El Vector (vector de conceptualització sociotècnica)
Espai de pensament crític entorn de les cultures, societats i polítiques digitals.
Canvis a "Humanitat i tecnologia: entorn del post/trans/humanisme "
Descripció (Català)
-
-
Des de la revolució industrial, les innovacions tecnològiques han anat de la mà d'una transformació accelerada de les nostres vides i dels conceptes amb els que pensem què i qui som. En les últimes dècades, els avenços en àmbits com la biotecnologia o les TIC han anat lligats al sorgiment de narratives rivals entorn de les relacions entre humanitat i tecnologia. El “transhumanisme”, una visió abanderada per figures de Silicon Valley com Ray Kurzweil, director d'enginyeria a Google, o Elon Musk, defensen que hem d'utilitzar la tecnologia per a modificar la nostra constitució biològica i cognitiva fins a arribar a ser més que humans. Més recentment, el "humanisme tecnològic” ha subratllat una urgència inversa, no la necessitat de tecnologizar l'humà sinó la d'humanitzar la tecnologia, introduint l'ètica i els valors de l'humanisme en el seu si, per a evitar que ens destrueixi. Aquesta segona posició agrupa figures públiques que van des d'alguns renegats de Silicon Valley(1) a intel·lectuals locals com José María Lasalle, ex ministre del Partit Popular i autor d'un títol recent sobre el tema.
No obstant això, totes dues posicions resulten en visions limitades i limitants de l'humà i de la seva relació amb la tecnologia (així com amb altres esferes de l'activitat humana), visions sobre les quals es tracta de construir agendes politicoeconòmiques a mitjà i llarg termini. Mentre que el transhumanisme sembla triomfar entre actors lligats a grans empreses tecnològiques i fons d'inversió (particularment, americans), l'humanisme tecnològic comença a traduir-se en estratègies de col·laboració entre actors públics, com el govern central i l'Ajuntament de Barcelona, i actors privats, com els congregats cada any entorn del Mobile World Congress.
Al mateix temps, han proliferat el que s'han denominat com a “posthumanismes”, una constel·lació diversa que inclou posicions crítiques de la visió humanista de l'humà i la seva relació amb les tecnologies, altres éssers vius i la realitat mateixa.
En aquesta segona sessió del Vector de Conceptualització *Sociotécnica abordarem, de manera exploratòria, diverses narratives entorn de les relacions entre humanitat i tecnologia. Ho farem en tres passos: en primer lloc, recorrerem fites clau de la tradició humanista, de *Terencio a Sartre; a continuació revisarem els posicionaments del *transhumanismo i l'humanisme tecnològic, que sorgeixen i divergeixen d'aquesta tradició; en tercer lloc, repassarem i assajarem diferents reflexions sobre els posthumanismes.
Aquesta sessió tindrà dues aproximacions fonamentals. En primer lloc, es farà un recorregut centrat en la història de les idees recolzat en la filosofia i els estudis de ciència, tecnologia i societat. En segon lloc, es farà un esboç en clau crítica des de l'economia política. L'objectiu serà explorar tant alguns dels matisos conceptuals d'aquestes narratives com les seves dimensions econòmiques i socials.
1: Veure el documental The Social Dilemma, sobre els efectes negatius de les xarxes socials i la necessitat d'humanitzar la tecnologia.
Coordinador de la sessió: Antonio Calleja-López
*Estructura de la sessió
Exposició: 45’
Debat: 45’
La sessió es realitzarà en castellà.
-
+
Des de la revolució industrial, les innovacions tecnològiques han anat de la mà d'una transformació accelerada de les nostres vides i dels conceptes amb els que pensem què i qui som. En les últimes dècades, els avenços en àmbits com la biotecnologia o les TIC han anat lligats al sorgiment de narratives rivals entorn de les relacions entre humanitat i tecnologia. El “transhumanisme”, una visió abanderada per figures de *Silicon *Valley com Ray *Kurzweil, director d'enginyeria en Google, o *Elon *Musk, defensen que hem d'utilitzar la tecnologia per a modificar la nostra constitució biològica i cognitiva fins a arribar a ser més que humans. Més recentment, el “humanisme tecnològic” ha subratllat una urgència inversa, no la necessitat de *tecnologizar l'humà sinó la d'humanitzar la tecnologia, introduint l'ètica i els valors de l'humanisme en el seu si, per a evitar que ens destrueixi. Aquesta segona posició agrupa figures públiques que van des d'alguns renegats de *Silicon *Valley a intel·lectuals locals com José María *Lasalle, ex ministre del Partit Popular i autor d'un títol recent sobre el tema.
No obstant això, totes dues posicions resulten en visions limitades i limitants de l'humà i de la seva relació amb la tecnologia (així com amb altres esferes de l'activitat humana), visions sobre les quals es tracta de construir agendes politicoeconòmiques a mitjà i llarg termini. Mentre que el *transhumanisme sembla triomfar entre actors lligats a grans empreses tecnològiques i fons d'inversió (particularment, americans), l'humanisme tecnològic comença a traduir-se en estratègies de col·laboració entre actors públics, com el govern central i l'Ajuntament de Barcelona, i actors privats, com els congregats cada any entorn del *Mobile *World *Congress.
Al mateix temps, han proliferat el que s'han denominat com a “posthumanismes”, una constel·lació diversa que inclou posicions crítiques de la visió humanista de l'humà i la seva relació amb les tecnologies, altres éssers vius i la realitat mateixa.
En aquesta segona sessió del Vector de Conceptualització *Sociotécnica abordarem, de manera exploratòria, diverses narratives entorn de les relacions entre humanitat i tecnologia. Ho farem en tres passos: en primer lloc, recorrerem fites clau de la tradició humanista, de *Terencio a Sartre; a continuació revisarem els posicionaments del *transhumanismo i l'humanisme tecnològic, que sorgeixen i divergeixen d'aquesta tradició; en tercer lloc, repassarem i assajarem diferents reflexions sobre els posthumanismes.
Aquesta sessió tindrà dues aproximacions fonamentals. En primer lloc, es farà un recorregut centrat en la història de les idees recolzat en la filosofia i els estudis de ciència, tecnologia i societat. En segon lloc, es farà un esboç en clau crítica des de l'economia política. L'objectiu serà explorar tant alguns dels matisos conceptuals d'aquestes narratives com les seves dimensions econòmiques i socials.
Coordinador de la sessió: Antonio Calleja-López
*Estructura de la sessió
Exposició: 45’
Debat: 45’
La sessió es realitzarà en castellà.
Descripció (Castellano)
-
-
Desde la revolución industrial, las innovaciones tecnológicas han ido de la mano de una transformación acelerada de nuestras vidas y de los conceptos con los que pensamos qué y quiénes somos. En las últimas décadas, los avances en ámbitos como la biotecnología o las TIC han ido ligados al surgimiento de narrativas rivales en torno a las relaciones entre humanidad y tecnología. El “transhumanismo”, una visión abanderada por figuras de Silicon Valley como Ray Kurzweil, director de ingeniería en Google, o Elon Musk, ha defendido que debemos usar la tecnología para modificar nuestra constitución biológica y cognitiva hasta llegar a ser más que humanos. Más recientemente, el “humanismo tecnológico” ha subrayado una urgencia inversa, no la necesidad de tecnologizar lo humano sino la de humanizar la tecnología, introduciendo la ética y los valores del humanismo en su seno, para evitar que nos destruya. Esta segunda posición agrupa a figuras públicas que van desde algunos renegados de Silicon Valley(1) a intelectuales locales como José María Lasalle, ex ministro del Partido Popular y autor de un título reciente sobre el tema.
Sin embargo, ambas posiciones resultan en visiones limitadas y limitantes de lo humano y de su relación con la tecnología (así como con otras esferas de la actividad humana), visiones sobre las que se trata de construir agendas político-económicas de medio y largo plazo. Mientras que el transhumanismo parece triunfar entre actores ligados a grandes empresas tecnológicas y fondos de inversión (particularmente, americanos), el humanismo tecnológico empieza a traducirse en estrategias de colaboración entre actores públicos, como el gobierno central y el Ayuntamiento de Barcelona, y actores privados, como los congregados cada año en torno al Mobile World Congress.
Al mismo tiempo, han proliferado lo que se ha denominado como “posthumanismos”, una constelación diversa que incluye posiciones críticas de la visión humanista de lo humano y su relación con las tecnologías, otros seres vivos y la realidad misma.
En esta segunda sesión del Vector de Conceptualización Sociotécnica abordaremos, de forma exploratoria, diversas narrativas en torno a las relaciones entre humanidad y tecnología. Lo haremos en tres pasos: en primer lugar, recorreremos hitos clave de la tradición humanista, de Terencio a Sartre; a continuación revisaremos los posicionamientos del transhumanismo y el humanismo tecnológico, que surgen y divergen de esa tradición; en tercer lugar, repasaremos y ensayaremos diferentes reflexiones sobre los posthumanismos.
Esta sesión tendrá dos aproximaciones fundamentales. En primer lugar, se hará un recorrido centrado en la historia de las ideas apoyado en la filosofía y los estudios de ciencia, tecnología y sociedad. En segundo lugar, se esbozará una crítica desde la economía política. El objetivo será explorar tanto algunos de los matices conceptuales de estas narrativas como sus dimensiones económicas y sociales.
1: Véase el documental The Social Dilemma, sobre los efectos negativos de las redes sociales y la necesidad de humanizar la tecnología
Coordinador/a sesión: Antonio calleja-López
Estructura de la sesión:
Exposición: 45’
Debate: 45’
La sesión tendrá lugar en castellano.
-
+
Desde la revolución industrial, las innovaciones tecnológicas han ido de la mano de una transformación acelerada de nuestras vidas y de los conceptos con los que pensamos qué y quiénes somos. En las últimas décadas, los avances en ámbitos como la biotecnología o las TIC han ido ligados al surgimiento de narrativas rivales en torno a las relaciones entre humanidad y tecnología. El “transhumanismo”, una visión abanderada por figuras de Silicon Valley como Ray Kurzweil, director de ingeniería en Google, o Elon Musk, ha defendido que debemos usar la tecnología para modificar nuestra constitución biológica y cognitiva hasta llegar a ser más que humanos. Más recientemente, el “humanismo tecnológico” ha subrayado una urgencia inversa, no la necesidad de tecnologizar lo humano sino la de humanizar la tecnología, introduciendo la ética y los valores del humanismo en su seno, para evitar que nos destruya. Esta segunda posición agrupa a figuras públicas que van desde algunos renegados de Silicon Valley(1) a intelectuales locales como José María Lasalle, ex ministro del Partido Popular y autor de un título reciente sobre el tema.
Sin embargo, ambas posiciones resultan en visiones limitadas y limitantes de lo humano y de su relación con la tecnología, visiones sobre las que se trata de construir agendas político-económicas de medio y largo plazo. Mientras que el transhumanismo parece triunfar entre actores ligados a grandes empresas tecnológicas y fondos de inversión (particularmente, americanos), el humanismo tecnológico empieza a traducirse en estrategias de colaboración entre actores públicos, como el gobierno central y el Ayuntamiento de Barcelona, y actores privados, como los congregados cada año en torno al Mobile World Congress.
Al mismo tiempo, han proliferado lo que se ha denominado como “posthumanismos”, una constelación diversa que incluye posiciones críticas de la visión humanista de lo humano y su relación con las tecnologías, otros seres vivos y la realidad misma.
En esta segunda sesión del Vector de Conceptualización Sociotécnica abordaremos, de forma exploratoria, estas diferentes posiciones. Lo haremos en tres pasos: en primer lugar, recorreremos hitos clave de la tradición humanista, de Terencio a Sartre; a continuación revisaremos los posicionamientos del transhumanismo y el humanismo tecnológico, que surgen y divergen de esa tradición; en tercer lugar, repasaremos y ensayaremos diferentes reflexiones sobre los posthumanismos.
Esta sesión tendrá dos aproximaciones fundamentales. En primer lugar, se hará un recorrido centrado en la historia de las ideas apoyado en la filosofía y los estudios de ciencia, tecnología y sociedad. En segundo lugar, se esbozará una crítica desde la economía política. El objetivo será explorar tanto algunos de los matices conceptuales de estas narrativas como sus dimensiones económicas y sociales.
1: Véase el documental The Social Dilemma, sobre los efectos negativos de las redes sociales y la necesidad de humanizar la tecnología
Coordinador/a sesión: Antonio calleja-López
Estructura de la sesión:
Exposición: 45’
Debate: 45’
La sesión tendrá lugar en castellano.
