El Vector (vector de conceptualització sociotècnica)
Espai de pensament crític entorn de les cultures, societats i polítiques digitals.
Canvis a "Economia i Tecnologia I: Tecnofeudalisme"
Títol (Català)
- -Temps i tecnologia. Tecnocronopolítiques: agencies turbo, lentes i latents
- +Economia i Tecnologia I: Tecnofeudalisme
Descripció (Castellano)
-
-
<blockquote class="imgur-embed-pub" lang="en" data-id="q1aHG2a"><a href="https://imgur.com/q1aHG2a">View post on imgur.com</a></blockquote><script async src="//s.imgur.com/min/embed.js" charset="utf-8"></script>
¿Cuál es la lógica de la economía digital? ¿Cuál es la singularidad del modo de producción actual, marcado por las tecnologías de la información? ¿Cómo se genera y cómo opera el valor ligado a la computación a escala planetaria? ¿En un capitalismo financiarizado, cómo sustituye la especulación a la mercantilización en la producción de valor? ¿Cuáles son las relaciones entre las tecnologías digitales y el trabajo? ¿Cómo se recomponen las tipologías y conflictos de clase? ¿Qué efectos y posibilidades se abren para la acción política? ¿Qué nuevos (o viejos) conceptos y marcos de análisis nos permiten pensar estas transformaciones?
El vector reanuda sus encuentros con dos sesiones en torno las relaciones entre Economía y Tecnología en la sociedad digital. Lo hace en diálogo con las autoras de dos obras recientemente traducidas al castellano, Tecnofeudalismo de Cédric Durand (editado por La Cebra y Kaxilda) y El capitalismo ha muerto de McKenzie Wark (editado por Holobionte).
En la primera sesión del eje Economía y Tecnología, que se celebrará el 13 de octubre a las 7pm en el Canódromo, el colectivo Vector debatirá con Cédric Durand las principales tesis de su libro Tecnofeudalismo. Frente al consenso de silicon valley, que anunciaba un auge de la competencia y un rejuvenecimiento del capitalismo como resultado de la revolución digital, Durand describe una economía digital marcada por lógicas de dependencia y depredación, más cercanas al feudalismo que al capitalismo. Ante el auge monopolista, rentista y global de grandes empresas tecnológicas como las GAFAM, el economista sugiere que las plataformas operan como feudos, como sitios estratégicos de captura social, extracción de datos, integración de información y control de las cadenas globales de valor. ¿Estamos, pues, a las puertas del tecnofeudalismo?
Organización de la sesión: Colectivo Vector junto a La Cebra casa editora y Kaxilda
Coordinación de la sesión: Colectivo Vector
Invitado: Cédric Durand
Estructura de la sesión:
Presentación de la edición de Tecnofeudalismo por Esteban Zamora 15’Exposición del autor del libro Cédric Durand: 25’
Diálogo entre Cédric Durand y Colectivo Vector 50’
Debate 30’
La sesión se hará en castellanoPodréis ver el Streaming aquí
Vector de Conceptualización Sociotécnica es una intensificadora filosófica, un espacio impulsado por Tecnopolítica (IN3/UOC) dirigido a pensar conceptos y retos clave de las culturas, sociedades y políticas digitales contemporáneas, desde un acercamiento crítico y propositivo. El colectivo está compuesto por Antonio Calleja-López, Alejandra López Gabrielidis, Toni Navarro y Jara Rocha. Los encuentros del Vector se realizan en el Canòdrom. Ateneo de Innovación Democrática y Digital. -
+
¿Cuál es la lógica de la economía digital? ¿Cuál es la singularidad del modo de producción actual, marcado por las tecnologías de la información? ¿Cómo se genera y cómo opera el valor ligado a la computación a escala planetaria? ¿En un capitalismo financiarizado, cómo sustituye la especulación a la mercantilización en la producción de valor? ¿Cuáles son las relaciones entre las tecnologías digitales y el trabajo? ¿Cómo se recomponen las tipologías y conflictos de clase? ¿Qué efectos y posibilidades se abren para la acción política? ¿Qué nuevos (o viejos) conceptos y marcos de análisis nos permiten pensar estas transformaciones?
El vector reanuda sus encuentros con dos sesiones en torno las relaciones entre Economía y Tecnología en la sociedad digital. Lo hace en diálogo con las autoras de dos obras recientemente traducidas al castellano, Tecnofeudalismo de Cédric Durand (editado por La Cebra y Kaxilda) y El capitalismo ha muerto de McKenzie Wark (editado por Holobionte).
En la primera sesión del eje Economía y Tecnología, que se celebrará el 13 de octubre a las 7pm en el Canódromo, el colectivo Vector debatirá con Cédric Durand las principales tesis de su libro Tecnofeudalismo. Frente al consenso de silicon valley, que anunciaba un auge de la competencia y un rejuvenecimiento del capitalismo como resultado de la revolución digital, Durand describe una economía digital marcada por lógicas de dependencia y depredación, más cercanas al feudalismo que al capitalismo. Ante el auge monopolista, rentista y global de grandes empresas tecnológicas como las GAFAM, el economista sugiere que las plataformas operan como feudos, como sitios estratégicos de captura social, extracción de datos, integración de información y control de las cadenas globales de valor. ¿Estamos, pues, a las puertas del tecnofeudalismo?
Organización de la sesión: Colectivo Vector junto a La Cebra casa editora y Kaxilda
Coordinación de la sesión: Colectivo Vector
Invitado: Cédric Durand
Estructura de la sesión:
Presentación de la edición de Tecnofeudalismo por Esteban Zamora 15’Exposición del autor del libro Cédric Durand: 25’
Diálogo entre Cédric Durand y Colectivo Vector 50’
Debate 30’
La sesión se hará en castellanoPodréis ver el Streaming aquí
Vector de Conceptualización Sociotécnica es una intensificadora filosófica, un espacio impulsado por Tecnopolítica (IN3/UOC) dirigido a pensar conceptos y retos clave de las culturas, sociedades y políticas digitales contemporáneas, desde un acercamiento crítico y propositivo. El colectivo está compuesto por Antonio Calleja-López, Alejandra López Gabrielidis, Toni Navarro y Jara Rocha. Los encuentros del Vector se realizan en el Canòdrom. Ateneo de Innovación Democrática y Digital.
Descripció (Català)
-
-
Cal habitar la pregunta per la tecnopolítica en tant que cronopolítica?
El processament computacional d'operacions de tota mena està ancorat a una sèrie d'assumpcions respecte a la dimensió temporal. Tals assumpcions provoquen la precarietat relacional que algunes han denominat crisi de la presència. O dit d'una altra manera: si en parlar de tecnología desatenem la participació d'una multiplicitat de manifestacions -sovint tensades- del temps, estem partint d'una desatenció radical a la potència transformadora d'un dels vectors fonamentals entorn dels quals s'organitza la lógica i la logística de l'existència.
En aquesta sessió polirrítmica del Vector, ens interessa parar atenció a la dimensió temporal respecte a les composicions semiòtico-materials (és a dir, tecnològiques) que fan al món emergir, succeir i sostenir-se de determinades maneres, i certament no d'unes altres. D'aquesta manera, qüestions com "alló nou" amb relació al tecnològic evidenciaran una contingència tecnopolítica molt clara, i assenyalaran una tendència a la innovació totalitària en l'àmbit de les experiències més mundanes. El totalitarisme també es troba en la lògica lineal del temps, associada a la idea de progrés. Tenir present les temporalitats suposa activar una sensibilitat cronopolítica davant la convergència de velocitats o durabilitats. Les operacions a velocitat inhumana de la hipercomputació, que és pròpia del turbocapitalisme de plataformes, són coetànies a l'implacable -però no progressiu- adveniment de la sisena extinció massiva. Els desplaçaments d'escales de temps (micro-meso-macro) convoquen els matisos de les teories del antropocè/plantacioncè/capitalocè o, en general, a les converses públiques activades des de, per exemple, els estudis socials de la ciència i la tecnologia, les humanitats mediambientals i/o el pensament crític. En general, totes són zones d'indagació que consideren l'escala geològica d'afecció macro, condicionada per la industrialització i comercialització patriarcocolonial a escales meso i micro. I encara que la computació quàntica assimila efectiva i eficaçment la no linealitat de la dimensió temporal, la seva implementació industrial és tremendament conseqüent amb el llegat de les premisses del Projecte Modern. Els dispositius culturals de la Modernitat encara condicionen (desplegant una violència lenta massa quotidiana) les projeccions lineals "cap endavant" i "cap endarrere" en les formes celebrades per disciplines tan dispars com el disseny especulatiu, l'enginyeria inversa o l'arqueologia dels mitjans.
Gràcies a sensibilitats pròpies de les tecnociències trans*feministes, la lluita anticolonial, els assenyalaments des de la militància anti-edatista, tolida o neurodivergent, la solidaritat interespecies i les pràctiques queer (per nomenar només algunes), podem desvincular els valors desenvolupistes, progressistes, antropo-euro-andro-cis-centrats i Historicistes universalitznts de les conceptualitzacions sociotécniques que urgeix tenir. D'aquesta manera, podrem donar-nos el temps per a detectar, observar i problematizar amb quins protocols, infraestructures, dispositius, tècniques, tecnologies i/o eines es co-constitueixen les nostres maneres d'existència.
Kris De Decker, des de l'escriptura i manufactura de la web solar de Low Tech Magazine al Masnou, pot ser considerat com un treballador del temps fora de si. La condició de "baixa" tecnologia és una condició sempre relacional, atès que depenent del espai-temps d'enunciació, l'estàndard socioeconòmic d'alta tecnologia estarà col·locat en un punt diferent. De Decker s'alinea amb la sospita que, sovint, hi ha possibilitats interessants que emergeixen quan es combinen tecnologies socialment llegides com a antigues, amb materials o coneixements més recents; o quan s'apliquen coneixements tradicionals a tecnologies contemporànies. La seva és una pràctica emancipadora enmig del que Donna Haraway denomina informàtica de la dominació. Davant el monocultiu dels temps propis del turbocapitalisme més feroç, que afecten tècnicament àmbits tan diversos com el domèstic, l'educatiu, el de l'administració pública, el de l'urbanisme o el dels moviments socials, urgeix provar velocitats més oportunes que ens permetin entendre de quines latències, implicacions i interrupcions depenen les formes rígides d'agència que en el dia a dia articula el nostre ésser-amb dispositius.
Coordinadora de la sessió: Jara Rocha
Convidat: Kris De Decker
Estructura de la sessió:
- Exposició: 45’
- Debat: 45’
La sessió es farà en castellà.
Podreu veure l'streaming aqui
El Vector de Conceptualització Sociotécnica és una intensificadora filosòfica, un espai impulsat per Tecnopolítica (IN3/UOC) dirigit a pensar conceptes i reptes clau de les cultures, societats i polítiques digitals contemporànies, des d'una aproximació crítica i propositiva. El col·lectiu està compost per Antonio Calleja-López, Alejandra López Gabrielidis, Toni Navarro i Jara Rocha. Les trobades del Vector es realitzen al Canòdrom. Ateneo de Innovación Democrática y Digital.
-
+
Quina és la lògica de l'economia digital? Quina és la singularitat de la manera de producció actual, marcada per les tecnologies de la informació? Com es genera i com opera el valor lligat a la computació a escala planetària? En un capitalisme financeritzat, com substitueix l'especulació a la mercantilització en la producció de valor? Quines són les relacions entre les tecnologies digitals i el treball? Com es recomponen les tipologies i conflictes de classe? Quins efectes i possibilitats s'obren per a l'acció política? Que nous (o vells) conceptes i marcs d'anàlisis ens permeten pensar aquestes transformacions?
El vector reprèn les seves trobades amb dues sessions al voltant les relacions entre Economia i Tecnologia en la societat digital. Ho fa en diàleg amb les autores de dues obres recentment traduïdes al castellà, Tecnofeudalismo de Cédric Durand (editat per La Cebra i Kaxilda) i El capitalisme ha mort de McKenzie Wark (editat per Holobionte).
En la primera sessió de l'eix Economia i Tecnologia, que se celebrarà el 13 d'octubre a les 7pm en el Canòdrom, el col·lectiu Vector debatrà amb Cédric Durand les principals tesis del seu llibre Tecnofeudalismo. Enfront del consens de Silicon Valley, que anunciava un auge de la competència i un rejoveniment del capitalisme com a resultat de la revolució digital, Durand descriu una economia digital marcada per lògiques de dependència i depredació, més pròximes al feudalisme que al capitalisme. Davant l'auge monopolista, rendista i global de grans empreses tecnològiques com les GAFAM, l'economista suggereix que les plataformes operen com a feus, com a llocs estratègics de captura social, extracció de dades, integració d'informació i control de les cadenes globals de valor. Estem, doncs, a les portes del tecnofeudalisme?
Organització de la sessió:
Col·lectiu Vector juntament amb la Zebra casa editora i Kaxilda
Coordinació de la sessió: Col·lectiu Vector
Convidat: Cédric Durand
Estructura de la sessió:
Presentació de l'edició de Tecnofeudalisme per Esteban Zamora 15’Exposició de l'autor del llibre Cédric Durand: 25’
Diàleg entre Cédric Durand i Col·lectiu Vector 50’
Debat 30’
La sessió es farà en castellàPodreu veure el Streaming aquí
Vector de Conceptualització Sociotécnica és una intensificadora filosòfica, un espai impulsat per Tecnopolítica (IN3/UOC) dirigit a pensar conceptes i reptes clau de les cultures, societats i polítiques digitals contemporànies, des d'una aproximació crítica i propositiva. El col·lectiu està compost per Antonio Calleja-López, Alejandra López Gabrielidis, Toni Navarro i Jara Rocha. Les trobades del Vector es realitzen al Canòdrom. Ateneo de Innovación Democrática y Digital.
