Taula de Memòries
#MemòriesCanòdrom Memòries del Canòdrom
Canvis a "Educació i reivindicació al barri del Congrés"
Adreça
- +Carrer de l'Espiga, 15, Sant Andreu, 08027 Barcelona
Translation missing: ca.activemodel.attributes.proposal.latitude
- +41.42654
Translation missing: ca.activemodel.attributes.proposal.longitude
- +2.18046
Títol
- +{"ca"=>"Educació i reivindicació al barri del Congrés", "es"=>"", "en"=>""}
Cos
-
+["
🎙️ Documentació col·lectiva
En veure aquesta imatge de 1965, els/les participants de la documentació col·lectiva reviuen experiències i records en relació amb els jardins d'infància del barri del Congrés, els primers instituts del districte, el paper de l'església i la repressió franquista.
Jardins d'infància al barri
Una de les participants recorda com la guarderia de la parròquia Sant Pius Xè que es mostra a la fotografia es va convertir anys després en l'escola Pompeu Fabra (cooperativa fundada per pares, mares i mestres que van decidir encarregar-se ells mateixos d'una altra mena d'ensenyament). El material es feia en català, però el reglament estava en castellà (s'adjunta en aquesta mateixa pàgina la còpia del reglament dels jardins d'infància Sant Pius Xè de l'any 1964 cedida per la participant Mercè Garcés). Destaquen elements del reglament \"que avui dia si els complíssim aniríem a la presó\". Per exemple, que \"a fi d'aconseguir més ordre a l'hora de sortida, els nens (d'entre 3 a 5 anys) que puguin marxar sols a les seves cases, ho hauran de fer quart d'hora abans de l'hora de sortida.\"
Una altra participant comenta que les primeres guarderies de Nova York les va fundar la senyora Casals, qui també va fundar la primera guarderia de Can Fabra que estava a Sant Andreu. \"Aquesta guarderia, i altres, van conservar el foc sagrat del 36 i de la senyora Casals. I ara, a Barcelona, tenim unes guarderies fantàstiques hereves dels seus projectes\". Donen valor als pioners en educació i comparteixen que la cultura pedagògica es conserva en llocs amagats que ningú sap, especialment durant dictadures, i després ressorgeixen quan poden, perquè hi ha gent que va picant pedra silenciosament.
Primers instituts del Congrés
Un participant comenta que tenia molts amics dels scouts que van ser la primera generació que van fer tota l'educació completa bàsica a l'escola Pompeu Fabra. Recorda que quan es va arribar el vuitè curs de bàsica, i ja s'havia de passar a l'institut, molts alumnes dels scouts i de l'escola Pius X que venien de famílies més catalanistes i vinculades a temes polítics es van reunir en bloc per a poder inscriure's al costat del nou institut que es va inaugurar: l'institut del Patronat Ribas. Que es va inaugurar l'any que va morir Franco.
L'església en el barri del Congrés
En parlar de l'església, dos participants comparteixen que gairebé tots els locals van passar a ser propietat de l'església. I que l'església en alguns llocs era molt afí a la dictadura franquista i en d'altres era més oberta i catalanista.
Reivindicació de l'educació i repressió franquista
En parlar d'instituts, una participant comparteix la por que va sentir fa 50 anys durant una reunió que van tenir diversos mestres de tots els colors polítics de Sant Andreu per demanar un institut al barri, ja que no n'hi havia cap. \"Teníem les puntes dels dits plens de tinta lila, perquè havíem estat imprimint papers explicatius amb la impremta «Vietnamita» i els grisos estaven just a baix del pis on erem\". Al parlar de les impremtes «Vietnamites», una altra participant recorda les impremtes Freinet. La participant continua narrant la seva història: Una de les raons per les quals intentaven fer un paper que expliqués per què es demanava un institut per a Sant Andreu era perquè aquesta zona tenia més habitants que Saragossa. Al final els grisos els van veure i se'n van anar.
En aquells moments de tensió, la participant només podia pensar en el que menjaria la seva filla, que encara alletava, i que estaven cuidant els seus pares. En arribar a casa va veure que la seva filla estava perfectament, el seu pare havia anat a la farmàcia i li havia comprat llet. Havia menjat com una reina!
Un participant comparteix que el dia que va morir Franco va baixar amb diversos companys de l'institut Ribas fins a la Rambla i amb 14-15 anys van beure molt cava.
👥Autors i autores de la documentació
Alfred, Neus, Pilar, Mercè i Enric.
⚙️ Metodologia
Fotografia documentada col·lectivament per veïns i veïnes participants del grup Fem Memòries del Canòdrom
📸 Cedent
Joan Garcés (autor) / Mercè Garcés (cedent)
", "", ""]
