Taula de Memòries

🎙️ Documentació col·lectiva

Els/les participants de la documentació col·lectiva van visitar el 31 de maig del 2024 la parròquia de Sant Pius X i van accedir al seu arxiu fotogràfic.

Evolució dels espais públics del barri del Congrés

Al veure la imatge aèria del barri que tenen a la parròquia, els/les participants van recordar que, després de la construcció dels habitatges del Congrés (la primera entrega de pisos es va fer el 1954 i les últimes van ser als anys 1967-1968), els espais públics s'utilitzaven principalment per practicar esports: «...Els actuals Jardins Massana eren un camp de futbol, altres places es feien servir de camps de bàsquet,...». El sòl estava ple de sorra i «els xavals queien i es pelaven els genolls…».

Una altra reflexió que van portar a la Taula de Memòries és el vincle entre la construcció dels habitatges del Congrés i la situació política que s'estava vivint a Espanya «El barri es va construir en plena dictadura. La idea no era crear espais comunitaris perquè veïns diversos s'ajuntessin (tal com ara pot passar en festes d'aniversaris que se celebren als jardins públics), sinó que els espais públics els ocupaven sobretot homes que feien activitats esportives. El barri estava dissenyat per ser higiènic, no per ser comunitari... Malgrat el seu disseny inicial, l'estructura del barri era molt flexible i ha permès que actualment pugui ser més comunitari i que els veïns puguin freqüentar més els espais verds que abans eren només sorra i pols.
Analitzant el mapa del barri, els/les participants també van destacar l'amplada dels carrers i les voreres, la qual cosa facilita que els i les veïnes puguin caminar pel barri. Una participant va comentar que «No és que el Congrés hi visqui molta gent gran, sinó que en aquest barri els vells poden moure's pel carrer més fàcilment, no com en altres barris.».

Espais emblemàtics i interconnectivitat

També van recordar que en aquest barri, encara es conserva el laboratori de l'important investigador català Dr. Ferran i Clua. «El seu laboratori es trobava a la cantonada entre els carrers Acàcies i Garcilaso, allà va dissenyar-hi les vacunes per a la tuberculosi i el còlera.”
Un altre aspecte que van destacar és la construcció de l'estació del metro, cap a finals dels anys 50, que va facilitar la interconnectivitat amb altres espais de Barcelona. Va ser el mateix clergat qui el va inaugurar. La parada primer es va anomenar «Viviendas del Congreso» i després «Congrés».

👥Autors i autores de la documentació

Grup Fem Memòries del Canòdrom.

⚙️ Metodologia

Fotografia documentada col·lectivament per veïns i veïnes participants del grup Fem Memòries del Canòdrom.

📸 Cedent

Parròquia Sant Pius X

🎙️ Documentación colectiva

Los/las participantes de la documentación colectiva visitaron el 31 de mayo del 2024 la parroquia de San Pío X y accedieron a su archivo fotográfico.

Evolución de los espacios públicos del barrio del Congrés i els Indians

Al ver la imagen aérea del barrio que tienen en la parroquia, los/las participantes recordaron que, tras la construcción de las viviendas del Congreso (la primera entrega de viviendas se hizo en 1954 y la última manzana de casas, en los años 1967-1968), los espacios públicos se utilizaban para practicar diversos deportes: «...Los actuales Jardines Masana eran un campo de futbol, otras plazas eran campos de básquet,...». El suelo estaba lleno de tierra y «los chavales caían y se rompían las rodillas…».

Otra reflexión que trajeron a la Mesa de Memorias es el vínculo entre la construcción de las viviendas y la situación política que se estaba viviendo en España: «construyéndose el barrio en medio de la dictadura, la idea no era crear espacios comunitarios para que vecinos diversos se juntaran (por ejemplo como ahora que se hacen muchas fiestas de aniversario en jardines públicos), sino que los espacios públicos estaban sobre todo ocupados por hombres haciendo actividades deportivas donde no entraban mujeres. El barrio estaba diseñado para ser higiénico, no para ser comunitario...\". También compartieron que pese a su diseño inicial, la estructura del barrio era muy flexible y se volvió más comunitaria cuando los vecinos empezaron a frecuentar más los espacios verdes que antes eran solo arena y polvo.

Analizando el mapa del barrio, los/las participantes también destacaron lo ancho de las calles y las aceras, lo cual fue y es un gran beneficio para los/las residentes, y destacaron que «No es que el Congrés esté lleno de viejos, sino que en este barrio los viejos pueden salir más a la calle, no como en otros barrios».

Puntos emblemáticos e interconectividad

También recordaron que en este barrio, todavía se conserva el laboratorio del investigador catalán Dr. Ferrán y Clúa. «Su laboratorio se encontraba en la esquina, entre las calles Acacias y Garcilaso. Allí diseñó las vacunas para la tuberculosis y el cólera.”
Otro aspecto que destacaron es la construcción de la estación del metro, que se terminó a finales de los 50 y facilitó la interconectividad con otros espacios de Barcelona. Fue el propio clero quien lo inauguró. Primero llamaron a la parada «Viviendas del Congreso» y luego «Congrés».

👥Autores y autoras de la documentación

Grupo Fem Memòries del Canòdrom.

⚙️ Metodología

Fotografía documentada colectivament por vecinos y vecinas participantes del grupo Fem Memòries del Canòdrom.

📸 Cedente

Parroquia San Pío X

🎙️ Collective documentation

The participants of the collective documentation visited on May 31, 2024 the parish of Sant Pius X and had access to its photographic archive.

Evolution of the public spaces of the Congrés i els Indians neighborhood

Seeing the aerial image of the neighborhood that they have in the parish, the participants recalled that, after the construction of the houses of the Congress (The first delivery of houses was made in 1954 and the last block of houses, in the years 1967-1968), the public spaces were used to practice various sports: “...The current Masana Gardens were a soccer field, other squares were basketball courts,...”. The ground was full of sand and “the kids used to fall and break their knees...”.

Another reflection that raised up is the link between the construction of the houses and the political situation that was being experienced in Spain: “when the neighborhood was built in the middle of the dictatorship, the idea was not to create community spaces for diverse neighbors to get together (for example, like now when many birthday parties are held in public gardens), but rather the public spaces were mainly occupied by men doing sports activities. The neighborhood was designed to be hygienic, not to be communal...”. They also shared that despite its initial design, the neighborhood structure was very flexible and became more communitarian when neighbors started to frequent more green spaces that were previously just sand and dust.

Analyzing the map of the neighborhood, the participants also highlighted the width of the streets and sidewalks, which was and is a great benefit for the residents, and noted that “It is not that the Congrés is full of old people, but that in this neighborhood the old people can go out more, not like in other neighborhoods”.

Emblematic buildings and interconnectivity

They also recalled that in this neighborhood, the laboratory of the Catalan researcher Dr. Ferrán y Clúa is still preserved. “His laboratory was located on the corner, between Acacias and Garcilaso streets. There he designed vaccines for tuberculosis and cholera.”

Another aspect they highlighted was the construction of the metro station, which was completed in the late 1950s and facilitated interconnectivity with other areas of Barcelona. It was the clergy themselves who inaugurated it. They first called the metro station “Viviendas del Congreso” and then “Congrés”.

👥Authors of the documentation

Members of the group Fem Memòries del Canòdrom.

️⚙️Methodology

Photograph documented collectively by participating neighbors in the groupFem Memòries del Canòdrom (Link externo) (External link).

📸 Assignor

Sant Pius X parish.