L'Ateneu

El present està marcat per múltiples crisis: ecològica, econòmica, política, social ... i les ciutats sembla que es troben al centre d'elles. El model dels comuns urbans es planteja de vegades com a alternativa al marc socioeconòmic i institucional que ens ha portat fins aquí. Perquè ho sigui, els comuns urbans s'han d'entendre no solament com a àmbits - siguin espais, serveis o recursos - gestionats directament per les persones que en gaudeixen, sinó també com a processos polítics de deliberació i de presa de decisió radicalment democràtics basats en el control col·lectiu de les infraestructures i de les seves lleis, la transformació de les institucions, la proposta d'un nou sistema d'organització social, així com la reconfiguració dels drets, de les necessitats col·lectives i de la seva satisfacció. En definitiva, poden entendre's com processos de democratització de la ciutat des de la base. En l'obra col·lectiva Codis Comuns Urbans, que s'alliberarà digitalment amb motiu d'aquest debat, se suggereix que els codis comuns poden consolidar i expandir les pràctiques dels comuns urbans. Amb aquest concepte es fa referència a les eines normatives que serveixen per regular el comú i que, al mateix temps, són generades en comú. 

Però els comuns no són un concepte abstracte sinó realitats socials enllaçades als esdeveniments històrics. Un exemple és el dels comuns digitals, que estan lligats, de manera prominent, a la transició des del capitalisme industrial a una forma de capitalisme que ha estat denominada com informacional, cognitiu o, més recentment, de plataforma, de les dades o de la vigilància. Els comuns digitals han sorgit en connexió i antagonisme amb aquest paradigma, en què la informació, les xarxes digitals i les pràctiques entorn d'elles han passat a ser una font clau de valor econòmic i poder social. Si bé el moment actual es podria considerar d'encerclament i acumulació digital primitiva, o de cooptació dels comuns digitals pel capitalisme, o l'estatalisme, les noves formes de producció digital procomú s'han construït també noves maneres de producció i de valor que podrien tenir el potencial de transformar, transcendir, democratitzar les forces que donen forma avui a les ciutats i les societats digitals. Aproximacions des dels partenariats públic-comunitaris, els comuns digitals recursius o la crítica interseccional i ecològica semblen centrals per reconstruir les ciutats digitals en clau democràtica, justa i feminista, més enllà del desesperançador horitzó de crisi del present. Elaborar polítiques públiques que apuntin en aquesta direcció és, doncs, un repte present i futur.

En els últims anys Barcelona ha protagonitzat diversos avanços en aquest sentit. Quines polítiques s'han dut a terme a Barcelona per abordar aquestes qüestions? Com i quant s'ha avançat en la democratització de la ciutat digital? Quins son els referents, les perspectives i els passos claus a futur?

Sessió 1 | Comuns digitals: més enllà del que és obert en l'economia informacional i de plataforma

De 11:00h a 12.20h

• Intervencions d'Ana Mendez de Andés (arquitecta i urbanista), Antonio Calleja-López (coordinador del grup Tecnopolítica IN3/UOC) i Mayo Fuster Morell (directora de Dimmons IN3/UOC i de la càtedra Barcelona - UOC en Economia Digital).
• Moderació d'Alejandra López Gabrielidis (Tecnopolítica IN3/UOC).

Sessió 2 | Polítiques públiques per a democratitzar la ciutat digital: passat, present, futur

De 12:40h a 14:00h

• Intervencions de Francesca Bria (presidenta del Italian innovation Fund.) Arnau Monterde (director d'Innovació Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona) i Michael Donaldson (comissionat d'Innovació Tecnològica, Administració Electrònica i Bon Govern de l'Ajuntament de Barcelona).
• Moderació d'Ana Mendez de Andés (arquitecta i urbanista).

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Activitat organitzada per Tecnopolítica, IN3/UOC

Amb la col·laboració de Canòdrom - Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica