El Vector (vector de conceptualització sociotècnica)
Espai de pensament crític entorn de les cultures, societats i polítiques digitals.
Changes at "Intel·ligència i Tecnologia: Mites, realitats i possibilitats de la IA"
Description (Castellano)
-
-
9ª Sesión del Vector de Conceptualización Sociotécnica
En las últimas décadas hemos sido testigos de una aceleración en la producción e implementación de tecnologías de cognición técnica y decisión algorítmica. Sistemas “inteligentes” para el diagnóstico médico, el control de fronteras, la organización del tráfico, la compraventa de activos financieros, la modelización y predicción climática, o la conducción de vehículos y armas autónomas… el espectro de aplicación de los sistemas de “inteligencia artificial” (IA) es vasto y está deviniendo un vector sociotécnico crucial en nuestras sociedades.
Sin embargo, más allá de estas aplicaciones reales, la IA parece estar rodeada de mitos ultramodernos, imaginarios prometeicos, peligros existenciales, sesgos culturales y confusiones cotidianas que despiertan interrogantes y demandan una visión crítica.
EEmpezando por la propia forma de nombrar estas tecnologías, ¿Por qué las entendemos bajo la etiqueta de “inteligencia”? ¿Qué es la inteligencia? ¿Puede aplicarse esta categoría a las máquinas? ¿Qué tipos de IA existen actualmente? ¿Es su destino (como algunos asumen) alcanzar una nueva forma de conciencia o tomar la forma de una inteligencia artificial general (IAG)? Por otro lado, ¿qué vectores de financiación activan estos mitos y narrativas? ¿Qué intereses y paradigmas socioeconómicos subyacen a su diseño e implementación? ¿En qué medida los últimos avances en IA reposan más sobre innovaciones algorítmicas o sobre la capacidad de gestionar datos masivos? ¿Qué realidades y sesgos (raciales, económicos, culturales, de género…) incorporan y refuerzan los sistemas de decisión automatizados? ¿Cómo afectan estos sistemas de decisión automática la autonomía de individuos y comunidades? ¿Qué formas de gobernanza de los mismos (y quizá apoyadas en ellos) son posibles y deseables?
En esta sesión del vector abordaremos estas cuestiones desde una visión crítica que logre identificar los mitos y realidades de la IA, sus peligros y posibilidades. En el primer bloque, Toni Navarro y Alejandra López Gabrielidis harán un mapeo vectorial donde se identificarán ejemplos del imaginario ficcional alrededor de estas tecnologías, en contraposición a sus usos y aplicaciones cotidianas. Asimismo, se revisarán brevemente distintos modelos y tecnologías hoy en día asociadas a la “IA”. Luego se profundizará en algunas teorías filosóficas sobre la inteligencia para cuestionar la pertinencia o no de este concepto aplicado a la cognición técnica. Por último, se explorarán posibles formas de desplazar imaginarios miméticos y competitivos entre humano-máquina para redirigirlos hacia acoplamientos cooperativos que aprovechen el capital cognitivo diferencial de unos y otras.
En el segundo bloque de esta sesión, tendremos una conversación con Ulises Cortés, ingeniero del
Barcelona Supercomputing Center y director del grupo de investigación High Performance Artificial Intelligence. En esta charla ahondaremos en las distintas tipologías de IA que existen actualmente, para entender cuáles son sus diferencias, así como sus necesidades técnicas e infraestructurales. Indagaremos también en los proyectos específicos de IA que acoge el BSC en sus instalaciones de cómputo a gran escala para debatir cuáles son las áreas en la que la IA puede ser de utilidad para afrontar ciertas problemáticas (p.ej.: tomas de decisiones, área en la que Ulises Cortés es especialista), y en cuáles puede representar un peligro social, político y/o medioambiental.
Coordinadora de la sesión: Alejandra López Gabrielidis y Toni Navarro
Invitado: Ulises Cortés
Fila 0: Emanuele Cozzo
Estructura de la sesión:18:00 - 18:25: Ponencia a cargo de Alejandra López Gabrielidis y Toni Navarro
18:25 - 19:00: Conversación entre Colectivo Vector y Ulises Cortés
19:00 - 19:30: Debate con fila 0 y público
La sesión se hará en castellano.
Podéis seguir el streaming aquí.
Bio ponentes
Ulises Cortés. Es ingeniero, profesor e investigador de la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC) y trabaja en varias áreas de la Inteligencia Artificial (IA) en el Departamento de Ciencias de la Computación, incluyendo la adquisición de conocimiento y la formación de conceptos en sistemas de cognición técnica, así como el aprendizaje automático maquínico y agentes inteligentes autónomos. Actualmente trabaja también en el Barcelona Supercomputing Center como director de Relaciones Internacionales y como director del grupo de investigación High Performance Artificial Intelligence centrado en las soluciones, los problemas y la infraestructura que ofrece la informática de alto rendimiento.
Toni Navarro. Filósofo especializado en género y tecnología. Actualmente investiga en el Vector de Conceptualización Sociotécnica impulsado por Tecnopolítica (IN3/UOC) en Canódromo, Ateneo de Innovación Digital y Democrática. Publica ocasionalmente en diversos medios y revistas. Ha sido profesor invitado de estudios críticos en EINA, Centro Universitario de Diseño y Arte (UAB). Recientemente ha traducido y prologado los libros Nuevos vectores del xenofeminismo de Laboria Cuboniks (Holobionte Ediciones, 2022) y La terraformación de Benjamin Bratton (Caja Negra, 2021). También ha escrito el prólogo de los libros Xenofeminismo de Helen Hester (Caja Negra, 2018) y La guerra de deseo y tecnología de Sandy Stone (Holobionte Ediciones, 2020), y ha traducido textos de varias autoras para la antología Ciberfeminismo. De VNS Matrix a Laboria Cuboniks (Holobionte Ediciones, 2019).
Alejandra López Gabrielidis (Mendoza, 1986). Filósofa especializada en arte y tecnologías digitales. En su investigación examina las nuevas modalidades de corporalidad que surgen en relación al fenómeno de la datificación, analizando las relaciones que se tejen entre los datos y el cuerpo desde un paradigma de agencialidad y cognición distribuidas. Actualmente trabaja como investigadora en Tecnopolítica (UOC/IN3) y es co-coordinadora del Vector de Conceptualización Sociotécnica. Asimismo trabaja como profesora de Teorías Críticas del Diseño Interactivo, Comportamiento Digital e Internet Mining en ELISAVA. Ha traducido el libro de Franco "Bifo" Berardi Fenomenología del Fin. Sensibilidad y mutación conectiva (Caja Negra, 2017) y publicado artículos y ensayos en diversas revistas y editoriales como Holobionte, BRAC, InterARTive, Teknokultura, Arquine, El Salto y textos de exposiciones como Ssssssssilex (La Capella) o Cuerpo y Ficción (Dilalica).
El Vector de Conceptualización Sociotécnica es una intensificadora filosófica, un espacio impulsado por Tecnopolítica (IN3/UOC) dirigido a pensar conceptos y retos clave de las culturas, sociedades y políticas digitales contemporáneas, desde un acercamiento crítico y propositivo. El colectivo está compuesto por Antonio Calleja-López, Alejandra López Gabrielidis, Toni Navarro y Jara Rocha. Los encuentros del Vector se realizan en el Canòdrom. Ateneo de Innovación Democrática y Digital.
Diseño de la gráfica del Vector realizada por Raúl Goñi
-
+
9ª Sesión del Vector de Conceptualización Sociotécnica
En las últimas décadas hemos sido testigos de una aceleración en la producción e implementación de tecnologías de cognición técnica y decisión algorítmica. Sistemas “inteligentes” para el diagnóstico médico, el control de fronteras, la organización del tráfico, la compraventa de activos financieros, la modelización y predicción climática, o la conducción de vehículos y armas autónomas… el espectro de aplicación de los sistemas de “inteligencia artificial” (IA) es vasto y está deviniendo un vector sociotécnico crucial en nuestras sociedades.
Sin embargo, más allá de estas aplicaciones reales, la IA parece estar rodeada de mitos ultramodernos, imaginarios prometeicos, peligros existenciales, sesgos culturales y confusiones cotidianas que despiertan interrogantes y demandan una visión crítica. Empezando por la propia forma de nombrar estas tecnologías, ¿Por qué las entendemos bajo la etiqueta de “inteligencia”? ¿Qué es la inteligencia? ¿Puede aplicarse esta categoría a las máquinas? ¿Qué tipos de IA existen actualmente? ¿Es su destino (como algunos asumen) alcanzar una nueva forma de conciencia o tomar la forma de una inteligencia artificial general (IAG)? Por otro lado, ¿qué vectores de financiación activan estos mitos y narrativas? ¿Qué intereses y paradigmas socioeconómicos subyacen a su diseño e implementación? ¿En qué medida los últimos avances en IA reposan más sobre innovaciones algorítmicas o sobre la capacidad de gestionar datos masivos? ¿Qué realidades y sesgos (raciales, económicos, culturales, de género…) incorporan y refuerzan los sistemas de decisión automatizados? ¿Cómo afectan estos sistemas de decisión automática la autonomía de individuos y comunidades? ¿Qué formas de gobernanza de los mismos (y quizá apoyadas en ellos) son posibles y deseables?
En esta sesión del vector abordaremos estas cuestiones desde una visión crítica que logre identificar los mitos y realidades de la IA, sus peligros y posibilidades. En el primer bloque, Toni Navarro y Alejandra López Gabrielidis harán un mapeo vectorial donde se identificarán ejemplos del imaginario ficcional alrededor de estas tecnologías, en contraposición a sus usos y aplicaciones cotidianas. Asimismo, se revisarán brevemente distintos modelos y tecnologías hoy en día asociadas a la “IA”. Luego se profundizará en algunas teorías filosóficas sobre la inteligencia para cuestionar la pertinencia o no de este concepto aplicado a la cognición técnica. Por último, se explorarán posibles formas de desplazar imaginarios miméticos y competitivos entre humano-máquina para redirigirlos hacia acoplamientos cooperativos que aprovechen el capital cognitivo diferencial de unos y otras.
En el segundo bloque de esta sesión, tendremos una conversación con Ulises Cortés, ingeniero del Barcelona Supercomputing Center y director del grupo de investigación High Performance Artificial Intelligence. En esta charla ahondaremos en las distintas tipologías de IA que existen actualmente, para entender cuáles son sus diferencias, así como sus necesidades técnicas e infraestructurales. Indagaremos también en los proyectos específicos de IA que acoge el BSC en sus instalaciones de cómputo a gran escala para debatir cuáles son las áreas en la que la IA puede ser de utilidad para afrontar ciertas problemáticas (p.ej.: tomas de decisiones, área en la que Ulises Cortés es especialista), y en cuáles puede representar un peligro social, político y/o medioambiental.
Coordinadora de la sesión: Alejandra López Gabrielidis y Toni Navarro
Invitado: Ulises Cortés
Fila 0: Emanuele Cozzo
Estructura de la sesión:
18:00 - 18:25: Ponencia a cargo de Alejandra López Gabrielidis y Toni Navarro
18:25 - 19:00: Conversación entre Colectivo Vector y Ulises Cortés
19:00 - 19:30: Debate con fila 0 y públicoLa sesión se hará en castellano.
Podéis seguir el streaming aquí.Bio ponentes
Ulises Cortés. Es ingeniero, profesor e investigador de la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC) y trabaja en varias áreas de la Inteligencia Artificial (IA) en el Departamento de Ciencias de la Computación, incluyendo la adquisición de conocimiento y la formación de conceptos en sistemas de cognición técnica, así como el aprendizaje automático maquínico y agentes inteligentes autónomos. Actualmente trabaja también en el Barcelona Supercomputing Center como director de Relaciones Internacionales y como director del grupo de investigación High Performance Artificial Intelligence centrado en las soluciones, los problemas y la infraestructura que ofrece la informática de alto rendimiento.
Toni Navarro. Filósofo especializado en género y tecnología. Actualmente investiga en el Vector de Conceptualización Sociotécnica impulsado por Tecnopolítica (IN3/UOC) en Canódromo, Ateneo de Innovación Digital y Democrática. Publica ocasionalmente en diversos medios y revistas. Ha sido profesor invitado de estudios críticos en EINA, Centro Universitario de Diseño y Arte (UAB). Recientemente ha traducido y prologado los libros Nuevos vectores del xenofeminismo de Laboria Cuboniks (Holobionte Ediciones, 2022) y La terraformación de Benjamin Bratton (Caja Negra, 2021). También ha escrito el prólogo de los libros Xenofeminismo de Helen Hester (Caja Negra, 2018) y La guerra de deseo y tecnología de Sandy Stone (Holobionte Ediciones, 2020), y ha traducido textos de varias autoras para la antología Ciberfeminismo. De VNS Matrix a Laboria Cuboniks (Holobionte Ediciones, 2019).
Alejandra López Gabrielidis (Mendoza, 1986). Filósofa especializada en arte y tecnologías digitales. En su investigación examina las nuevas modalidades de corporalidad que surgen en relación al fenómeno de la datificación, analizando las relaciones que se tejen entre los datos y el cuerpo desde un paradigma de agencialidad y cognición distribuidas. Actualmente trabaja como investigadora en Tecnopolítica (UOC/IN3) y es co-coordinadora del Vector de Conceptualización Sociotécnica. Asimismo trabaja como profesora de Teorías Críticas del Diseño Interactivo, Comportamiento Digital e Internet Mining en ELISAVA. Ha traducido el libro de Franco "Bifo" Berardi Fenomenología del Fin. Sensibilidad y mutación conectiva (Caja Negra, 2017) y publicado artículos y ensayos en diversas revistas y editoriales como Holobionte, BRAC, InterARTive, Teknokultura, Arquine, El Salto y textos de exposiciones como Ssssssssilex (La Capella) o Cuerpo y Ficción (Dilalica).El Vector de Conceptualización Sociotécnica es una intensificadora filosófica, un espacio impulsado por Tecnopolítica (IN3/UOC) dirigido a pensar conceptos y retos clave de las culturas, sociedades y políticas digitales contemporáneas, desde un acercamiento crítico y propositivo. El colectivo está compuesto por Antonio Calleja-López, Alejandra López Gabrielidis, Toni Navarro y Jara Rocha. Los encuentros del Vector se realizan en el Canòdrom. Ateneo de Innovación Democrática y Digital.
Diseño de la gráfica del Vector realizada por Raúl Goñi
Description (Català)
-
-
9a Sessió del Vector de Conceptualització Sociotècnica
En les darreres dècades hem estat testimonis d'una acceleració en la producció i implementació de tecnologies de cognició tècnica i decisió algorítmica. Sistemes "intel·ligents" per al diagnòstic mèdic, el control de fronteres, l'organització del trànsit, la compravenda d'actius financers, la modelització i la predicció climàtica, o la conducció de vehicles i armes autònomes... l'espectre d'aplicació dels sistemes d'"intel·ligència" artificial” (IA) és vast i està esdevenint un vector sociotècnic crucial a les nostres societats.
Més enllà d'aquestes aplicacions reals, però, la IA sembla estar envoltada de mites ultramoderns, imaginaris prometeics, perills existencials, biaixos culturals i confusions quotidianes que desperten interrogants i demanen una visió crítica.
EComençant per la pròpia manera d'anomenar aquestes tecnologies, per què les entenem sota l'etiqueta d'intel·ligència? Què és la intel·ligència? Aquesta categoria es pot aplicar a les màquines? Quins tipus de IA hi ha actualment? És el vostre destí (com alguns assumeixen) assolir una nova forma de consciència o prendre la forma d'una intel·ligència artificial general (IAG)? D'altra banda, quins vectors de finançament activen aquests mites i les narratives? Quins interessos i paradigmes socioeconòmics subjauen al seu disseny i implementació? En quina mesura els darrers avenços a IA reposen més sobre innovacions algorísmiques o sobre la capacitat de gestionar dades massives? Quines realitats i biaixos (racials, econòmics, culturals, de gènere…) incorporen i reforcen els sistemes de decisió automatitzats? Com afecten aquests sistemes de decisió automàtica a l'autonomia d'individus i comunitats? Quines formes de governança dels mateixos (i potser recolzades en ells) són possibles i desitjables?
En aquesta sessió del vector abordarem aquestes qüestions des d'una visió crítica que aconsegueixi identificar els mites i les realitats de la IA, els seus perills i possibilitats. Al primer bloc, Toni Navarro i Alejandra López Gabrielidis faran un mapeig vectorial on s'identificaran exemples de l'imaginari ficcional al voltant d'aquestes tecnologies, en contraposició als seus usos i aplicacions quotidianes. Així mateix, es revisaran breument diferents models i tecnologies avui dia associades a la “IA”. Després s'aprofundirà en algunes teories filosòfiques sobre la intel·ligència per qüestionar la pertinència o no d'aquest concepte aplicat a la cognició tècnica. Finalment, s'exploraran possibles maneres de desplaçar imaginaris mimètics i competitius entre humà-màquina per redirigir-los cap a acoblaments cooperatius que aprofitin el capital cognitiu diferencial dels uns i dels altres.
Al segon bloc d'aquesta sessió, tindrem una conversa amb Ulises Cortés, enginyer del
Barcelona Supercomputing Center i director del grup de recerca High Performance Artificial Intelligence. En aquesta xerrada aprofundirem en les diferents tipologies d'IA que existeixen actualment, per entendre quines són les diferències, així com les necessitats tècniques i infraestructurals. Indagarem també en els projectes específics d'IA que acull el BSC a les seves instal·lacions de còmput a gran escala per debatre quines són les àrees en què la IA pot ser útil per afrontar certes problemàtiques (p.ex.: preses de decisions, àrea on Ulisses Cortés és especialista), i en quins pot representar un perill social, polític i/o mediambiental.
Coordinadors de la sessió: Alejandra López Gabrielidis i Toni Navarro
Convidat: Ulisses CortésFila 0: Emanuele Cozzo
Estructura de la sessió18:00 - 18:25: Ponència a càrrec d'Alejandra López Gabrielidis i Toni Navarro
18:25 - 19:00: Conversa entre Col·lectiu Vector i Ulisses Cortés
19:00 - 19:30: Debat amb fila 0 i públic
La sessió es farà en castellà.Podeu seguir el streaming aquí.
Bio ponents
Ulisses Cortés. És enginyer, professor i investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i treballa en diverses àrees de la Intel·ligència Artificial (IA) al Departament de Ciències de la Computació, incloent-hi l'adquisició de coneixement i la formació de conceptes en sistemes de cognició tècnica, així com l'aprenentatge automàtic maquínic i agents intel·ligents autònoms. Actualment treballa també al Barcelona Supercomputing Center com a director de Relacions Internacionals i com a director del grup de recerca High Performance Artificial Intelligence centrat en les solucions, els problemes i la infraestructura que ofereix la informàtica d'alt rendiment.
Toni Navarro. Filòsof especialitzat en gènere i tecnologia. Actualment investiga al Vector de Conceptualització Sociotècnica impulsat per Tecnopolítica (IN3/UOC) a Canòdrom, Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica. Publica ocasionalment a diversos mitjans i revistes. Ha estat professor convidat d'estudis crítics a EINA, Centre Universitari de Disseny i Art (UAB). Recentment ha traduït i prologat els llibres Nous vectors del xenofeminisme de Laboria Cuboniks (Holobionte Ediciones, 2022) i La terraformació de Benjamin Bratton (Caja Negra, 2021). També ha escrit el pròleg dels llibres Xenofeminisme de Helen Hester (Caixa Negra, 2018) i La guerra de desig i tecnologia de Sandy Stone (Holobionte Ediciones, 2020), i ha traduït textos de diverses autores per a l'antologia Ciberfeminismo. De VNS Matrix a Laboria Cuboniks (Holobionte Ediciones, 2019).
Alejandra López Gabrielidis (Mendoza, 1986). Filòsofa especialitzada en art i tecnologies digitals. En la investigació examina les noves modalitats de corporalitat que sorgeixen en relació amb el fenomen de la datificació, analitzant les relacions que es teixeixen entre les dades i el cos des d'un paradigma d'agencialitat i cognició distribuïdes. Actualment treballa com a investigadora en Tecnopolítica (UOC/IN3) i és co-coordinadora del Vector de Conceptualització Sociotècnica. Així mateix treballa com a professora de Teories Crítiques del Disseny Interactiu, Comportament Digital i Internet Mining a ELISAVA. Ha traduït el llibre de Franco "Bifo" Berardi Fenomenologia del Fi. Sensibilitat i mutació connectiva (Caja Negra, 2017) i publicat articles i assaigs a diverses revistes i editorials com Holobionte, BRAC, InterARTive, Teknokultura, Arquine, El Salto i textos de exposicions com Ssssssssilex (La Capella) o Cos i Ficció (Dilalica).
El Vector de Conceptualització Sociotécnica és una intensificadora filosòfica, un espai impulsat per Tecnopolítica (IN3/UOC) dirigit a pensar conceptes i reptes clau de les cultures, societats i polítiques digitals contemporànies, des d'una aproximació crítica i propositiva. El col·lectiu està compost per Antonio Calleja-López, Alejandra López Gabrielidis, Toni Navarro i Jara Rocha. Les trobades del Vector es realitzen al Canòdrom. Ateneo de Innovación Democrática y Digital.Disseny de la gràfica del Vector realitzada per Raúl Goñi
-
+
9a Sessió del Vector de Conceptualització Sociotècnica
En les darreres dècades hem estat testimonis d'una acceleració en la producció i implementació de tecnologies de cognició tècnica i decisió algorítmica. Sistemes "intel·ligents" per al diagnòstic mèdic, el control de fronteres, l'organització del trànsit, la compravenda d'actius financers, la modelització i la predicció climàtica, o la conducció de vehicles i armes autònomes... l'espectre d'aplicació dels sistemes d'"intel·ligència" artificial” (IA) és vast i està esdevenint un vector sociotècnic crucial a les nostres societats.
Més enllà d'aquestes aplicacions reals, però, la IA sembla estar envoltada de mites ultramoderns, imaginaris prometeics, perills existencials, biaixos culturals i confusions quotidianes que desperten interrogants i demanen una visió crítica. Començant per la pròpia manera d'anomenar aquestes tecnologies, per què les entenem sota l'etiqueta d'intel·ligència? Què és la intel·ligència? Aquesta categoria es pot aplicar a les màquines? Quins tipus de IA hi ha actualment? És el vostre destí (com alguns assumeixen) assolir una nova forma de consciència o prendre la forma d'una intel·ligència artificial general (IAG)? D'altra banda, quins vectors de finançament activen aquests mites i les narratives? Quins interessos i paradigmes socioeconòmics subjauen al seu disseny i implementació? En quina mesura els darrers avenços a IA reposen més sobre innovacions algorísmiques o sobre la capacitat de gestionar dades massives? Quines realitats i biaixos (racials, econòmics, culturals, de gènere…) incorporen i reforcen els sistemes de decisió automatitzats? Com afecten aquests sistemes de decisió automàtica a l'autonomia d'individus i comunitats? Quines formes de governança dels mateixos (i potser recolzades en ells) són possibles i desitjables?
En aquesta sessió del vector abordarem aquestes qüestions des d'una visió crítica que aconsegueixi identificar els mites i les realitats de la IA, els seus perills i possibilitats. Al primer bloc, Toni Navarro i Alejandra López Gabrielidis faran un mapeig vectorial on s'identificaran exemples de l'imaginari ficcional al voltant d'aquestes tecnologies, en contraposició als seus usos i aplicacions quotidianes. Així mateix, es revisaran breument diferents models i tecnologies avui dia associades a la “IA”. Després s'aprofundirà en algunes teories filosòfiques sobre la intel·ligència per qüestionar la pertinència o no d'aquest concepte aplicat a la cognició tècnica. Finalment, s'exploraran possibles maneres de desplaçar imaginaris mimètics i competitius entre humà-màquina per redirigir-los cap a acoblaments cooperatius que aprofitin el capital cognitiu diferencial dels uns i dels altres.
Al segon bloc d'aquesta sessió, tindrem una conversa amb Ulises Cortés, enginyer del Barcelona Supercomputing Center i director del grup de recerca High Performance Artificial Intelligence. En aquesta xerrada aprofundirem en les diferents tipologies d'IA que existeixen actualment, per entendre quines són les diferències, així com les necessitats tècniques i infraestructurals. Indagarem també en els projectes específics d'IA que acull el BSC a les seves instal·lacions de còmput a gran escala per debatre quines són les àrees en què la IA pot ser útil per afrontar certes problemàtiques (p.ex.: preses de decisions, àrea on Ulisses Cortés és especialista), i en quins pot representar un perill social, polític i/o mediambiental.
Coordinadors de la sessió: Alejandra López Gabrielidis i Toni Navarro
Convidat: Ulisses Cortés
Fila 0: Emanuele Cozzo
Estructura de la sessió
18:00 - 18:25: Ponència a càrrec d'Alejandra López Gabrielidis i Toni Navarro
18:25 - 19:00: Conversa entre Col·lectiu Vector i Ulisses Cortés
19:00 - 19:30: Debat amb fila 0 i públic
La sessió es farà en castellà.
Podeu seguir el streaming aquí.
Bio ponents
Ulisses Cortés. És enginyer, professor i investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i treballa en diverses àrees de la Intel·ligència Artificial (IA) al Departament de Ciències de la Computació, incloent-hi l'adquisició de coneixement i la formació de conceptes en sistemes de cognició tècnica, així com l'aprenentatge automàtic maquínic i agents intel·ligents autònoms. Actualment treballa també al Barcelona Supercomputing Center com a director de Relacions Internacionals i com a director del grup de recerca High Performance Artificial Intelligence centrat en les solucions, els problemes i la infraestructura que ofereix la informàtica d'alt rendiment.
Toni Navarro. Filòsof especialitzat en gènere i tecnologia. Actualment investiga al Vector de Conceptualització Sociotècnica impulsat per Tecnopolítica (IN3/UOC) a Canòdrom, Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica. Publica ocasionalment a diversos mitjans i revistes. Ha estat professor convidat d'estudis crítics a EINA, Centre Universitari de Disseny i Art (UAB). Recentment ha traduït i prologat els llibres Nous vectors del xenofeminisme de Laboria Cuboniks (Holobionte Ediciones, 2022) i La terraformació de Benjamin Bratton (Caja Negra, 2021). També ha escrit el pròleg dels llibres Xenofeminisme de Helen Hester (Caixa Negra, 2018) i La guerra de desig i tecnologia de Sandy Stone (Holobionte Ediciones, 2020), i ha traduït textos de diverses autores per a l'antologia Ciberfeminismo. De VNS Matrix a Laboria Cuboniks (Holobionte Ediciones, 2019).
Alejandra López Gabrielidis (Mendoza, 1986). Filòsofa especialitzada en art i tecnologies digitals. En la investigació examina les noves modalitats de corporalitat que sorgeixen en relació amb el fenomen de la datificació, analitzant les relacions que es teixeixen entre les dades i el cos des d'un paradigma d'agencialitat i cognició distribuïdes. Actualment treballa com a investigadora en Tecnopolítica (UOC/IN3) i és co-coordinadora del Vector de Conceptualització Sociotècnica. Així mateix treballa com a professora de Teories Crítiques del Disseny Interactiu, Comportament Digital i Internet Mining a ELISAVA. Ha traduït el llibre de Franco "Bifo" Berardi Fenomenologia del Fi. Sensibilitat i mutació connectiva (Caja Negra, 2017) i publicat articles i assaigs a diverses revistes i editorials com Holobionte, BRAC, InterARTive, Teknokultura, Arquine, El Salto i textos de exposicions com Ssssssssilex (La Capella) o Cos i Ficció (Dilalica).
El Vector de Conceptualització Sociotécnica és una intensificadora filosòfica, un espai impulsat per Tecnopolítica (IN3/UOC) dirigit a pensar conceptes i reptes clau de les cultures, societats i polítiques digitals contemporànies, des d'una aproximació crítica i propositiva. El col·lectiu està compost per Antonio Calleja-López, Alejandra López Gabrielidis, Toni Navarro i Jara Rocha. Les trobades del Vector es realitzen al Canòdrom. Ateneo de Innovación Democrática y Digital.Disseny de la gràfica del Vector realitzada per Raúl Goñi
