Taula de Memòries
#MemòriesCanòdrom Memòries del Canòdrom
Canvis a "Les dones del barri del Congrés"
Títol
- -{"ca"=>"Les dones del barri del Congrés", "en"=>"", "es"=>""}
- +{"ca"=>"Les dones del barri del Congrés", "es"=>"Las mujeres del barrio del Congreso", "en"=>""}
Cos
-
-["
🎙️ Documentació col·lectiva
Aquesta fotografia de 1965 mostra la casa on vivia una de les participants del grup Fem Memòries durant una celebració familiar. Apareixen la seva mare, la seva àvia materna, la seva tieta i una veïna. Desxifrant els detalls de la imatge, els encarregats de la documentació col·lectiva reflexionen sobre com era la vida dins i fora de les llars del barri del Congrés en aquella època. Centren la narrativa al voltant de com eren les cases i en el paper de les dones en les cures i en l'economia.
Les llars del barri del Congrés
La imatge coincideix amb la de moltes altres cases del barri del Congrés: les cortines, la roba del sofà... Una participant comparteix que de petita es passava el dia de casa a casa d'amigues seves i totes les cases s'assemblaven molt. La cedent de la imatge comenta que la seva mare mostrava el menjador molt orgullosa, i és que, venia d'una casa on no hi havia aigua corrent, i, arribar a un pis del Congrés, per a ella, va ser com mudar-se a un palau. Un element curiós de la fotografia és el magnetòfon que els havien deixat per a la celebració. Amb el magnetòfon es podien gravar i després escoltar-se les veus. Destaca també la petita olla que penja de la làmapara, es posava durant les festes de Nadal i contenia un petit pessebre il·luminat.
Les dones, l'economia i les cures
Al parlar de la làmpara que es veu a la imatge, la cedent comenta que la seva mare es feia un tip de cosir aquest tipus de làmpares per després vendre-les. Arran d'aquest detall, es comença a conversar sobre el rol de les dones en l'economia domèstica guanyant diners a través de la infraestructura d'economia submergida que hi havia en aquest país. Una participant comenta que en l'economia submergida les dones posaven la casa, calefacció, la llum... i l'amo no havia de posar res! Segons en quines tasques les criatures també ajudaven. Així doncs, les dones cuidaven als més vells i als més menuts i també cuidaven la casa i aportaven diners.
Fixant-se en les vestimentes de les dones de la fotografia, la conversa flueix al voltant dels davantals que porten. Les dones d'aquella època, encara que tinguessin pocs diners, segur que tenien un calaix amb diversos davantals. El davantal els cuidava la roba, que havia de durar molt. \"I per què el portaven sempre posat?, perquè es passaven el dia servint als altres!\". Però els davantals tenien també altres funcions: podia convertir-se en una bossa de transport del menjar per a la família.
Una participant comenta que ella va néixer en un poble dels Pirineus i allí hi havia dones que només es treien el davantal per a anar a missa. Recorda que alguns davantals eren preciosos.
Cria i venda d'animals per menjar durant la guerra i la postguerra
Una participant comenta que la seva mare venia galls a la Rambla: \"els hi treien de les mans!\". Al barri del Congrés era més difícil criar animals (com ara conills, galls o coloms) donada l'absència de terrat als pisos, però en altres barris de Barcelona sí que se'n criaven per menjar-los i vendre'ls. En parlar de coloms una participant fa referència al nom del barri de Sant Andréu del Palomar perquè totes aquestes terres eren riquíssimes i a cada masia hi havia un colomer.
👥Autors i autores de la documentació
Alfred, Carmen, Neus, Pilar i Enric.
⚙️ Metodologia
Fotografia documentada col·lectivament per veïns i veïnes participants del grup Fem Memòries del Canòdrom
📸 Cedent
Joan Garcés (autor) / Mercè Garcés (cedent)
", "", ""] -
+["
🎙️ Documentació col·lectiva
Aquesta fotografia de 1965 mostra la casa on vivia una de les participants del grup Fem Memòries durant una celebració familiar. Apareixen la seva mare, la seva àvia materna, la seva tieta i una veïna. Desxifrant els detalls de la imatge, els encarregats de la documentació col·lectiva reflexionen sobre com era la vida dins i fora de les llars del barri del Congrés en aquella època. Centren la narrativa al voltant de com eren les cases i en el paper de les dones en les cures i en l'economia.
Les llars del barri del Congrés
La imatge coincideix amb la de moltes altres cases del barri del Congrés: les cortines, la roba del sofà... Una participant comparteix que de petita es passava el dia de casa a casa d'amigues seves i totes les cases s'assemblaven molt. La cedent de la imatge comenta que la seva mare mostrava el menjador molt orgullosa, i és que, venia d'una casa on no hi havia aigua corrent, i, arribar a un pis del Congrés, per a ella, va ser com mudar-se a un palau. Un element curiós de la fotografia és el magnetòfon que els havien deixat per a la celebració. Amb el magnetòfon es podien gravar i després escoltar-se les veus. Destaca també la petita olla que penja de la làmapara, es posava durant les festes de Nadal i contenia un petit pessebre il·luminat.
Les dones, l'economia i les cures
Al parlar de la làmpara que es veu a la imatge, la cedent comenta que la seva mare es feia un tip de cosir aquest tipus de làmpares per després vendre-les. Arran d'aquest detall, es comença a conversar sobre el rol de les dones en l'economia domèstica guanyant diners a través de la infraestructura d'economia submergida que hi havia en aquest país. Una participant comenta que en l'economia submergida les dones posaven la casa, calefacció, la llum... i l'amo no havia de posar res! Segons en quines tasques les criatures també ajudaven. Així doncs, les dones cuidaven als més vells i als més menuts i també cuidaven la casa i aportaven diners.
Fixant-se en les vestimentes de les dones de la fotografia, la conversa flueix al voltant dels davantals que porten. Les dones d'aquella època, encara que tinguessin pocs diners, segur que tenien un calaix amb diversos davantals. El davantal els cuidava la roba, que havia de durar molt. \"I per què el portaven sempre posat?, perquè es passaven el dia servint als altres!\". Però els davantals tenien també altres funcions: podia convertir-se en una bossa de transport del menjar per a la família.
Una participant comenta que ella va néixer en un poble dels Pirineus i allí hi havia dones que només es treien el davantal per a anar a missa. Recorda que alguns davantals eren preciosos.
Cria i venda d'animals per menjar durant la guerra i la postguerra
Una participant comenta que la seva mare venia galls a la Rambla: \"els hi treien de les mans!\". Al barri del Congrés era més difícil criar animals (com ara conills, galls o coloms) donada l'absència de terrat als pisos, però en altres barris de Barcelona sí que se'n criaven per menjar-los i vendre'ls. En parlar de coloms una participant fa referència al nom del barri de Sant Andréu del Palomar perquè totes aquestes terres eren riquíssimes i a cada masia hi havia un colomer.
👥Autors i autores de la documentació
Alfred, Carmen, Neus, Pilar i Enric.
⚙️ Metodologia
Fotografia documentada col·lectivament per veïns i veïnes participants del grup Fem Memòries del Canòdrom
📸 Cedent
Joan Garcés (autor) / Mercè Garcés (cedent)
", "🎙️ Documentación colectiva
Esta fotografía de 1965 muestra la casa donde vivía una de las participantes durante una celebración familiar. Aparecen su madre, su abuela materna, su tía y una vecina. Descifrando los detalles de la imagen, los encargados de la documentación colectiva describen con gran detalle, cómo fue la vida dentro y fuera de los hogares del barrio del Congreso. Centrando la narrativa en torno el papel de las mujeres en los cuidados y en la economía.
Los hogares en el barrio del Congreso
La imagen coincide con la de muchas otras casas del barrio del Congreso: las cortinas, la ropa del sofá… Una participante comparte que de niña se pasaba el día de casa en casa de sus amigas y todas las casas se parecían mucho. La cedente de la imagen comenta que su madre mostraba su comedor muy orgullosa y es que venía de una casa donde no había agua corriente y llegar a un piso del Congreso, para ella, fue como mudarse a un palacio.
Un elemento curioso de la fotografía es el magnetofón que les habían dejado para la celebración. Con el magnetofón se podían grabar y luego escucharse las voces. Destaca también la pequeña olla debajo de la lámpara, se ponía durante las fiestas de Navidad y contenía un pequeño belén con luz.
Las mujeres, la economía y los cuidados
Los/las participantes se fijan en la lámpara que se observa en la fotografía y la cedente comenta que su madre se hartaba de coser este tipo de lámparas. A raíz de este detalle, surge el rol de la mujer en la economía doméstica trayendo dinero a casa a través de la infraestructura de economía sumergida que había en este país. Una participante comenta que en la economía sumergida las mujeres ponían la casa, calefacción, la luz… ¡y el dueño no tenía que poner nada! Según en qué tareas los críos también ayudaban. Así pues, las mujeres cuidaban a los más ancianos y a los niños, cuidaban la casa y llevaban dinero a casa.
Fijándose en las vestimentas de las mujeres de la fotografía, la fluye alrededor de los delantales que llevan: su razón del uso, importancia y función. Las mujeres de aquella época, aunque tuvieran poco dinero, seguro que tenían un cajón con varios delantales. El delantal les cuidaba la ropa, que tenía que durar mucho. “¿Y por qué lo llevaban siempre puesto?, porque se pasaban el día sirviendo a los demás”. Pero los delantales tenían también otras funciones: podía convertirse en una bolsa de transporte de la comida para la familia.
Una participante nacida en un pueblo de los Pirineos comenta que allí había mujeres que solo se quitaban el delantal para ir a misa. Recuerda que algunos delantales eran preciosos.
Cría y venta de animales para comer durante la guerra y la postguerra
Una participante comenta que su madre vendía gallos en la Rambla: “¡se los quitaban de las manos!”. En el barrio del Congreso era más difícil criar animales (como conejos, pollos o palomas) dadas las formas de los pisos, pero en otros barrios de Barcelona sí que se criaban para comerlos y venderlos. Al hablar de palomas una participante hace referencia al nombre del barrio de San Andrés del Palomar porque todas estas tierras eran riquísimas y en cada masía había un palomar.
👥Autores i autoras de la documentación
Alfred, Neus, Pilar, Mercè i Enric.
⚙️ Metodología
Fotografía documentada colectivamente por vecinos y vecinas participants del grupo Fem Memòries del Canòdrom
📸 Cedente
Joan Garcés (autor) / Mercè Garcés (cedente)
", ""]