El Vector (vector de conceptualització sociotècnica)

Des de la revolució industrial, les innovacions tecnològiques han anat de la mà d'una transformació accelerada de les nostres vides i dels conceptes amb els quals pensem què i qui som. En les últimes dècades, els avanços en àmbits com la biotecnologia o les TIC han anat lligats al sorgiment de narratives rivals entorn de les relacions entre humanitat i tecnologia. El “transhumanisme”, una visió abanderada per figures de Silicon Valley com Ray Kurzweil, director d'enginyeria en Google, o Elon Musk, ha defensat que hem d'utilitzar la tecnologia per a modificar la nostra constitució biològica, cognitiva i social fins a arribar a ser més que humans. Més recentment, "l'humanisme tecnològic” ha subratllat una urgència inversa, no la necessitat de tecnologizar l'humà sinó la d'humanitzar la tecnologia, introduint l'ètica i els valors de l'humanisme en el seu si, per a evitar que ens destrueixi. Aquesta segona posició agrupa figures públiques que van des d'alguns renegats de Silicon Valley a intel·lectuals locals com José María Lasalle, Secretari d'Estat de Telecomunicacions amb Mariano Rajoy i autor d'un llibre sobre el tema.

Sobre aquestes visions es tracta de construir agendes politicoeconòmiques a mitjà i llarg termini. Mentre que el transhumanisme sembla triomfar entre actors lligats a grans empreses tecnològiques i fons d'inversió (particularment, americans), l'humanisme tecnològic comença a traduir-se en estratègies de col·laboració entre actors públics, com el govern central i l'Ajuntament de Barcelona, i actors privats, com els congregats cada any entorn del Mobile World Congress.

Tant el transhumanisme com l'humanisme tecnològic enfonsen les seves arrels en una de les grans narratives de la modernitat: l'humanisme, que habitualment va situar a l'ésser humà (especialment, a l'home blanc, culte i propietari) com a mesura, quan no fonament i finalitat última, de la realitat. Enfront d'aquesta tradició i les seves dues tecnologizados i oposats successors, en les últimes dècades han proliferat els “posthumanismes”, una constel·lació diversa que inclou posicions crítiques de la visió humanista (habitualment marcada per l'antropocentrisme i l'essencialisme) entorn de l'humà i la seva relació amb les tecnologies, altres éssers vius i la realitat mateixa.

En aquesta segona sessió del Vector de Conceptualització Sociotécnica abordarem, de manera exploratòria, aquestes diferents posicions. Ho farem en tres passos: en primer lloc, recorrerem fites clau de la tradició humanista, de Protàgores i Terencio a Sartre i Grassi; a continuació revisarem els posicionaments del transhumanisme i l'humanisme tecnològic, que sorgeixen i divergeixen d'aquesta tradició; en tercer lloc, repassarem i assajarem diferents reflexions entorn dels posthumanismes.

Aquesta sessió tindrà dues aproximacions fonamentals. En primer lloc, es farà un recorregut centrat en la història de les idees i la cultura (recolzat en obres que aniran de la filosofia i la literatura a l'art i estudis de ciència, tecnologia i societat). En segon lloc, s'esbossarà una crítica des de l'economia política. L'objectiu serà explorar tant alguns dels matisos conceptuals d'aquestes narratives com algunes de les seves dimensions econòmiques, ecològiques, polítiques i socials.

Coordinador de la sessió: Antonio calleja-López

Estructura de la sessió:

Exposició: 45’

Debat: 45’

La sessió es realitzarà en castellà.

Podeu veure l'Streaming aquí.