El Vector (vector de conceptualització sociotècnica)

Des de la revolució industrial, les innovacions tecnològiques han anat de la mà d'una transformació accelerada de les nostres vides i dels conceptes amb els quals pensem què i qui som. En les últimes dècades, els avanços en àmbits com la biotecnologia o les TIC han anat lligats al sorgiment de narratives rivals entorn de les relacions entre humanitat i tecnologia. El “transhumanisme”, una visió abanderada per figures de Silicon Valley com Ray Kurzweil, director d'enginyeria en Google, o Elon Musk, ha defensat que hem d'usar la tecnologia per a modificar la nostra constitució biològica i cognitiva fins a arribar a ser més que humans. Més recentment, el “humanisme tecnològic” ha subratllat una urgència inversa, no la necessitat de tecnologizar l'humà sinó la d'humanitzar la tecnologia, introduint l'ètica i els valors de l'humanisme en el seu si, per a evitar que ens destrueixi. Aquesta segona posició agrupa figures públiques que van des d'alguns renegats de Silicon Valley(1) a intel·lectuals locals com José María Lasalle, ex ministre del Partit Popular i autor d'un títol recent sobre el tema. 

No obstant això, totes dues posicions resulten en visions limitades i limitants d'allò l'humà i de la seva relació amb la tecnologia, visions sobre les quals es tracta de construir agendes politicoeconòmiques a mitjà i llarg termini. Mentre que el transhumanisme sembla triomfar entre actors lligats a grans empreses tecnològiques i fons d'inversió (particularment, americans), l'humanisme tecnològic comença a traduir-se en estratègies de col·laboració entre actors públics, com el govern central i l'Ajuntament de Barcelona, i actors privats, com els congregats cada any entorn del Mobile World Congress. 

Al mateix temps, han proliferat el que s'ha denominat com a “posthumanismes”, una constel·lació diversa que inclou posicions crítiques de la visió humanista de l'humà i la seva relació amb les tecnologies, altres éssers vius i la realitat mateixa. 

En aquesta segona sessió del Vector de Conceptualització Sociotécnica abordarem, de manera exploratòria, aquestes diferents posicions. Ho farem en tres passos: en primer lloc, recorrerem fites clau de la tradició humanista, de Terencio a Sartre; a continuació revisarem els posicionaments del transhumanismo i l'humanisme tecnològic, que sorgeixen i divergeixen d'aquesta tradició; en tercer lloc, repassarem i assajarem diferents reflexions sobre els posthumanismes. 

Aquesta sessió tindrà dues aproximacions fonamentals. En primer lloc, es farà un recorregut centrat en la història de les idees recolzat en la filosofia i els estudis de ciència, tecnologia i societat. En segon lloc, s'esbossarà una crítica des de l'economia política. L'objectiu serà explorar tant alguns dels matisos conceptuals d'aquestes narratives com les seves dimensions econòmiques i socials.

1: Vegeu el documental The Social Dilemma, sobre els efectes negatius de les xarxes socials i la necessitat d'humanitzar la tecnologia

Coordinador de la sessió: Antonio calleja-López

Estructura de la sessió:

Exposició: 45’

Debat: 45’

La sessió es realitzarà en castellà.