGQdY" target="_blank">aquí</a>El Vector de Conceptualización Sociotécnica es una intensificadora filosófica, un espacio impulsado por <a href="https://tecnopolitica.net/" target="_blank">Tecnopolítica</a> (<a href="https://www.uoc.edu/portal/es/in3/index.html" target="_blank">IN3</a>/<a href="https://www.uoc.edu/portal/es/index.html" target="_blank">UOC</a>) dirigido a pensar conceptos y retos clave de las culturas, sociedades y políticas digitales contemporáneas, desde un acercamiento crítico y propositivo. El colectivo está compuesto por Antonio Calleja-López, Alejandra López Gabrielidis, Toni Navarro y Jara Rocha. Los encuentros del Vector se realizan en el <a href="https://canodrom.barcelona/" target="_blank">Canòdrom. Ateneo de Innovación Democrática y Digital</a>.

Esborrats

Debate: 45’

La sesión se hará en castellano

Podréis ver el Streaming aquí

El Vector de Conceptualización Sociotécnica es una intensificadora filosófica, un espacio impulsado por Tecnopolítica (IN3/UOC) dirigido a pensar conceptos y retos clave de las culturas, sociedades y políticas digitales contemporáneas, desde un acercamiento crítico y propositivo. El colectivo está compuesto por Antonio Calleja-López, Alejandra López Gabrielidis, Toni Navarro y Jara Rocha. Los encuentros del Vector se realizan en el Canòdrom. Ateneo de Innovación Democrática y Digital.

Addicions

+

¿Cabe habitar la pregunta por la tecnopolítica en tanto que cronopolítica?

El procesado computacional de operaciones de todo tipo está anclado a una serie de asunciones con respecto a la dimensión temporal. Tales asunciones provocan la precariedad relacional que algunes han denominado crisis de la presencia. O dicho de otro modo: si al hablar de tecnología desatendemos la participación de una multiplicidad de manifestaciones --a menudo tensionadas-- del tiempo, estamos partiendo de una desatención radical a la potencia transformadora de uno de los vectores fundamentales en torno a los que se organiza la log(íst)ica de la existencia.

En esta sesión polirrítmica de El Vector, nos interesa prestar atención a la dimensión temporal con respecto a las composiciones semiótico-materiales (es decir, tecnológicas) que hacen al mundo emerger, suceder y sostenerse de determinadas maneras, y ciertamente no de otras. De este modo, cuestiones como "lo nuevo" en relación a lo tecnológico evidenciarán una contingencia tecnopolítica muy clara, y señalarán una tendencia a la innovación totalitaria en el ámbito de las experiencias más mundanas. El totalitarismo también anida en la lógica lineal del tiempo, asociada a la idea de progreso. Prestar atención a las temporalidades supone activar una sensibilidad cronopolítica ante la convergencia de velocidades o durabilidades. Las operaciones a velocidad inhumana de la hipercomputación, que le es propia al turbocapitalismo de plataformas, son coetáneas al implacable pero no progresivo advenimiento de la sexta extinción masiva. Los desplazamientos de escalas de tiempo (micro-meso-macro) convocan los matices de las teorías del antropoceno/plantacionceno/capitaloceno o, en general, a las conversaciones públicas activadas desde por ejemplo los estudios sociales de la ciencia y la tecnología, las humanidades medioambientales y/o el pensamiento crítico. En general, todas son zonas de indagación que toman en consideración la escala geológica de afección macro, condicionada por la industrialización y comercialización patriarcocolonial a escalas meso y micro. Y aunque la computación cuántica asimila efectiva y eficazmente la no linealidad de la dimensión temporal, su implementación industrial es tremendamente consecuente con el legado de las premisas del Proyecto Moderno. Los dispositivos culturales de la Modernidad aún condicionan (desplegando una violencia lenta demasiado cotidiana) las proyecciones lineales "hacia adelante" y "hacia atrás" en las formas celebradas por disciplinas tan dispares como el diseño especulativo, la ingeniería inversa o la arqueología de los medios.

Gracias a sensibilidades propias de las tecnociencias trans*feministas, la lucha anticolonial, los señalamientos desde la militancia anti-edadista, tullida o neurodivergente, la solidaridad interespecies y las prácticas queer (por nombrar solo algunas), podemos desvincular los valores desarollistas, progresistas, antropo-euro-andro-cis-centrados e Historicistas universalizantes de las conceptualizaciones sociotécnicas que urge tener. De este modo, podremos darnos el tiempo para detectar, observar y problematizar con qué protocolos, infraestructuras, dispositivos, técnicas, tecnologías y/o herramientas se co-constituyen nuestros modos de existencia.

Kris De Decker, desde la escritura y manufactura de la web solar de Low Tech Magazine en Masnou, puede ser considerado como un trabajador del tiempo fuera de quicio. La condición de "baja" tecnología es una condición siempre relacional, dado que dependiendo del espaciotiempo de enunciación, el estándar socioeconómico de alta tecnología estará colocado en un punto diferente. De Decker se alinea con la sospecha de que, a menudo, posibilidades interesantes emergen cuando se combinan tecnologías socialmente leídas como antiguas, con materiales o conocimientos más recientes; o cuando se aplican conocimientos tradicionales a tecnologías contemporáneas. La suya es una práctica emancipadora en medio de lo que Donna Haraway denomina informática de la dominación. Ante el monocultivo de los tiempos propios del turbocapitalismo más feroz, que afectan técnicamente a ámbitos tan dispares como el doméstico, el educativo, el de la administración pública, el del urbanismo o el de los movimientos sociales, urge probar velocidades más oportunas que nos permitan entender de qué latencias, implicaciones e interrupciones dependen las formas rígidas de agencia que en el día a día articula nuestro ser-con dispositivos.

Coordinadora de la sesión: Jara Rocha

Invitado: Kris De Decker

Estructura de la sesión:
- Exposición: 45’
- Debate: 45’
La sesión se hará en castellano

Podréis ver el Streaming aquí

El Vector de Conceptualización Sociotécnica es una intensificadora filosófica, un espacio impulsado por Tecnopolítica (IN3/UOC) dirigido a pensar conceptos y retos clave de las culturas, sociedades y políticas digitales contemporáneas, desde un acercamiento crítico y propositivo. El colectivo está compuesto por Antonio Calleja-López, Alejandra López Gabrielidis, Toni Navarro y Jara Rocha. Los encuentros del Vector se realizan en el Canòdrom. Ateneo de Innovación Democrática y Digital.

Esborrats

Addicions

+<img src="https://canodrom.decidim.barcelona/uploads/decidim/decidim_awesome/editor_image/image/6/photo5918063896067945843.jpg"><h4> </h4>¿Cabe habitar la pregunta por la tecnopolítica en tanto que cronopolítica?El procesado computacional de operaciones de todo tipo está anclado a una serie de asunciones con respecto a la dimensión temporal. Tales asunciones provocan la precariedad relacional que algunes han denominado crisis de la presencia. O dicho de otro modo: si al hablar de tecnología desatendemos la participación de una multiplicidad de manifestaciones --a menudo tensionadas-- del tiempo, estamos partiendo de una desatención radical a la potencia transformadora de uno de los vectores fundamentales en torno a los que se organiza la log(íst)ica de la existencia.En esta sesión polirrítmica de El Vector, nos interesa prestar atención a la dimensión temporal con respecto a las composiciones semiótico-materiales (es decir, tecnológicas) que hacen al mundo emerger, suceder y sostenerse de determinadas maneras, y ciertamente no de otras. De este modo, cuestiones como "lo nuevo" en relación a lo tecnológico evidenciarán una contingencia tecnopolítica muy clara, y señalarán una tendencia a la innovación totalitaria en el ámbito de las experiencias más mundanas. El totalitarismo también anida en la lógica lineal del tiempo, asociada a la idea de progreso. Prestar atención a las temporalidades supone activar una sensibilidad cronopolítica ante la convergencia de velocidades o durabilidades. Las operaciones a velocidad inhumana de la hipercomputación, que le es propia al turbocapitalismo de plataformas, son coetáneas al implacable pero no progresivo advenimiento de la sexta extinción masiva. Los desplazamientos de escalas de tiempo (micro-meso-macro) convocan los matices de las teorías del antropoceno/plantacionceno/capitaloceno o, en general, a las conversaciones públicas activadas desde por ejemplo los estudios sociales de la ciencia y la tecnología, las humanidades medioambientales y/o el pensamiento crítico. En general, todas son zonas de indagación que toman en consideración la escala geológica de afección macro, condicionada por la industrialización y comercialización patriarcocolonial a escalas meso y micro. Y aunque la computación cuántica asimila efectiva y eficazmente la no linealidad de la dimensión temporal, su implementación industrial es tremendamente consecuente con el legado de las premisas del Proyecto Moderno. Los dispositivos culturales de la Modernidad aún condicionan (desplegando una violencia lenta demasiado cotidiana) las proyecciones lineales "hacia adelante" y "hacia atrás" en las formas celebradas por disciplinas tan dispares como el diseño especulativo, la ingeniería inversa o la arqueología de los medios.Gracias a sensibilidades propias de las tecnociencias trans*feministas, la lucha anticolonial, los señalamientos desde la militancia anti-edadista, tullida o neurodivergente, la solidaridad interespecies y las prácticas queer (por nombrar solo algunas), podemos desvincular los valores desarollistas, progresistas, antropo-euro-andro-cis-centrados e Historicistas universalizantes de las conceptualizaciones sociotécnicas que urge tener. De este modo, podremos darnos el tiempo para detectar, observar y problematizar con qué protocolos, infraestructuras, dispositivos, técnicas, tecnologías y/o herramientas se co-constituyen nuestros modos de existencia.Kris De Decker, desde la escritura y manufactura de la web solar de <a href="https://www.lowtechmagazine.com/" target="_blank">Low Tech Magazine</a> en Masnou, puede ser considerado como un trabajador del tiempo fuera de quicio. La condición de "baja" tecnología es una condición siempre relacional, dado que dependiendo del espaciotiempo de enunciación, el estándar socioeconómico de alta tecnología estará colocado en un punto diferente. De Decker se alinea con la sospecha de que, a menudo, posibilidades interesantes emergen cuando se combinan tecnologías socialmente leídas como antiguas, con materiales o conocimientos más recientes; o cuando se aplican conocimientos tradicionales a tecnologías contemporáneas. La suya es una práctica emancipadora en medio de lo que Donna Haraway denomina informática de la dominación. Ante el monocultivo de los tiempos propios del turbocapitalismo más feroz, que afectan técnicamente a ámbitos tan dispares como el doméstico, el educativo, el de la administración pública, el del urbanismo o el de los movimientos sociales, urge probar velocidades más oportunas que nos permitan entender de qué latencias, implicaciones e interrupciones dependen las formas rígidas de agencia que en el día a día articula nuestro ser-con dispositivos.Coordinadora de la sesión: <a href="https://tecnopolitica.net/en/autor/jara-rocha" target="_blank">Jara Rocha</a>Invitado: <a href="https://www.krisdedecker.org/" target="_blank">Kris De Decker</a>Estructura de la sesión: <ul><li>Exposición: 45’</li><li>Debate: 45’</li></ul>La sesión se hará en castellano Podréis ver el Streaming <a href="https://www.youtube.com/watch?v=L2Ar2gcGQdY" target="_blank">aquí</a>El Vector de Conceptualización Sociotécnica es una intensificadora filosófica, un espacio impulsado por <a href="https://tecnopolitica.net/" target="_blank">Tecnopolítica</a> (<a href="https://www.uoc.edu/portal/es/in3/index.html" target="_blank">IN3</a>/<a href="https://www.uoc.edu/portal/es/index.html" target="_blank">UOC</a>) dirigido a pensar conceptos y retos clave de las culturas, sociedades y políticas digitales contemporáneas, desde un acercamiento crítico y propositivo. El colectivo está compuesto por Antonio Calleja-López, Alejandra López Gabrielidis, Toni Navarro y Jara Rocha. Los encuentros del Vector se realizan en el <a href="https://canodrom.barcelona/" target="_blank">Canòdrom. Ateneo de Innovación Democrática y Digital</a>.

Descripció (Català)

+

Cal habitar la pregunta per la tecnopolítica en tant que cronopolítica?

El processament computacional d'operacions de tota mena està ancorat a una sèrie d'assumpcions respecte a la dimensió temporal. Tals assumpcions provoquen la precarietat relacional que algunes han denominat crisi de la presència. O dit d'una altra manera: si en parlar de tecnología desatenem la participació d'una multiplicitat de manifestacions -sovint tensades- del temps, estem partint d'una desatenció radical a la potència transformadora d'un dels vectors fonamentals entorn dels quals s'organitza la lógica i la logística de l'existència.

En aquesta sessió polirrítmica del Vector, ens interessa parar atenció a la dimensió temporal respecte a les composicions semiòtico-materials (és a dir, tecnològiques) que fan al món emergir, succeir i sostenir-se de determinades maneres, i certament no d'unes altres. D'aquesta manera, qüestions com "alló nou" amb relació al tecnològic evidenciaran una contingència tecnopolítica molt clara, i assenyalaran una tendència a la innovació totalitària en l'àmbit de les experiències més mundanes. El totalitarisme també es troba en la lògica lineal del temps, associada a la idea de progrés. Tenir present les temporalitats suposa activar una sensibilitat cronopolítica davant la convergència de velocitats o durabilitats. Les operacions a velocitat inhumana de la hipercomputació, que és pròpia del turbocapitalisme de plataformes, són coetànies a l'implacable -però no progressiu- adveniment de la sisena extinció massiva. Els desplaçaments d'escales de temps (micro-meso-macro) convoquen els matisos de les teories del antropocè/plantacioncè/capitalocè o, en general, a les converses públiques activades des de, per exemple, els estudis socials de la ciència i la tecnologia, les humanitats mediambientals i/o el pensament crític. En general, totes són zones d'indagació que consideren l'escala geològica d'afecció macro, condicionada per la industrialització i comercialització patriarcocolonial a escales meso i micro. I encara que la computació quàntica assimila efectiva i eficaçment la no linealitat de la dimensió temporal, la seva implementació industrial és tremendament conseqüent amb el llegat de les premisses del Projecte Modern. Els dispositius culturals de la Modernitat encara condicionen (desplegant una violència lenta massa quotidiana) les projeccions lineals "cap endavant" i "cap endarrere" en les formes celebrades per disciplines tan dispars com el disseny especulatiu, l'enginyeria inversa o l'arqueologia dels mitjans.

Gràcies a sensibilitats pròpies de les tecnociències trans*feministes, la lluita anticolonial, els assenyalaments des de la militància anti-edatista, tolida o neurodivergent, la solidaritat interespecies i les pràctiques queer (per nomenar només algunes), podem desvincular els valors desenvolupistes, progressistes, antropo-euro-andro-cis-centrats i Historicistes universalitznts de les conceptualitzacions sociotécniques que urgeix tenir. D'aquesta manera, podrem donar-nos el temps per a detectar, observar i problematizar amb quins protocols, infraestructures, dispositius, tècniques, tecnologies i/o eines es co-constitueixen les nostres maneres d'existència.

Kris De Decker, des de l'escriptura i manufactura de la web solar de Low Tech Magazine al Masnou, pot ser considerat com un treballador del temps fora de si. La condició de "baixa" tecnologia és una condició sempre relacional, atès que depenent del espai-temps d'enunciació, l'estàndard socioeconòmic d'alta tecnologia estarà col·locat en un punt diferent. De Decker s'alinea amb la sospita que, sovint, hi ha possibilitats interessants que emergeixen quan es combinen tecnologies socialment llegides com a antigues, amb materials o coneixements més recents; o quan s'apliquen coneixements tradicionals a tecnologies contemporànies. La seva és una pràctica emancipadora enmig del que Donna Haraway denomina informàtica de la dominació. Davant el monocultiu dels temps propis del turbocapitalisme més feroç, que afecten tècnicament àmbits tan diversos com el domèstic, l'educatiu, el de l'administració pública, el de l'urbanisme o el dels moviments socials, urgeix provar velocitats més oportunes que ens permetin entendre de quines latències, implicacions i interrupcions depenen les formes rígides d'agència que en el dia a dia articula el nostre ésser-amb dispositius.

Coordinadora de la sessió: Jara Rocha

Convidat: Kris De Decker

Estructura de la sessió:
- Exposició: 45’
- Debat: 45’
La sessió es farà en castellà.

Podreu veure l'streaming aqui

El Vector de Conceptualització Sociotécnica és una intensificadora filosòfica, un espai impulsat per Tecnopolítica (IN3/UOC) dirigit a pensar conceptes i reptes clau de les cultures, societats i polítiques digitals contemporànies, des d'una aproximació crítica i propositiva. El col·lectiu està compost per Antonio Calleja-López, Alejandra López Gabrielidis, Toni Navarro i Jara Rocha. Les trobades del Vector es realitzen al Canòdrom. Ateneo de Innovación Democrática y Digital.

+<img src="https://canodrom.decidim.barcelona/uploads/decidim/decidim_awesome/editor_image/image/8/photo5917943675638363346_OK.jpg"><h4> </h4>Cal habitar la pregunta per la tecnopolítica en tant que cronopolítica?El processament computacional d'operacions de tota mena està ancorat a una sèrie d'assumpcions respecte a la dimensió temporal. Tals assumpcions provoquen la precarietat relacional que algunes han denominat crisi de la presència. O dit d'una altra manera: si en parlar de tecnología desatenem la participació d'una multiplicitat de manifestacions -sovint tensades- del temps, estem partint d'una desatenció radical a la potència transformadora d'un dels vectors fonamentals entorn dels quals s'organitza la lógica i la logística de l'existència.En aquesta sessió polirrítmica del Vector, ens interessa parar atenció a la dimensió temporal respecte a les composicions semiòtico-materials (és a dir, tecnològiques) que fan al món emergir, succeir i sostenir-se de determinades maneres, i certament no d'unes altres. D'aquesta manera, qüestions com "alló nou" amb relació al tecnològic evidenciaran una contingència tecnopolítica molt clara, i assenyalaran una tendència a la innovació totalitària en l'àmbit de les experiències més mundanes. El totalitarisme també es troba en la lògica lineal del temps, associada a la idea de progrés. Tenir present les temporalitats suposa activar una sensibilitat cronopolítica davant la convergència de velocitats o durabilitats. Les operacions a velocitat inhumana de la hipercomputació, que és pròpia del turbocapitalisme de plataformes, són coetànies a l'implacable -però no progressiu- adveniment de la sisena extinció massiva. Els desplaçaments d'escales de temps (micro-meso-macro) convoquen els matisos de les teories del antropocè/plantacioncè/capitalocè o, en general, a les converses públiques activades des de, per exemple, els estudis socials de la ciència i la tecnologia, les humanitats mediambientals i/o el pensament crític. En general, totes són zones d'indagació que consideren l'escala geològica d'afecció macro, condicionada per la industrialització i comercialització patriarcocolonial a escales meso i micro. I encara que la computació quàntica assimila efectiva i eficaçment la no linealitat de la dimensió temporal, la seva implementació industrial és tremendament conseqüent amb el llegat de les premisses del Projecte Modern. Els dispositius culturals de la Modernitat encara condicionen (desplegant una violència lenta massa quotidiana) les projeccions lineals "cap endavant" i "cap endarrere" en les formes celebrades per disciplines tan dispars com el disseny especulatiu, l'enginyeria inversa o l'arqueologia dels mitjans.Gràcies a sensibilitats pròpies de les tecnociències trans*feministes, la lluita anticolonial, els assenyalaments des de la militància anti-edatista, tolida o neurodivergent, la solidaritat interespecies i les pràctiques queer (per nomenar només algunes), podem desvincular els valors desenvolupistes, progressistes, antropo-euro-andro-cis-centrats i Historicistes universalitznts de les conceptualitzacions sociotécniques que urgeix tenir. D'aquesta manera, podrem donar-nos el temps per a detectar, observar i problematizar amb quins protocols, infraestructures, dispositius, tècniques, tecnologies i/o eines es co-constitueixen les nostres maneres d'existència.Kris De Decker, des de l'escriptura i manufactura de la web solar de <a href="https://www.lowtechmagazine.com/" target="_blank">Low Tech Magazine</a> al Masnou, pot ser considerat com un treballador del temps fora de si. La condició de "baixa" tecnologia és una condició sempre relacional, atès que depenent del espai-temps d'enunciació, l'estàndard socioeconòmic d'alta tecnologia estarà col·locat en un punt diferent. De Decker s'alinea amb la sospita que, sovint, hi ha possibilitats interessants que emergeixen quan es combinen tecnologies socialment llegides com a antigues, amb materials o coneixements més recents; o quan s'apliquen coneixements tradicionals a tecnologies contemporànies. La seva és una pràctica emancipadora enmig del que Donna Haraway denomina informàtica de la dominació. Davant el monocultiu dels temps propis del turbocapitalisme més feroç, que afecten tècnicament àmbits tan diversos com el domèstic, l'educatiu, el de l'administració pública, el de l'urbanisme o el dels moviments socials, urgeix provar velocitats més oportunes que ens permetin entendre de quines latències, implicacions i interrupcions depenen les formes rígides d'agència que en el dia a dia articula el nostre ésser-amb dispositius.Coordinadora de la sessió: <a href="https://tecnopolitica.net/en/autor/jara-rocha" target="_blank">Jara Rocha</a>Convidat: <a href="https://www.krisdedecker.org/" target="_blank">Kris De Decker</a>Estructura de la sessió:<ul><li>Exposició: 45’</li><li>Debat: 45’</li></ul>La sessió es farà en castellà. Podreu veure l'streaming <a href="https://www.youtube.com/watch?v=L2Ar2gcGQdY" target="_blank">aqui</a>El Vector de Conceptualització Sociotécnica és una intensificadora filosòfica, un espai impulsat per <a href="https://tecnopolitica.net/" target="_blank">Tecnopolítica</a> (<a href="https://www.uoc.edu/portal/es/in3/index.html" target="_blank">IN3</a>/<a href="https://www.uoc.edu/portal/es/index.html" target="_blank">UOC</a>) dirigit a pensar conceptes i reptes clau de les cultures, societats i polítiques digitals contemporànies, des d'una aproximació crítica i propositiva. El col·lectiu està compost per Antonio Calleja-López, Alejandra López Gabrielidis, Toni Navarro i Jara Rocha. Les trobades del Vector es realitzen al <a href="https://canodrom.barcelona/" target="_blank">Canòdrom. Ateneo de Innovación Democrática y Digital</a>.

Esborrats

Debat: 45’

La sessió es farà en castellà.

Podreu veure l'streaming aqui

El Vector de Conceptualització Sociotécnica és una intensificadora filosòfica, un espai impulsat per Tecnopolítica (IN3/UOC) dirigit a pensar conceptes i reptes clau de les cultures, societats i polítiques digitals contemporànies, des d'una aproximació crítica i propositiva. El col·lectiu està compost per Antonio Calleja-López, Alejandra López Gabrielidis, Toni Navarro i Jara Rocha. Les trobades del Vector es realitzen al Canòdrom. Ateneo de Innovación Democrática y Digital.

Addicions

+

Cal habitar la pregunta per la tecnopolítica en tant que cronopolítica?

El processament computacional d'operacions de tota mena està ancorat a una sèrie d'assumpcions respecte a la dimensió temporal. Tals assumpcions provoquen la precarietat relacional que algunes han denominat crisi de la presència. O dit d'una altra manera: si en parlar de tecnología desatenem la participació d'una multiplicitat de manifestacions -sovint tensades- del temps, estem partint d'una desatenció radical a la potència transformadora d'un dels vectors fonamentals entorn dels quals s'organitza la lógica i la logística de l'existència.

En aquesta sessió polirrítmica del Vector, ens interessa parar atenció a la dimensió temporal respecte a les composicions semiòtico-materials (és a dir, tecnològiques) que fan al món emergir, succeir i sostenir-se de determinades maneres, i certament no d'unes altres. D'aquesta manera, qüestions com "alló nou" amb relació al tecnològic evidenciaran una contingència tecnopolítica molt clara, i assenyalaran una tendència a la innovació totalitària en l'àmbit de les experiències més mundanes. El totalitarisme també es troba en la lògica lineal del temps, associada a la idea de progrés. Tenir present les temporalitats suposa activar una sensibilitat cronopolítica davant la convergència de velocitats o durabilitats. Les operacions a velocitat inhumana de la hipercomputació, que és pròpia del turbocapitalisme de plataformes, són coetànies a l'implacable -però no progressiu- adveniment de la sisena extinció massiva. Els desplaçaments d'escales de temps (micro-meso-macro) convoquen els matisos de les teories del antropocè/plantacioncè/capitalocè o, en general, a les converses públiques activades des de, per exemple, els estudis socials de la ciència i la tecnologia, les humanitats mediambientals i/o el pensament crític. En general, totes són zones d'indagació que consideren l'escala geològica d'afecció macro, condicionada per la industrialització i comercialització patriarcocolonial a escales meso i micro. I encara que la computació quàntica assimila efectiva i eficaçment la no linealitat de la dimensió temporal, la seva implementació industrial és tremendament conseqüent amb el llegat de les premisses del Projecte Modern. Els dispositius culturals de la Modernitat encara condicionen (desplegant una violència lenta massa quotidiana) les projeccions lineals "cap endavant" i "cap endarrere" en les formes celebrades per disciplines tan dispars com el disseny especulatiu, l'enginyeria inversa o l'arqueologia dels mitjans.

Gràcies a sensibilitats pròpies de les tecnociències trans*feministes, la lluita anticolonial, els assenyalaments des de la militància anti-edatista, tolida o neurodivergent, la solidaritat interespecies i les pràctiques queer (per nomenar només algunes), podem desvincular els valors desenvolupistes, progressistes, antropo-euro-andro-cis-centrats i Historicistes universalitznts de les conceptualitzacions sociotécniques que urgeix tenir. D'aquesta manera, podrem donar-nos el temps per a detectar, observar i problematizar amb quins protocols, infraestructures, dispositius, tècniques, tecnologies i/o eines es co-constitueixen les nostres maneres d'existència.

Kris De Decker, des de l'escriptura i manufactura de la web solar de Low Tech Magazine al Masnou, pot ser considerat com un treballador del temps fora de si. La condició de "baixa" tecnologia és una condició sempre relacional, atès que depenent del espai-temps d'enunciació, l'estàndard socioeconòmic d'alta tecnologia estarà col·locat en un punt diferent. De Decker s'alinea amb la sospita que, sovint, hi ha possibilitats interessants que emergeixen quan es combinen tecnologies socialment llegides com a antigues, amb materials o coneixements més recents; o quan s'apliquen coneixements tradicionals a tecnologies contemporànies. La seva és una pràctica emancipadora enmig del que Donna Haraway denomina informàtica de la dominació. Davant el monocultiu dels temps propis del turbocapitalisme més feroç, que afecten tècnicament àmbits tan diversos com el domèstic, l'educatiu, el de l'administració pública, el de l'urbanisme o el dels moviments socials, urgeix provar velocitats més oportunes que ens permetin entendre de quines latències, implicacions i interrupcions depenen les formes rígides d'agència que en el dia a dia articula el nostre ésser-amb dispositius.

Coordinadora de la sessió: Jara Rocha

Convidat: Kris De Decker

Estructura de la sessió:
- Exposició: 45’
- Debat: 45’
La sessió es farà en castellà.

Podreu veure l'streaming aqui

El Vector de Conceptualització Sociotécnica és una intensificadora filosòfica, un espai impulsat per Tecnopolítica (IN3/UOC) dirigit a pensar conceptes i reptes clau de les cultures, societats i polítiques digitals contemporànies, des d'una aproximació crítica i propositiva. El col·lectiu està compost per Antonio Calleja-López, Alejandra López Gabrielidis, Toni Navarro i Jara Rocha. Les trobades del Vector es realitzen al Canòdrom. Ateneo de Innovación Democrática y Digital.

Esborrats

Addicions

+<img src="https://canodrom.decidim.barcelona/uploads/decidim/decidim_awesome/editor_image/image/8/photo5917943675638363346_OK.jpg"><h4> </h4>Cal habitar la pregunta per la tecnopolítica en tant que cronopolítica?El processament computacional d'operacions de tota mena està ancorat a una sèrie d'assumpcions respecte a la dimensió temporal. Tals assumpcions provoquen la precarietat relacional que algunes han denominat crisi de la presència. O dit d'una altra manera: si en parlar de tecnología desatenem la participació d'una multiplicitat de manifestacions -sovint tensades- del temps, estem partint d'una desatenció radical a la potència transformadora d'un dels vectors fonamentals entorn dels quals s'organitza la lógica i la logística de l'existència.En aquesta sessió polirrítmica del Vector, ens interessa parar atenció a la dimensió temporal respecte a les composicions semiòtico-materials (és a dir, tecnològiques) que fan al món emergir, succeir i sostenir-se de determinades maneres, i certament no d'unes altres. D'aquesta manera, qüestions com "alló nou" amb relació al tecnològic evidenciaran una contingència tecnopolítica molt clara, i assenyalaran una tendència a la innovació totalitària en l'àmbit de les experiències més mundanes. El totalitarisme també es troba en la lògica lineal del temps, associada a la idea de progrés. Tenir present les temporalitats suposa activar una sensibilitat cronopolítica davant la convergència de velocitats o durabilitats. Les operacions a velocitat inhumana de la hipercomputació, que és pròpia del turbocapitalisme de plataformes, són coetànies a l'implacable -però no progressiu- adveniment de la sisena extinció massiva. Els desplaçaments d'escales de temps (micro-meso-macro) convoquen els matisos de les teories del antropocè/plantacioncè/capitalocè o, en general, a les converses públiques activades des de, per exemple, els estudis socials de la ciència i la tecnologia, les humanitats mediambientals i/o el pensament crític. En general, totes són zones d'indagació que consideren l'escala geològica d'afecció macro, condicionada per la industrialització i comercialització patriarcocolonial a escales meso i micro. I encara que la computació quàntica assimila efectiva i eficaçment la no linealitat de la dimensió temporal, la seva implementació industrial és tremendament conseqüent amb el llegat de les premisses del Projecte Modern. Els dispositius culturals de la Modernitat encara condicionen (desplegant una violència lenta massa quotidiana) les projeccions lineals "cap endavant" i "cap endarrere" en les formes celebrades per disciplines tan dispars com el disseny especulatiu, l'enginyeria inversa o l'arqueologia dels mitjans.Gràcies a sensibilitats pròpies de les tecnociències trans*feministes, la lluita anticolonial, els assenyalaments des de la militància anti-edatista, tolida o neurodivergent, la solidaritat interespecies i les pràctiques queer (per nomenar només algunes), podem desvincular els valors desenvolupistes, progressistes, antropo-euro-andro-cis-centrats i Historicistes universalitznts de les conceptualitzacions sociotécniques que urgeix tenir. D'aquesta manera, podrem donar-nos el temps per a detectar, observar i problematizar amb quins protocols, infraestructures, dispositius, tècniques, tecnologies i/o eines es co-constitueixen les nostres maneres d'existència.Kris De Decker, des de l'escriptura i manufactura de la web solar de <a href="https://www.lowtechmagazine.com/" target="_blank">Low Tech Magazine</a> al Masnou, pot ser considerat com un treballador del temps fora de si. La condició de "baixa" tecnologia és una condició sempre relacional, atès que depenent del espai-temps d'enunciació, l'estàndard socioeconòmic d'alta tecnologia estarà col·locat en un punt diferent. De Decker s'alinea amb la sospita que, sovint, hi ha possibilitats interessants que emergeixen quan es combinen tecnologies socialment llegides com a antigues, amb materials o coneixements més recents; o quan s'apliquen coneixements tradicionals a tecnologies contemporànies. La seva és una pràctica emancipadora enmig del que Donna Haraway denomina informàtica de la dominació. Davant el monocultiu dels temps propis del turbocapitalisme més feroç, que afecten tècnicament àmbits tan diversos com el domèstic, l'educatiu, el de l'administració pública, el de l'urbanisme o el dels moviments socials, urgeix provar velocitats més oportunes que ens permetin entendre de quines latències, implicacions i interrupcions depenen les formes rígides d'agència que en el dia a dia articula el nostre ésser-amb dispositius.Coordinadora de la sessió: <a href="https://tecnopolitica.net/en/autor/jara-rocha" target="_blank">Jara Rocha</a>Convidat: <a href="https://www.krisdedecker.org/" target="_blank">Kris De Decker</a>Estructura de la sessió:<ul><li>Exposició: 45’</li><li>Debat: 45’</li></ul>La sessió es farà en castellà. Podreu veure l'streaming <a href="https://www.youtube.com/watch?v=L2Ar2gcGQdY" target="_blank">aqui</a>El Vector de Conceptualització Sociotécnica és una intensificadora filosòfica, un espai impulsat per <a href="https://tecnopolitica.net/" target="_blank">Tecnopolítica</a> (<a href="https://www.uoc.edu/portal/es/in3/index.html" target="_blank">IN3</a>/<a href="https://www.uoc.edu/portal/es/index.html" target="_blank">UOC</a>) dirigit a pensar conceptes i reptes clau de les cultures, societats i polítiques digitals contemporànies, des d'una aproximació crítica i propositiva. El col·lectiu està compost per Antonio Calleja-López, Alejandra López Gabrielidis, Toni Navarro i Jara Rocha. Les trobades del Vector es realitzen al <a href="https://canodrom.barcelona/" target="_blank">Canòdrom. Ateneo de Innovación Democrática y Digital</a>.

Dia i hora d'inici

+2021-06-22 18:00:00 +0200

Dia i hora de finalització

+2021-06-22 19:30:00 +0200

Adreça

+Carrer de Concepción Arenal, 165, 08027 Barcelona

Ubicació (Castellano)

+Canòdrom -Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica

Ubicació (Català)

+Canòdrom - Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica

Detalls d'ubicació (Castellano)

+Sala de Actos

Detalls d'ubicació (Català)

+Sala d'Actes

Número de versió 1 de 47 Mostra totes les versions Tornar a la trobada

Autoria de la versió

Alejandra López Gabrielidis

Versió creada el 27/09/2021 11:30