Taula de Memòries

🎙️ Documentació col·lectiva

En veure aquesta imatge de 1965, els/les participants de la documentació col·lectiva reviuen experiències i records en relació amb els jardins d'infància del barri del Congrés, els primers instituts del districte, el paper de l'església i la repressió franquista.

Jardins d'infància al barri

Una de les participants recorda com la guarderia de la parròquia Sant Pius Xè que es mostra a la fotografia es va convertir anys després en l'escola Pompeu Fabra (cooperativa fundada per pares, mares i mestres que van decidir encarregar-se ells mateixos d'una altra mena d'ensenyament). El material es feia en català, però el reglament estava en castellà (s'adjunta en aquesta mateixa pàgina la còpia del reglament dels jardins d'infància Sant Pius Xè de l'any 1964 cedida per la participant Mercè Garcés). Destaquen elements del reglament \"que avui dia si els complíssim aniríem a la presó\". Per exemple, que \"a fi d'aconseguir més ordre a l'hora de sortida, els nens (d'entre 3 a 5 anys) que puguin marxar sols a les seves cases, ho hauran de fer quart d'hora abans de l'hora de sortida.\"

Una altra participant comenta que les primeres guarderies de Nova York les va fundar la senyora Casals, qui també va fundar la primera guarderia de Can Fabra que estava a Sant Andreu. \"Aquesta guarderia, i altres, van conservar el foc sagrat del 36 i de la senyora Casals. I ara, a Barcelona, tenim unes guarderies fantàstiques hereves dels seus projectes\". Donen valor als pioners en educació i comparteixen que la cultura pedagògica es conserva en llocs amagats que ningú sap, especialment durant dictadures, i després ressorgeixen quan poden, perquè hi ha gent que va picant pedra silenciosament.

Primers instituts del Congrés

Un participant comenta que tenia molts amics dels scouts que van ser la primera generació que van fer tota l'educació completa bàsica a l'escola Pompeu Fabra. Recorda que quan es va arribar el vuitè curs de bàsica, i ja s'havia de passar a l'institut, molts alumnes dels scouts i de l'escola Pius X que venien de famílies més catalanistes i vinculades a temes polítics es van reunir en bloc per a poder inscriure's al costat del nou institut que es va inaugurar: l'institut del Patronat Ribas. Que es va inaugurar l'any que va morir Franco.

L'església en el barri del Congrés

En parlar de l'església, dos participants comparteixen que gairebé tots els locals van passar a ser propietat de l'església. I que l'església en alguns llocs era molt afí a la dictadura franquista i en d'altres era més oberta i catalanista.

Reivindicació de l'educació i repressió franquista

En parlar d'instituts, una participant comparteix la por que va sentir fa 50 anys durant una reunió que van tenir diversos mestres de tots els colors polítics de Sant Andreu per demanar un institut al barri, ja que no n'hi havia cap. \"Teníem les puntes dels dits plens de tinta lila, perquè havíem estat imprimint papers explicatius amb la impremta «Vietnamita» i els grisos estaven just a baix del pis on erem\". Al parlar de les impremtes «Vietnamites», una altra participant recorda les impremtes Freinet. La participant continua narrant la seva història: Una de les raons per les quals intentaven fer un paper que expliqués per què es demanava un institut per a Sant Andreu era perquè aquesta zona tenia més habitants que Saragossa. Al final els grisos els van veure i se'n van anar.

En aquells moments de tensió, la participant només podia pensar en el que menjaria la seva filla, que encara alletava, i que estaven cuidant els seus pares. En arribar a casa va veure que la seva filla estava perfectament, el seu pare havia anat a la farmàcia i li havia comprat llet. Havia menjat com una reina!

Un participant comparteix que el dia que va morir Franco va baixar amb diversos companys de l'institut Ribas fins a la Rambla i amb 14-15 anys van beure molt cava.

👥Autors i autores de la documentació

Alfred, Neus, Pilar, Mercè i Enric.

⚙️ Metodologia

Fotografia documentada col·lectivament per veïns i veïnes participants del grup Fem Memòries del Canòdrom

📸 Cedent

Joan Garcés (autor) / Mercè Garcés (cedent)

🎙️ Documentación colectiva

Al ver esta imagen de 1965, los/las participantes de la documentación colectiva reviven sus experiencias y recuerdos en relación con los jardines de infancia del barrio, los primeros institutos del Congreso, el papel de la iglesia en el barrio y la represión franquista.

Jardines de infancia en el barrio

Una de las participantes recuerda como la guardería de la parroquia San Pío X que se muestra en la fotografía se convirtió años después en la escuela Pompeu Fabra (fundada como una cooperativa por padres, madres y maestros que decidieron encargarse ellos mismos de otro tipo de enseñanza). El material se hacía en catalán, pero el reglamento estaba en castellano (se adjunta en esta misma página la copia del reglamento de los jardines de infancia San Pío X del año 1964 cedida por la participante Mercè Garcés). Destacan elementos del reglamento “que hoy en día si los cumpliéramos iríamos a la cárcel”. Por ejemplo que “a fin de conseguir un mayor orden en la hora de salida, los niños (de entre 3 a 5 años) que puedan marchar solos a sus casas, lo harán un cuarto de hora antes de la hora de salida.”

Otra participante comenta que las primeras guarderías de Nueva York las fundó la señora Casals, quien también fundó la primera guardería de Can Fabra que estaba en San Andrés. “Esa guardería y otras, conservaron el fuego sagrado del 36 y de la señora Casals. Y ahora, en Barcelona, tenemos unas guarderías fantásticas herederas de sus proyectos”. Dan valor a los pioneros en educación y comparten que la cultura pedagógica se conserva en sitios escondidos que nadie sabe, especialmente durante dictaduras, y luego resurgen cuando pueden, porque hay gente que va picando piedra silenciosamente.

Primer instituto del Congreso

Un participante comenta que tenía muchos amigos de los scouts que fueron la primera generación que hicieron toda la educación completa básica a la escuela Pompeu Fabra. Cuando se llegó a la octava de básica, que se tenía que pasar al instituto, recuerda que muchos alumnos de los scouts y de la escuela Pío que venían de familias más catalanistas y vinculadas a temas políticos se reunieron en bloque para poder inscribirse junto al nuevo instituto que se inauguró: el instituto del Patronato Ribas que se inauguró el mismo año que murió Franco.

La iglesia en el barrio del Congreso

Al hablar de la iglesia, dos participantes comparten que casi todos los locales pasaron a ser propiedad de la iglesia. Y que la iglesia en algunos sitios estaba muy ligada a la dictadura franquista y en otros pocos era más abierta y catalanista.

Reivindicación de la educación y represión franquista

Al hablar de institutos, una participante comparte el miedo que sintió hace 50 años durante una reunión que tuvieron varios maestros de San Andrés de todos los colores políticos para pedir un instituto en el barrio, ya que no había ninguno en todo el barrio. “Teníamos las puntas de los dedos llenos de tinta lila, ya que habíamos estado imprimiendo papeles explicativos con la imprenta «Vietnamita» y los grises estaban justo abajo del piso donde estábamos”. Una participante comenta que las «Vietnamitas» eran como las imprentas Freinet. La participante sigue narrando su historia: Una de las razones por las cuales intentaban hacer un papel que explicara por qué se pedía un instituto para San Andrés era porque esta zona tenía más habitantes que Zaragoza. Al final los grises les vieron y se fueron.

En aquellos momentos, la participante solo podía pensar en lo que iba a comer su hija, que aún amamantaba, y que estaban cuidando sus padres. Al llegar vio que su hija estaba perfectamente, su padre había ido a la farmacia y le había comprado leche. ¡Había comido como una reina!

Un participante comparte que el día que murió Franco bajó con varios compañeros del instituto Ribas hasta la Rambla y con 14-15 años bevieron mucho cava.

👥Autores y autoras de la documentación

Alfred, Neus, Pilar, Mercè y Enric.

⚙️ Metodología

Fotografía documentada colectivamente por vecinos y vecinas participantes del grupo Fem Memòries del Canòdrom

📸 Cedente

Joan Garcés (autor) / Mercè Garcés (cedente)